Francisco de Paula Candau Acosta
| |||
| Nom original | (es) Francisco de Paula Candau  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 3 març 1823 El Coronil (Província de Sevilla) | ||
| Mort | 24 desembre 1883 (60 anys) Sevilla (Espanya) | ||
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Ministre de la Governació | |||
| 5 d'octubre de 1871 – 21 de desembre de 1871 | |||
| 5 d'octubre de 1872 – 21 de desembre de 1872 | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 26 d'abril de 1871 – 28 de juny de 1872 | |||
| Circumscripció | Marchena | ||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 18 de febrer de 1876 – 24 de desembre de 1883 | |||
| Circumscripció | Marchena | ||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Sevilla | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Partit Constitucional | ||
| Família | |||
| Pare | Simón Candau Superville | ||
Francisco de Paula Candau Acosta (El Coronil, 3 de març de 1823 - Sevilla, 24 de desembre de 1883) va ser un polític espanyol del segle xix, ministre durant el sexenni democràtic.
Era fill de Simón Candau Superville, un llenguadocià que es va quedar a Espanya després de la invasió napoleònica. Va estudiar Dret en la Universitat de Sevilla, i fou escollit alcalde d'El Coronil (Sevilla) en 1854. A partir d'aquí es va iniciar la seva carrera política arribant en 1857 a ser diputat per Alcalá de Guadaíra. En 1861 va ser Diputat de Corts pel districte de Marchena-Osuna al que va representar pel Partit Progressista fins a 1868.
Va participar en la Revolució de Setembre del 68 formant part de la Junta Revolucionària de Sevilla i participant en la redacció del programa que després adoptarien les altres juntes. Durant el regnat d'Amadeu I va ser President del Consell Superior d'Agricultura culminant el seu ascens polític en convertir-se en Ministre de Governació en dues ocasions, primer en el Gabinet del General Malcampo en 1871 i després en 1872 al govern de Francisco Serrano.[1][2]
La por al fet que es desencadenessin successos com els ocorreguts en la Comuna de París el va portar a deslligar la repressió contra les organitzacions obreres, iniciant-se un debat en les Corts espanyoles que va durar 21 dies sobre la possibilitat d'il·legalitzar la Internacional, cosa que finalment ordenà per considerar-la atemptatòria contra la seguretat de l'Estat, i aquesta passà a la clandestinitat. Ell mateix va ser qui va presentar a les Corts aquest projecte de llei.
Després de la restauració borbònica es va convertir en un dels notables designats per formular la Constitució de 1876 amb Cánovas del Castillo i fou elegit diputat pel districte de Marchena a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879 i 1881.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Francisco de Paula Candau a xtec.es
- ↑ «Personajes de El Coronil». Arxivat de l'original el 2010-08-24. [Consulta: 13 octubre 2015].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Ruiz Zorrilla Práxedes Mateo Sagasta |
Ministre de la Governació_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} (octubre-desembre) 1871 (octubre-desembre) 1872 |
Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta Manuel Ruiz Zorrilla |
