José Maestre Laborde-Boix

José Maestre Laborde-Boix
Biografia
Naixement	1876 ; València
Mort	1936 (59/60 anys); València
60è Batle de València
	10 març 1930 – 14 abril 1931 ; ← Carlos Sousa Álvarez de Toledo – Vicent Marco Miranda →
Diputat a Corts
	2 març 1918 – 2 octubre 1920 ; ← Vicente Noguera y Aquavera – Carlos Hernández Lázaro → ; Circumscripció electoral: Districte electoral d'Enguera
Diputat a Corts
	18 març 1914 – 16 març 1916 ; ← Eduardo Llagaria Ballester – Vicente Noguera y Aquavera → ; Circumscripció electoral: Districte electoral d'Enguera
39è Batle de València
	19 juny 1907 – 31 octubre 1909 ; ← Josep Martínez Aloy – Miguel Paredes García →
Regidor de l'Ajuntament de València
	12 novembre 1905 – 12 desembre 1909 ; Circumscripció electoral: Universitat
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Partit Liberal Conservador (–1936); Dreta Regional Valenciana (1931–1936)
Família
Germans	Francisco Maestre Laborde-Boix

José Maestre Laborde-Boix (València, 1876 - ibidem, 1936) fou un advocat i polític valencià, germà de Francisco Maestre Laborde-Boix, comte de Salvatierra. Fou alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Llicenciat en dret per la Universitat de València, fou membre destacat del Partit Conservador de la fracció de Juan de la Cierva y Peñafiel, com el seu germà Francisco. José Maestre es presentà a les eleccions municipals de 1903 pel districte d'Universitat, però fou derrotat pels candidats carlistes i republicans. A les següents eleccions de 1905 si fou elegit regidor pel mateix districte, càrrec que va retindre fins a l'any 1907, quan fou nomenat alcalde. Durant el seu mandat com a alcalde de València es van fer els preparatius per a l'Exposició Regional Valenciana, així com grans avanços en matèria urbana com ara la construcció de l'actual palau consistorial de València, l'inici del plantejament de l'edifici del Banc d'Espanya al barri de peixcadors, l'inici de la construcció de l'edifici de tabacalera i de l'Estació del Nord de València. Per altra banda, exercí una dura repressió contra el sindicalisme i contra els republicans del PURA, que eren majoria al consistori. Els problemes financers de la corporació municipal durant la primera legislatura de Maestre van fer que les subvencions municipals a la Fira de Juliol, les falles i el carnestoltes es vegeren dràsticament reduïdes. Després del seu càrrec, fou elegit diputat a les Corts Espanyoles pel districte d'Énguera el 1914-1916 i el 1918-1920.

El 1923 donà suport la dictadura de Primo de Rivera, però tot i això, la dictablanda del general Dámaso Berenguer el designa novament alcalde de València el març de 1930. Durant el seu segon mandat com a alcalde de la ciutat, Maestre es veu paralitzat per la situació social. Urbanísticament, s'instal·len els primers semàfors de la ciutat al carrer de la Pau i a la plaça de la Reina, que, junt amb l'alameda, són remodelats. A la tardor de 1930, diversos mitins republicans com el de la plaça de bous contribueixen a enrrarir l'ambient social i el desembre hagué de reprimir una vaga general i un sindicalista va morir per trets d'un guàrdia de seguretat. En un temps on va anar creixent la sensibilitat valencianista, se celebren homenatges a la senyera al juliol, on es presentada davant 60.000 persones, Maximilià Thous i Orts presenta la versió en valencià de l'himne de l'exposició i la Diputació de València i l'ajuntement presidit per Maestre s'uneixen per a demanar la cooficialitat del valencià. Quan es va proclamar la Segona República Espanyola l'abril de 1931 fou destituït. Posteriorment es va afiliar a la Dreta Regional Valenciana, però no hi va ocupar cap càrrec important.

José Maestre va morir el febrer de 1936 amb seixanta anys, poc abans d'esclatar la guerra civil espanyola.

Referències

«José Maestre Laborde-Boix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Fitxa del Congrés dels Diputats
Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.329. ISBN 9788495484802.

Càrrecs públics
Precedit per: José Martínez Aloy	Alcalde de València 1907-1909	Succeït per: Miguel Paredes García
Precedit per: Carlos Sousa Álvarez de Toledo	Alcalde de València 1930-1931	Succeït per: Vicent Marco Miranda