Francisco Martínez Brau
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle XIX  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 1889 Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sepultura | cementiri de San Isidro | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 29 d'abril de 1872 – 28 de juny de 1872 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Romualdo Palacio → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 30 d'agost de 1881 – 31 de març de 1884 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 13 d'abril de 1886 – 31 de gener de 1889 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Balaguer[1] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Alcalde de Madrid | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| setembre de 1883 – 1884 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Liberal | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Francisco Martínez Brau (? - † 1889) fou un propietari i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia
[modifica]Durant el sexenni democràtic va militar en el bloc monàrquic liberal, amb el qual fou elegit diputat per Balaguer a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872. Un cop produïda la restauració borbònica fou directiu del Círculo Constitucional de Madrid i va ingressar en el Partit Conservador. Tanmateix, el 1880 el va abandonar i ingressà en el Partit Liberal Fusionista, amb el qual fou escollit novament diputat per Balaguer a les eleccions generals espanyoles de 1881 i 1886. Alhora, fou regidor i tinent d'alcalde de Madrid, i fins i tot en fou alcalde interí el novembre de 1883 fins a 1884.[2]
Referències
[modifica]- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724.
- ↑ Diari Oficial d'Avisos de Madrid
Enllaços externs
[modifica]- El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine. de Joan Palomas i Moncholi, p. 574
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Estanislao Urquijo y Landaluce |
Alcalde de Madrid.svg){kind=small} 1883-1884 |
Succeït per: Gonzalo de Saavedra y Cueto |
Joaquim Bañeres i Gordell (1876-1879) · Francisco Martínez Brau (1881/1886) · Josep Maria Martorell i Fivaller (1884) · Ricardo Martorell y Fivaller (1891) · Enrique de Luque y Alcalde (1893) · Emilio Vivanco Menchaca (1896) · Adolfo Calzado y Sanjurjo (1898) · Manuel Vivanco Menchaca (1899) · Antonio Motos Martínez (1901) · Mariano Clua Anglés (1903-1905) · Felip Rodés i Baldrich (1907-1923) |  | |
Categories:
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Liberal Fusionista
- Diputats al Congrés de la 3a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 5a legislatura de la restauració
- Alcaldes de Madrid
- Diputats pel districte de Balaguer
- Alcaldes catalans del sud
- Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats