Un'emozione in più
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Francesco Longo  |
| Protagonistes | |
| Producció | Gian Vittorio Baldi |
| Guió | Francesco Longo i Giovanni Vento (en)  |
| Música | Fiorenzo Carpi |
| Fotografia | Claudio Meloni |
| Muntatge | Cleofe Conversi |
| Productora | IDI Cinematografica |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1979 |
| Durada | 82 min |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Pulla |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | Pulla |
 
| |
Un'emozione in più és una pel·lícula italiana del 1979, l'opera prima del director Francesco Longo.[1]
Argument
[modifica]L'ancià pensionista vidu Giuseppe Colamonici és un granger de la Pulla que va emigrar a Milà: es fa útil com a cambrer i mainadera per als nens que l'hostatgen, però finalment el traslladen a l'hospital.
L'home, entre la soledat i la nostàlgia de la seva terra, entra en contacte amb el món consumista. Però, casualment, coneix a Daniela, una jove friülana marginada, també d'origen camperol, que treballa de criada en una taverna. Els dos s'entenen sobre la marxa i troben la profunditat de les seves arrels.
Primer neix una simpatia mútua i després, malgrat la diferència d'edat, una autèntica relació sentimental. Els familiars estan en contra d'aquest vincle. Després, els dos marxen junts cap a la ciutat de Salento on va néixer el vidu i viuen un període feliç: fuga amorosa, però també un viatge de records.
Daniela queda enlluernada per la bellesa dels llocs, però després marxen cap al nord, amb una consciència renovada.[2]
Repartiment
[modifica]- Mara Venier: Daniela
- Francesco Di Federico: Giuseppe Colamonici
- Luca Bonicalzi: Domenico
- Germano Altomanni:
- Graziella Conana:
- Libera Martinelli:
- Maria Giovanna D'Elia: cunyada de Daniela
Producció
[modifica]Produït per una cooperativa bolonyesa i dirigit per Francesco Longo, debutant com a director. Rodada a la Pulla, en particular a Veglie, Lecce, Santa Cesarea Terme i Poggiardo.[3]
Premi
[modifica]- Va participar al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1979, on va rebre un dels Premis Donostia als nous realitzadors.[4]
- Laceno d'oro: targa 1979 per Mara Venier i Francesco De Federico.
Critica
[modifica]| « | Dividit en capítols, amb llegendes de conte de fades que subratllen el seu to ingenu, és una primera obra de l'artista pul·lià Longo (1931) que oscil·la perillosament entre patetisme i ironia, realisme i distorsió del conte de fades, senzillesa i manera, tendresa i dolçor. Com una fruita no madura a la meitat i massa madura a l'altra.[5] | » |
El 2004 es va fer una versió restaurada de la pel·lícula, vista prèviament a Veglie amb motiu de la Mostra dell'artigianato.
Notes
[modifica]- ↑ Un'Emozione In Più Archivio del Cinema Italiano
- ↑ Vito Attolini scheda per Apulia film commission.
- ↑ Un'emozione in più a Mymovies.it
- ↑ Premis del 1979 al web del Festival de Sant Sebastià
- ↑ Font: IL MORANDINI.