Francisco Lacueva Lafarga
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 setembre 1911 Sant Celoni (Vallès Oriental) |
Mort | 11 setembre 2005 (93 anys) Royal United Hospital (Anglaterra) |
Causa de mort | cardiopatia |
Sepultura | Malmesbury |
Bisbe coadjutor Santa Maria de la Vega de Tarassona | |
1962 | |
Dades personals | |
Residència | Barcelona (1969–) Guatemala Anglaterra Tarassona |
Religió | Catolicisme i protestantisme |
Formació | Universitat Pontifícia de Salamanca |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia dogmàtica i escatologia cristiana |
Lloc de treball | Santa Maria de la Vega de Tarassona (–1962) Centro Evangélico de Estudios Bíblicos (en) Seminario Teológico Centroamericano (en) Bible Institute of Galicia (en) |
Ocupació | missioner, professor, pastor evangèlic, teòleg, escriptor, canonge |
Ocupador | Strict Baptist Mission (en) (1969–1969) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Enid-Beryle Beard |
Fills | Francisca White, Raquel Lacueva, Alison Lacueva |
Francisco Lacueva Lafarga (Sant Celoni, Barcelona, 28 de setembre de 1911-Bath, Somerset, Anglaterra, 11 de setembre de 2005) va ser un teòleg i escriptor de nacionalitat espanyola, reconegut per la seva trajectòria a l'Església romana i posterior conversió a la fe evangèlica.[1][2][3][4]
Biografia
[modifica]Nascut en una família catòlica, Lacueva va iniciar la seva formació sacerdotal i va obtenir llicenciatura i doctorat en teologia dogmàtica en la Universitat Pontifícia de Salamanca. Després de desenvolupar diversos càrrecs eclesiàstics, la seva vida va canviar a finals de 1961, quan, amb la mediació del pastor Samuel Vila, es va convertir a la fe evangèlica.[1][4]
Després de renunciar a les seves responsabilitats eclesiàstiques, es va traslladar a Anglaterra, on va col·laborar en la difusió de l'Evangeli mitjançant missatges radiofònics. El seu bateig a l'Església Bautista de Holland Road en Hove al juny de 1962 va marcar oficialment la seva nova trajectòria espiritual. Posteriorment, va treballar en l'evangelització i ensenyament amb diverses organitzacions evangèliques, essent enviat com a missioner a Espanya el 1969.[1][5][3][4]
Després de períodes a Guatemala i Anglaterra, Lacueva es va establir a la ciutat espanyola de Vigo, on, a més d'ensenyar en l'Institut Bíblic de Galícia, es va dedicar a aprofundir en doctrines teològiques i a la preparació d'un lèxic hebreu. Finalment, després de la defunció de la seva esposa, es va traslladar definitivament a Anglaterra per viure amb les seves filles.[1][2][3][4]
« | Si el Senyor em concedeix alguns anys més de vida —vaig a complir 82—, desitjo fer una recerca, totalment original —no hi ha res sobre la matèria—, sobre el lèxic hebreu en les seves arrels més profundes.[4] | » |
Contribucions i obres
[modifica]Lacueva va destacar per la seva copiosa producció literària i teològica, amb obres com el Nou Testament interlineal grec-espanyol, Espiritualitat trinitària, Doctrines de la gràcia, entre altres. El seu enfocament teològic va abastar des de l'escatologia dispensacional premilenial fins a la soteriología, amb evolució en les seves posicions doctrinals al llarg dels anys.[1][4]
El seu llegat perdura en la influència que va tenir com a escriptor i teòleg evangèlic. La seva autobiografia El meu camí de Damasc i la seva participació en la revisió de la Reina-Valera 1977 són aspectes rellevants del seu impacte en la comunitat cristiana.[6][1][3]
« | [Lacueva] va produir una copiosa producció literària de la qual destaca el Nou Testament interlineal grec-espanyol, diversos volums de la sèrie de Formació teològica evangèlica i altres obres de teologia. Va col·laborar també com a redactor de les Notes diàries de la Unió Bíblica dels anys 1977 a 1981. En el seu moment va tenir molta difusió la seva autobiografia El meu camí de Damasc on relata la seva conversió a l'evangeli i en l'última edició ho amplia, explicant que havia adoptat una nova línia teològica. | » |
— Pedro Puigvert, Revista Teològica[5] |
Llegat i defunció
[modifica]Lacueva va morir el 11 de setembre de 2005 a la ciutat anglesa de Bath, a pocs dies de complir 94 anys. El seu llegat perdura a través dels seus escrits i contribucions a la teologia evangèlica.[2][5][3][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Francisco Lacueva Lafarga». Arxivat de l'original el 24 de novembre de 2002. [Consulta: 12 octubre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Fallece en Inglaterra el Dr. Francisco Lacueva», 2005. Arxivat de l'original el 10 de desembre de 2005. [Consulta: 12 octubre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Ha fallecido Francisco Lacueva, un gran teólogo protestante español». Areópago Protestante, 13-09-2005. Arxivat de l'original el 14 de juny de 2014. [Consulta: 6 novembre 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Biografía del autor: Lacueva Francisco». Arxivat de l'original el 11 d'octubre de 2010.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Murió Francisco Lacueva Lafarga». Red Intermaná, 17-09-2005. Arxivat de l'original el 8 d'abril de 2013. [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ «Reina Valera 1977 (RVR1977)». Arxivat de l'original el 14 de juny de 2013. [Consulta: 3 gener 2016].