Vés al contingut

Francesc de Pol i Baralt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc de Pol i Baralt
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1854 Modifica el valor a Wikidata
Arenys de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juny 1914 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Girona
6 desembre 1906 – 6 juny 1914 (mort)
← Tomàs Sivilla i GenerFrancesc de Paula Mas i Oliver → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1907–1914), sacerdot catòlic (1879–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióSalvador Casañas i Pagès Modifica el valor a Wikidata

Francesc de Pol i Baralt (Arenys de Mar, 1854 - Girona, 1914) fou bisbe de Girona entre 1906 i 1914.

Estudià al seminari de Girona i, el 1879 acabà la carrera de dret (i de dret canònic) a Barcelona. Fou canceller del Tribunal Eclesiàstic i agent de Precs i vicari general, fins al 1899 en què morí el bisbe de Barcelona i fill d'Arenys de Mar, Jaume Català, i fou elegit vicari capitular.[1]

El 1886, essent vicari general del bisbat de Barcelona, beneí el pont de fusta del capdavall de la riera d'Arenys, iniciativa del seu germà, alcalde d'Arenys, Bonaventura de Pol. El 1906, essent canonge de la seu de Barcelona, evità que apunyalessin el cardenal Casañas, una acció valenta que publicaren molts diaris de l'època.[1]

Tot seguit, el nomenaren bisbe de Girona, però la consagració episcopal tingué lloc a Arenys de Mar. En aquella època pagà la construcció de la torre que remata el campanar de la parròquia de Santa Maria d'Arenys, restaurà diversos edificis de Girona, construí temples i rectories i fundà la primera societat de socors mutus per al clergat. Home caritatiu, preocupat per les missions i per la seva diòcesi, es pot dir que els seus set anys de pontificat foren pastoralment fructífers.

Morí d'una bronquitis aguda l'any 1914. Les seves despulles són enterrades a la Catedral de Girona.

El primer tram de la Riera d'Arenys porta el seu nom en el nomenclàtor oficial.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Garcia Raffi, 2007, p. 39.

Bibliografia

[modifica]