Francesc de Barbens
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 desembre 1875  Barbens (Pla d'Urgell) |
| Mort | 7 novembre 1920 (44 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós, catedràtic |
| Orde religiós | Orde dels Frares Menors Caputxins |
Francesc de Barbens, nascut com a Ramon Gener i Isant (Barbens, Pla d'Urgell, 20 de desembre de 1875 - Barcelona, 7 de novembre de 1920) fou un religiós caputxí (1891) i professor de filosofia i teologia català.[1][2] Era conegut de tothom com a 'Pare Barbens'.
Nascut com a Ramon Gener i Isant, va canviar el seu nom pel de Francesc de Barbens amb el qual va signar els seus llibres i treballs. Va estudiar a l'Escola Pia de Tàrrega, i va entrar en l'Orde Caputxí en 1891. Va estudiar en els seminaris de Pamplona i Sarrià, i es va ordenar sacerdot el 1898.[3] Exerceix de professor de Teologia a Sarrià i a Manresa. El 1903, va ser nomenat professor de filosofia en el convent d'Olot, a Girona, i va publicar els seus primers articles en publicacions locals -Revista Olotina i El Deber-. Des de 1908, va col·laborar en Estudios Franciscanos i el 1909 va ser traslladat al convent de Nostra Senyora de Pompeia, a Barcelona, on va romandre la resta dels seus dies, quan va morir a causa d'un coma diabètic.[4]
Es va interessar en la psicopedagogia i col·laborà a l'Escola de Mestres de Barcelona, que va haver aviat de tancar. Va impartir algun curs de psicologia per a mestres, com ara a l'Escola d'Estiu de la Mancomunitat de Catalunya de 1915, a la Universitat Industrial de Barcelona.[5] Preocupat pel desenvolupament de la "filosofia materialista i agnosticista" a Espanya, va respondre elaborant una psicologia de base espiritualista. En la seva obra van influir autors com Santiago Ramón y Cajal, el cardenal Mercier, i el catedràtic de filosofia Antonio Hernández Fajarnés.[3]
Convençut de la necessitat que el mestre tingués algunes idees bàsiques de psicologia normal i patològica, en la seva tasca d'ensenyament i formació d'escolars, va elaborar alguns manuals didàctics, a la llum d'una ideologia cristiana i espiritualista, i d'altres sobre la situació dels manicomis i les reformes que l'autor estimava necessari introduir-hi.[3] Va rebre la influència europea que el va portar a defensar la Psicologia experimental. I, al mateix temps, el pensament neotomista de l'època, des de la Universitat de Lovaina, el va portar a explicar les relacions entre matèria i esperit i l'enllaç funcional amb el sistema nerviós.[4]
- El cerebro, los nervios y el alma en sus mutuas relaciones. Estudio experimental de Psicología normal y patológica, dedicado especialmente a Médicos, Sacerdotes y Abogados (1912)
- La moral en la calle, en el cinematógrafo y en el teatro. Estudio pedagógico-social (1914)
- Los enfermos de la mente. Estructura, funcionamiento y reformas que se imponen en los manicomios (1914)
- La Moral en la Calle, en el Cinematógrafo y en el Teatro (1914)
- Curso de Psicología Escolar para Maestros (1915)
- Introductio pathologica ad studium theologia moralis sive Doctrina clinica rite comprobata pro confessariis (1917)
- El ángel de la guarda, maestro y protector (1918)
- La vida en el cielo, estructura y funcionamiento de aquella sociedad (1920)
Referències
[modifica]- ↑ «.xml Francesc de Barbens». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Díaz Díaz, Gonzalo (coord.). «Barbens, Francisco de». A: Hombres y documentos de la filosofía española (Vol. I). Editorial CSIC, 1991, p. 504-508. ISBN 978-84-00-07198-1 [Consulta: 17 agost 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Francisco de Barbens». Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 agost 2018].
- ↑ 4,0 4,1 Dedi i Molleví, Rosa «El Pare Francesc de Barbens i "Los enfermos de la mente"». Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, Vol. 10, 1988, pàg. 143-163. ISSN: 2385-4200 [Consulta: 16 agost 2018].
- ↑ Consell de Pedagogia.. Guia de les Institucions Científiques i d'Ensenyança. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1916, p.122.
- ↑ «Ramón Janer Isan (a) Francisco de Barbéns OFMCap 1875-1920». Filosofía en español. [Consulta: 17 agost 2018].