Sant Francesc de Borja (església de Betlem)
.jpg) Escultura de Francesc de Borja, a l'església de Betlem de Barcelona  | ||||
| Tipus | obra escultòrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Creador | Andreu Sala, atribuït | |||
| Creació | c. 1690 | |||
| Moviment | barroc | |||
| Material | marbre | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | església de Betlem | |||
| ||||
L'escultura de Sant Francesc de Borja és al costat dret de la porta principal de l'església de Betlem de Barcelona, i justament a l'altra banda hi ha l'imatge de de Sant Ignasi de Loiola,[1] ambdues atribuïdes a l'escultor català Andreu Sala (1627 - 1700)[2]
Descripció i estil
[modifica]És una escultura exempta, dempeus, datada el 1690 i construída possiblement per l'important escultor Andreu Sala, qui també va fer la peça que està a l'esquerra. Les característiques que predominen són la representació del sant amb una iconografia clara, porta sobre el llibre sagrat la calavera que el representa, i amb gest de misericordia aixeca el braç dret cap al cel. Va vestit amb l'hàbit de sacerdot i porta al cap l'auréola sagrada. L'estàtua descansa sobre una lleixa decorada també amb figures geométriques, i tota la composició és monócroma. L'estil barroc català està també molt present, amb les dues columnes salomòniques a cada costat del sant, amb el capitell d'ordre compost, i tota la decoració geométrica que envolta la figura.[3]
Context històric
[modifica]L'escultura barroca a Catalunya va passar per diferents etapes, essent un estil molt important dins la història catalana. Per començar va canviar del classicisme de l'autor Agustí Pujol cap a la influència berninesca d'Andreu Sala a finals del segle xvii. Els temes segueixen sent religiosos, amb la diferència de transformar el caràcter narratiu en direcció als monuments dedicats a les devocions de la Verge o dels Sants.
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou un religiós proclamat sant per l'església catòlica, essent el tercer general en l'orde jesuïta. Una de les seves intervencions van ser la creació de la primera universitat per la Companyia de Jesús l'any 1547, a la seva localitat natal. Tenint constància des del principi dels treballs pastorals dels jesuïtes, ell va intentar ajudar a l'establiment d'aquests mentre era virrei de Catalunya i també quan va ser duc a Gandia, sent el primer contacte amb aquest grup.[4][5]
Pels seus actes de bondat li van dedicar una escultura a la façana de l'església de Betlem a la Rambla de Barcelona. Després que l'antiga església s'incendiés l'any 1671, el 1680 va començar la construcció de l'actual edifici, presidit per un jesuïta, el pare Tort i en Dídac de Lacarse. L'escultura d'aquest sant va ser encomanat precisament per aquest projecte, ja que el 1680, quan es va acabar la façana principal, també es va fer l'estàtua, juntament amb la de Sant Ignasi de Loiola.[1][6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed. Barcelona: Teide, 1971, p. 108-110 (Què cal saber, 8). ISBN 84-307-8187-0.
- ↑ Martín González, 1983, p. 332.
- ↑ Martí Bonet i Figuerola, 1993.
- ↑ Martí Bonet i Figuerola, 1993, p. 7-8.
- ↑ Burrieza Sánchez, 2012-2013.
- ↑ Martí Bonet i Figuerola, 1993, p. 42-44.
Bibliografia
[modifica]- Burrieza Sánchez, Javier «La expansión de la Compañía de Jesús en España bajo la mirada de Francisco de Borja». Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 4, 2012-2013, pàg. 301-340.
- Martí Bonet, Josep M; Figeruola, Pere-Jordi. Betlem. Quatre Segles a de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993.
- Martín González, Juan José. Escultura Barroca en España. 1600-1770. Cátedra S.A, 1983.