Francesca Vidal i Puig
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juny 1880  Barcelona | ||
| Mort | 18 gener 1955 (74 anys) Prada (Conflent) | ||
| Sepultura | el Vendrell | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | violinista, violoncel·lista | ||
| Membre de | |||
| Professors | Pau Casals i Defilló | ||
| Instrument | Violoncel | ||
| Família | |||
| Parella | Pau Casals i Defilló | ||
| Germans | Frederic Vidal i Puig Lluïsa Vidal i Puig | ||
Francesca Andrea Bernarda Vidal i Puig (Barcelona, 5 de juny de 1880[1] - Prada de Conflent, 18 de gener de 1955) fou una violoncel·lista catalana.
Biografia
[modifica]Fou filla de Francesc Vidal i Jevellí i Mercè Puig i Buscó. La seva germana fou la coneguda pintora Lluïsa Vidal i Puig (1876-1918).
L'any 1895, Pau Casals amb 19 anys va fer classes a la família Vidal i Puig. Així es van conèixer Francesca i Pau Casals. Francesca es va casar amb Felip Capdevila, amic íntim del mestre. Quan el 1920 Pau Casals fundà l'Orquestra Pau Casals va nomenar tresorer Felip Capdevila, encarregant-se Francesca de l'arxiu. Un any després moria Capdevila i ella agafaria les regnes de l'orquestra: n'era l'ànima.
Només diaris estrangers, com ara el The New York Times, van publicar la noticia de la mort de Francesca. Amb el títol "Casals trenca l'exili", l'agència AP va emetre el 22 de gener de 1955 un article, en anglès, que deia: "Pablo Casals, el mundialment reconegut violoncel·lista espanyol, ha trencat el seu exili per assistir al funeral de la seva esposa, Francesca, al Vendrell. El músic de 77 anys ha estat vivint fora d'Espanya des de l'inici de la guerra civil espanyola el 1936. Va prometre que no tornaria a Espanya mentre el General Franco estigués al poder. Les autoritats espanyoles no han dificultat la seva tornada. Ell i la seva esposa van néixer al Vendrell, un poblet a 20 milles al nord d'aquí. Ahir va tornar amb les despulles de la seva esposa per ser enterrades al cementiri local. Havien estat vivint durant un temps a Prada, just passada la frontera a Franca. Ell veurà de tornar a Prada demà".[2]
Malgrat que aquests diaris indiquessin que Francesca Vidal era l'esposa de Pau Casals, de fet no es van poder mai casar,[3] perquè ell no havia obtingut encara el divorci de la mezzosoprano estatunidenca Susan Metcalfe, divorci que va haver d'esperar a 1957,[4] però un sacerdot va oficiar un cert ritu de casament in articulo mortis.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Registre de Naixements de l'ajuntament de Barcelona, any 1880, número de registro 3158.
- ↑ AP «Casals Back in Spain For Wife's Funeral». The Baltimore Sun, 23-01-1955, pàg. 2.
- ↑ Geli, Carles. «L’amor de Pau Casals per la seva ‘majordoma’». El País, 24-11-2021. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ El divorci el va obtenir Casals el 17 de maig de 1957, poques setmanes abans de casar-se amb Marta Montáñez.
- ↑ Kirk, H.L.. Pablo Casals, a biography. Nova York, Chicago, San Francisco: Holt, Rinehart and Winston, 1974, p. 473. ISBN 0-03-007616-1.
Bibliografia
[modifica]- Revista Sapiens, núm. 1777, de desembre de 2016, pàg. 16- article de Montse Armengol (Dipòsit Legal B-42425-2002) (ISSN: 1695-2014) Pau Casals i l'exili . Generalitat de Catalunya 2007