Vés al contingut

Salvador Sunyer i Aimeric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Salvador Sunyer i Aymerich)
Plantilla:Infotaula personaSalvador Sunyer i Aimeric
Biografia
Naixement1r febrer 1924 Modifica el valor a Wikidata
Salt (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 2017 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Alcalde de Salt
24 maig 1983 – 25 maig 1991 – Xavier Corominas i Mainegre →
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Girona

Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Girona

Regidor de l'Ajuntament de Salt
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSalt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, auxiliar de farmàcia, escriptor, professor de català Modifica el valor a Wikidata
Partitcandidat independent Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acció Catòlica (1940–1955) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarme Bover i Calvo Modifica el valor a Wikidata
FillsSalvador Sunyer i Bover Modifica el valor a Wikidata
Premis

Salvador Sunyer i Aimeric (Salt, Gironès, 1 de febrer de 1924 - 9 de juny de 2017)[1] fou un escriptor i polític català.[2][3]

Biografia

[modifica]

Va estudiar el batxillerat elemental, però amb catorze anys deixà l'escola i començà a treballar com a auxiliar a la Farmàcia Ribes de Girona. Entre 1940 i 1955 treballà en els moviments de joventut d'Acció Catòlica, i el 1959 va dirigir l'Agrupació Estil, espai teatral del Patronat Parroquial Saltenc. El 1964 va fer per correu el curs de professor de català de la Junta Assessora d'Ensenyament de Català (JAEC), vinculada a l'Institut d'Estudis Catalans i va treure els títols elemental i mitjà el 1965.[1]

Un cop va obtenir el títol, va treballar per l'ensenyament del català per tota la província de Girona a tots els àmbits educatius, des de l'Escola Normal de Girona a col·legis privats. Fins a la seva jubilació va treballar en la Cambra de Comerç i Indústria de Girona. Durant la transició democràtica va donar diverses conferències i va publicar nombrosos articles sobre el català i la seva problemàtica en l'ensenyament. Fou fundador i secretari del premi Prudenci Bertrana.[1]

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la província de Girona amb l'Entesa dels Catalans, però va deixar el càrrec el 2 de gener de 1979.[4] Fou diputat al Parlament de Catalunya pel PSC-PSOE a les eleccions de 1980, alhora que és nomenat membre de la Junta Permanent del Català. També fou escollit alcalde de Salt de 1983 a 1991. El 1986 fou nomenat president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi. És pare del gestor i productor teatral Salvador Sunyer i Bover.[5]

Obres

[modifica]
  • El gran dia de Girona (1959), cantata escrita en commemoració del 150è aniversari dels Setges de Girona amb música de Francesc Civil i Castellví.
  • Magdalena penitent (1975), oratori amb música de Francesc Civil i Castellví.
  • Deu fer uns dos mil anys (1993), poesia
  • Naturàlia (1995), cantata en homenatge a la coral Saba Nova amb motiu del seu XXVè aniversari, amb música de Miquel Sunyer i Bover.
  • A la vora del camí (2002), CCG Edicions. Biografia
  • Les deixes del Reremús (2012), CCG Edicions. Poesia

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Mor als 93 anys Salvador Sunyer, exalcalde de Salt». 324.cat, 09-06-2017. [Consulta: 10 juny 2017].
  2. «Salvador Sunyer i Aimeric». Biblioteca Pública Iu Bohigas de Salt. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2014. [Consulta: 17 gener 2014].
  3. «Mor als 93 anys Salvador Sunyer, alcalde de Salt del 1983 al 1991». Ara.cat.
  4. «Salvador Sunyer i Aymerich». Ficha del Senador. Senado de España. [Consulta: 17 gener 2014].
  5. Anton, Jacinto «Programar teatre internacional és un deure nacional». El País, 25-09-2014 [Consulta: 10 octubre 2014].

Enllaços externs

[modifica]
Càrrecs públics
Precedit per:
Narcís Devesa i Coll
Alcalde de Salt
Escut de Salt

1983 - 1991
Succeït per:
Xavier Corominas i Mainegre