Francesco Longo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1931  Poggiardo (Itàlia) |
| Mort | 27 març 1995 (63/64 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista |
 
| |
Francesco Longo (Poggiardo, gener de 1931 – Roma, 27 de març de 1995) fou un guionista i director de cinema.[1]
Biografia
[modifica]Va començar a treballar al cinema com a guionista el 1962 amb una pel·lícula dirigida per Renato Polselli i des de finals dels anys seixanta col·labora amb Tinto Brass en tres de les seves pel·lícules. El 1975 va escriure el tema de Il gatto mammone per a Nando Cicero i va debutar com a director el 1979 amb Un'emozione in più amb Mara Venier, que va guanyar un premi al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1979.[2] Dos anys més tard va dirigir la segona òpera, E noi non faremo Karakiri, també protagonitzada per Mara Venier. La seva última pel·lícula dirigida, La ballata di Eva de 1985, es va presentar a la competició al Festival d'Annecy. Va morir als 64 anys a causa d'una úlcera d'estómac mentre preparava una quarta pel·lícula com a director.[3]
Filmografia
[modifica]Guionista
[modifica]- Ultimatum alla vita de Renato Polselli (1962)
- Col cuore in gola de Tinto Brass (1966)
- Nerosubianco de Tinto Brass (1969)
- Dropout de Tinto Brass (1970)
- Il gatto mammone de Nando Cicero (1975)
Director
[modifica]- Un'emozione in più (1979)
- E noi non faremo Karakiri (1981)
- La ballata di Eva (1985)
Referències
[modifica]- ↑ Roberto Poppi: Dizionario del cinema italiano. I Registi. Gremese Editore, Rom 2002, S. 246
- ↑ Premis del 1979 al web del Festival de Sant Sebastià
- ↑ E' MORTO FRANCESCO LONGO, La Repubblica, 30 de març de 1995