Francisco de Saavedra
| |||
| Nom original | (es) Francisco de Saavedra y Sangronís  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 4 octubre 1746 Sevilla (Espanya) | ||
| Mort | 25 novembre 1819 (73 anys) Sevilla (Espanya) | ||
.svg){kind=small} Secretari d'Estat | |||
| 30 octubre 1809 – 31 gener 1810 ← Eusebio de Bardaxí y de Azara – Nicolás Ambrosio de Garro y Arizcun → | |||
| Secretari d'Estat | |||
| 30 març 1798 – 22 octubre 1798 ← Manuel Godoy – Mariano Luis de Urquijo → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Granada | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | funcionari, militar, polític | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | general | ||
| Premis | |||
.jpg)
Francisco de Saavedra i Sangronis (Sevilla, 4 d'octubre de 1746 -25 de novembre de 1819), polític espanyol, ministre de Carles IV i Ferran VII.
Teòleg en els seus primers anys, va estudiar i va rebre el grau de Doctor a la Universitat de Granada, fent oposicions brillantíssimes a la Lectoral de Cadis, i ingressant en la Real Academia Sevillana de Buenas Letras el 1767,[1] quan comptava tan sols vint-i-un anys. Tanmateix, a l'any següent decideix canviar les lletres per les armes ingressant com a cadet en el Regiment Immemorial del Rei i iniciant una brillant carrera militar.
Va participar en la presa de Pensacola (1781), va ajudar a captar fons per al setge de Yorktown i va ser intendent de Caracas el 1783.[2][3] Manuel Godoy, posteriorment, li va encomanar la Secretaria d'Hisenda (1797) i un any després el nomena Secretari d'Estat, càrrec que va ocupar des del 30 de març fins al 22 d'octubre de 1798).
Va ser amic proper de Jovellanos i, com aquest, va ser retratat per Francisco de Goya en un quadre en el qual apareix assegut a la seva taula de treball amb documents i escrivint, el que podria denotar la seva capacitat de treball.
Fou nomenat de nou Secretari d'Estat, aquesta vegada per Ferran VII el 30 d'octubre de 1809. En el període de la Guerra de la Independència va presidir la Junta Suprema de Sevilla i va formar part del Consell de Regència el 1810.
Referències
[modifica]- ↑ Quintero Saravia, 2015, p. 273.
- ↑ Quintero Saravia, 2015, p. 273-274.
- ↑ Saavedra. Francisco de, 1995, p. 142-155.
Bibliografia
[modifica]- Morales Padrón, Francisco. Diario de Don Francisco de Saavedra. Sevilla: Secretariado de Publicaciones, Universidad de Sevilla; [Madrid]: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2004.
- Saavedra, Francisco de. Los decenios: (autobiografía de un sevillano de la ilustración). Transcripción, introducción y notas por Francisco Morales Padrón; índices, Inmaculada Franco Idígoras. Sevilla: Servicio de Publicaciones, Ayuntamiento de Sevilla, 1995.
- Moreno Alonso, Manuel. Don Francisco de Saavedra, La rebelión de las provincias en España. Los grandes días de la Junta Suprema de Sevilla 1808-1810. Sevilla: Ediciones ALFAR, 2011.
- Pérez Alonso, Manuel Ignacio. Misión de Guerra en el Caribe, diario de Dn. Francisco de Saavedra y Sangronis 1780-1783. Managua: Fundación Vida, 2004.
- Quintero Saravia, Gonzalo M. Bernardo de Gálvez y América a finales del siglo XVIII (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 2015. OCLC 922080373. Arxivat 2016-08-20 a Wayback Machine.
- E. Chávez, Thomas. Spain and the Independence of The United States. An Intrinsic Gift. (España y la Independencia de Estados Unidos. Traducción de Teresa Carretero y Amado Dieguez). University of New México. De esta edición: Madrid: Santillana Ediciones Generales, S.L, 2006., 2002.
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}