Vés al contingut

Francisco Maestre Laborde-Boix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Maestre Laborde-Boix
Imatge
Francisco Maestre després del seu nomenament com alcalde de València el 1913 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1872 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1920 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Governador civil de Barcelona
20 desembre 1919 – juny 1920
← Julio de Amado y Reygondaud de Villebardet – Federico Carlos Bas Vassallo →
Governador civil de la província de Sevilla
27 juliol 1919 – 20 desembre 1919
← Antonio Ballesteros Beretta
Governador civil de la província de Cadis
14 juny 1917 – 27 novembre 1917 – Agustín de la Serna y Ruiz →
Batle de València
9 novembre 1913 – 30 octubre 1915
← Fernando Ibáñez Payés – José Ferraz Penelas →
Batle de València
16 novembre 1903 – desembre 1903
← José Montesinos Checa – José Puig Boronat →
Regidor de l'Ajuntament de València
1899 –
Circumscripció electoral: Universitat

Dades personals
FormacióUniversitat de València - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata

Francisco Maestre Laborde-Boix (València, 1872 - 1920) fou un advocat, polític i noble valencià, germà major de José Maestre Laborde-Boix.[1] Fou alcalde de València el 1903-1904 i el 1913-1915,[2] i posteriorment governador civil de Cadis, Sevilla i Barcelona el 1919-1920.

Biografia

[modifica]

Se llicencià en dret per la Universitat de València. Com el seu germà menor, milità en el Partit Conservador dins del corrent de Francisco Silvela, amb el qual el 1899 fou nomenat regidor de l'ajuntament de València pel districte d'Universitat. Després de la retirada de Silvela, s'alineà primer amb Antoni Maura i després amb Eduardo Dato e Iradier.

El primer mandat com alcalde de València del regidor conservador Francisco Maestre fou breu. Rebé el nomenament el 16 de novembre de 1903, prengué possessió del càrrec sense solemnitats, enmig del conflicte creat pel tema de les actes del districte Centre, i per Nadal del mateix any ja havia estat rellevat del càrrec a proposta del governador. Durant aquest primer i breu mandat, el 8 de desembre de 1903, la recentment creada Banda Municipal de València donà la primera audició. També, i després de 27 anys d'obres, finalitzà l'obertura del carrer de la Pau, nascuda amb una estretor (16 metres) en principi no projectada.[3]

La presa de possessió com alcalde de València del segon mandat de Maestre es feu amb tota solemnitat. No hi ha presses, ni tensions polítiques que sovint fan que l'arribada d'un nou alcalde no es publicite excessivament. Amb una corporació favorable on els republicans tenen problemes interns, l'alcalde Maestre fa un discurs d'inauguració amb un àmpli programa d'obres i millores que compta amb el suposat favor del govern central conservador d'Eduardo Dato.[4]

Palau de Correus a l'època
Casa Consistorial, a l'època

Mestre té àmplis propòsits i aviat viatjarà a Madrid per tal d'exposar-los: vol que, després de molta espera, se construïsca el nou edifici del Banc d'Espanya i el Palau de Correus i Telègrafs a la plaça d'Emilio Castelar. A més, allà mateix, contracta per 100.000 pessetes la creació de grups escultòrics per a la nova façana del Palau Consistorial, de la qual s'encarrega Mariano Benlliure. Però encara més, l'alcalde Maestre vol solucions per al tema del tren directe Madrid-València, per a la construcció necessària de noves facultats universitàries que descongestionen l'antic edifici de la universitat i per al problema dels passos a nivell.[5]

El seu fort caràcter i capacitat per a enfrontar-se a situacions de conflicte el dugueren a ocupar diversos governs civils en cirscunstàncies complexes. En concret foren els de Cadis (juny a novembre de 1917), Sevilla (juliol a desembre de 1919)[6] i Barcelona (desembre de 1919 a juny de 1920).[7] Durant l'etapa en Catalunya, els moviments obrers i anarquistes, que reclamaven canvis socials immediats, provocaren revolucions proletàries, castrenses i burgueses, la repressió de les quals li fou encomanada. Aquest fet li provocà moltes enemistats. El mateix 1920 s'instalaria novament a València.

Comitiva fúnebre, 14 d'agost 1920

Francisco Maestre morí el 4 d'agost de 1920, després de ser victima d'una atemptat terrorista anarquista;[8] mentre tornava a casa amb sa muller i sa cunyada, la marquesa de Tejares, després de fer un passeig pel port de València, a l'altura del camí nou del Grau, uns desconeguts s'acostaren al cotxe on viatjaven i els dispararen, fet que provocà la mort de Maestre i sa cunyada.[9] Fou comte de Salvatierra d'Àlava pòstumament mercès al seu matrimoni amb Dolores Gómez-Medeviela y Pocurrull, qui rehabilità el títol en restar vídua.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Biografies de polítics valencians Arxivat 2011-07-07 a Wayback Machine.
  2. ↑ http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html
  3. ↑ Pérez Puche, F. (1979). 50 Alcaldes. El ayuntamiento de Valencia en el siglo XX (p. 35). Editorial Prometeo.
  4. ↑ Pérez Puche, F. (1979). 50 Alcaldes. El ayuntamiento de Valencia en el siglo XX (p. 62). Editorial Prometeo.
  5. ↑ Pérez Puche, F. (1979). 50 Alcaldes. El ayuntamiento de Valencia en el siglo XX (p. 63). Editorial Prometeo.
  6. ↑ Sody de Rivas, 2003, p. 65.
  7. ↑ Risques Corbella, 1994, p. 568.
  8. ↑ Pabón 1999, p. 715 ; Peirats 2011, p. 356.
  9. ↑ https://cadenaser.com/emisora/2020/07/28/radio_valencia/1595952104_639221.html
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_Maestre_Laborde-Boix&oldid=33413704»