Vés al contingut

Frank Chee Willeto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrank Chee Willeto
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1925 Modifica el valor a Wikidata
Crownpoint (Nou Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 2012 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Pueblo Pintado (Nou Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
  4t Vicepresident de la Nació Navajo
Agost de 1998[1] – 12 de gener de 1999 (1999-01-12)
Dades personals
NacionalitatNació Navajo
Activitat
Ocupaciópolític, Missatges xifrats choctaw i navajos Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

Frank Chee Willeto (6 de juny de 1925 – 23 de juny de 2012) fou un polític estatunidenc i code talker navajo durant la Segona Guerra Mundial.[1][2] Willeto va exercir de Vicepresident de la Nació Navajo sota el President Milton Bluehouse, Sr. des del seu nomenament l'agost de 1998 fins a gener de 1999, quan fou nomenat Kelsey Begaye.[1]

Primers anys

[modifica]

Willeto va néixer a Crownpoint, Nou Mèxic, el 6 de juny de 1925.[1] Segons el Navajo Times, Willeto era "Bit'ahnii (Clan dels Braços Plegats), nascut per Tódích'íi'nii (Clan Aigua Amarga). La seva chei [àvia de la mare] eras Ta'neeszahnii (Clan Enredat) i el seu nálí [família paterna] era Naakai dine'é (Clan poble mexicà)."[2]

Code talker

[modifica]

Es va allistar al Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica el gener de 1944 durant la Segona Guerra Mundial.[3] Willeto es va unir a la 6a Divisió de Marines, servint en la campanya del Pacífic a Saipan i Okinawa com a Navajo code talker.[3] El reconeixement com a code talker durant la guerra no fou reconegut fins al 1968, quan els papers sobre aquest cos foren desclassificats.[1] Willeto i altres code talkers navajo supervivents foren guardonats amb la Medalla de Plata del Congrés en 2001.[1][3]

Carrera

[modifica]

Va tornar a la Nació Navajo després del final de la Segona Guerra Mundial. Va treballar en el departament de carreteres de la Bureau of Indian Affairs de 1946 fins a 1974.[1] Willeto va treballar després al Departament d'Educació dels Estats Units.[4]

Willeto fou elegit membre del Consell de la Nació Navajo el 1974.[4] Va formar part del Consell fils el 1986, quan fou elegit president del Capítol de Pueblo Pintado.[4] Willeto també exercí com a jutge a l'antic Consell Suprem Judicial Navajo, precursor de l'actual Cort Suprema de la Nació Navajo.[1][4]

El 23 de juliol de 1998 el president de la Nació Navajo Thomas Atcitty fou destituït del seu càrrec pel Consell de la Nació Navajo per violacions ètiques.[5] Atcitty fou succeït pel seu vicepresident Milton Bluehouse, Sr. com a president interí un dia més tard.[1] Bluehouse nomenà Willeto com a vicepresident de la Nació Navajo l'agost de 1998.[1][3] Plegats, Bluehouse i Willeto es presentaren per a un mandat sencer de quatre anys a les eleccions presidencials de novembre de 1998.[6] Kelsey Begaye guanyà les eleccions i fou nomenat president el 12 de gener de 1999. Willeto continuà com a vicepresident fins que Begaye va prendre possessió.[3]

Darrers anys

[modifica]

Es va mantenir actiu en la vida pública. Willeto fou un dels proponents de la nova Tsé Yí Gai High School a Pueblo Pintado i la construcció d'un nou pont entre l'institut i la carretera navajo 9.[2]

Willeto visitava freqüentment l'est dels Estats Units, especialment Washington DC. En 2008, Willeto va donar la benedicció per marcar l'inici de la construcció del submarí nuclear USS New Mexico (SSN-779) a Newport News (Virgínia).[2] També fou convidat a la Casa Blanca com a testimoni de la signatura de l'Omnibus Public Land Management Act of 2009 pel president dels Estats Units Barack Obama.[2] Més recentment, Willeto aparegué com a panellista per al panell del Comitè del Senat dels Estats Units per a Afers Indis "The Way of the Warrior: Native Americans' Commitment to Country, Community, and Communication" de 16 de novembre de 2011, com a part del Mes de l'Herència Nacional Ameríndia i Nadiua d'Alaska.[4]

Willeto va morir a la seva llar a Pueblo Pintado el 23 de juny de 2012, a l'edat de 87 anys.[1][2][3] La governadora de Nou Mèxic Susana Martinez ordenà que les banderes onegessin en asta mitjana en honor de Willeto.[3] El president de la Nació Navajo Ben Shelly també va fer que totes les banderes navajo onegessin en asta mitjana del 25 al 28 de juny.[4] El seu funeral es va fer a la Tse Yi Gai High School de Pueblo Pintado.[4] Willeto fou enterrat al Cementiri Nacional de Santa Fe a Santa Fe (Nou Mèxic) el 29 de juny de 2012, en una cerimònia on hi assistiren 150 persones, inclosa la governadora Martinez.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Brunt, Charles D. «Former Navajo Code Talker Willeto Dies». Albuquerque Journal, 25-06-2012 [Consulta: 11 juliol 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Smith, Noel Lyn «A life of service, Navajo Code Talker Frank Chee Willetto is remembered by memorial speakers». Navajo Times, 05-07-2012 [Consulta: 11 juliol 2012]. Arxivat 2012-07-12 a Wayback Machine.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Simonich, Milan «Navajo Code Talker Willeto laid to rest». Texas-New Mexico Newspapers. The Deming Headlight, 02-07-2012 [Consulta: 13 juliol 2012]. Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 6 juliol 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Funeral for Late Code Talker Frank Chee Willeto Set for Tomorrow». Native News Network, 27-06-2012 [Consulta: 13 juliol 2012]. Arxivat 2012-11-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-11-09. [Consulta: 6 juliol 2014].
  5. «Navajo name new present – again; Bluehouse appointed». Associated Press. Kingman Daily Miner, 26-07-1998 [Consulta: 9 juliol 2012].
  6. «Navajo leaders urge tribal youth to vote». Associated Press. The Daily Courier (Arizona), 28-10-1998 [Consulta: 11 juliol 2012].

Bibliografia

[modifica]

Frank Chee Willeto

Code Talkers

  • Aaseng, Nathan. Navajo Code Talkers: America’s Secret Weapon in World War II. New York: Walker & Company, 1992.
  • Durrett, Deanne. Unsung Heroes of World War II: The Story of the Navajo Code Talkers. Library of American Indian History, Facts on File, Inc., 1998.
  • McClain, Salley. Navajo Weapon: The Navajo Code Talkers. Tucson, Arizona: Rio Nuevo Publishers, 2001.

Enllaços externs

[modifica]