Frontera entre França i el Regne Unit i els territoris britànics d'ultramar
Característiques | |
---|---|
Entitats | Regne Unit França |
Extensió | 1.941 km |
Història | |
Reconeixement actual | 1996 |
Coordenades | 51° 33′ 28″ N, 2° 14′ 18″ E / 51.5578°N,2.2383°E |
Notes | Totalment marítima (excepte sota el túnel del Canal) i totalment definida pel tractat. Tres zones, una a Europa, l'altra a les Antilles, la tercera a l'Oceà Pacífic. |
La frontera entre França i el Regne Unit així com alguns Territoris Britànics d'Ultramar és la frontera entre les metròpolis dels dos estats, membres de la Unió Europea i integrats a l'Espai Schengen, i els seus territoris d'ultramar. La frontera subterrània a l'Eurotúnel, que es defineix com el Tractat de Canterbury, és l'únic que no és una frontera marítima.
General
[modifica]A Europa, la frontera entre els dos països es troba a la mar del Nord, el Canal de la Mànega i l'oceà Atlàntic.
A les Índies Occidentals, els acords separen les Zones Econòmiques Exclusivess:
- Entre l'illa de Montserrat (dependència del Regne Unit) i l'arxipèlag francès de Guadalupe;
- Entre Anguilla (Regne Unit), d'una banda, i Saint-Barthélemy i Saint-Martin (franceses) d'altra banda.
Al Oceà Pacífic, la zona econòmica exclusiva de la Polinèsia Francesa està limitada a l'est per la de Pitcairn.
Delimitació
[modifica]Europa
[modifica]A Europa, la frontera marítima entre la França metropolitana i Regne Unit (així com les Illes Anglonormandes) s'estén entre els dos països en l'oceà Atlàntic, el Canal de la Mànega i el Mar del Nord. Està definit per diversos tractats i arbitratges internacionals.
A l'oest del meridià de longitud 0° 30' oest, el límit s'estableix en la isòbata 1.000 m per dos arbitratges 30 juny de 1977 i 14 de març de 1978.[1]
- 50° 07′ 29″ N, 00° 30′ 00″ O / 50.12472°N,0.50000°O (punt A)
- 50° 08′ 27″ N, 01° 00′ 00″ O / 50.14083°N,1.00000°O (punt B)
- 50° 09′ 15″ N, 01° 30′ 00″ O / 50.15417°N,1.50000°O (punt C)
- 50° 09′ 14″ N, 02° 03′ 26″ O / 50.15389°N,2.05722°O (punt D)
- 49° 57′ 50″ N, 02° 48′ 24″ O / 49.96389°N,2.80667°O (punt D1)
- 49° 46′ 30″ N, 02° 56′ 30″ O / 49.77500°N,2.94167°O (punt D2)
- 49° 38′ 30″ N, 03° 21′ 00″ O / 49.64167°N,3.35000°O (punt D3)
- 49° 33′ 12″ N, 03° 34′ 50″ O / 49.55333°N,3.58056°O (punt D4)
- 49° 32′ 42″ N, 03° 42′ 44″ O / 49.54500°N,3.71222°O (punt E)
- 49° 32′ 08″ N, 03° 55′ 47″ O / 49.53556°N,3.92972°O (punt F)
- 49° 27′ 40″ N, 04° 17′ 54″ O / 49.46111°N,4.29833°O (punt F1)
- 49° 27′ 23″ N, 04° 21′ 46″ O / 49.45639°N,4.36278°O (punt G)
- 49° 23′ 14″ N, 04° 32′ 39″ O / 49.38722°N,4.54417°O (punt H)
- 49° 14′ 28″ N, 05° 11′ 00″ O / 49.24111°N,5.18333°O (punt I)
- 49° 13′ 22″ N, 05° 18′ 00″ O / 49.22278°N,5.30000°O (punt J)
- 49° 13′ 00″ N, 05° 20′ 40″ O / 49.21667°N,5.34444°O (punt K)
- 49° 12′ 10″ N, 05° 40′ 30″ O / 49.20278°N,5.67500°O (punt L)
- 49° 12′ 00″ N, 05° 41′ 30″ O / 49.20000°N,5.69167°O (punt M)
- 48° 06′ 00″ N, 09° 36′ 30″ O / 48.10000°N,9.60833°O (punt N)
A l'est d'aquest meridià, dos successius tractats van especificar 14 segments, definits per 15 punts. Els 14 punts occidentals van ser explicitatss per un tractat signat a Londres el 24 de juny de 1982.[2] El punt 15 correspon al trifini entre Bèlgica, França i Regne Unit i ha estat definida pel tractat signat a Londres el 23 de juliol de 1991.[3] Aquest últim tractat també va corregir les coordenades dels punts 13 i 14 del tractat anterior. En aquesta part el límit es defineix de la manera següent:
- 50° 07′ 29″ N, 00° 30′ 00″ O / 50.12472°N,0.50000°O
- 50° 13′ 13″ N, 00° 15′ 30″ O / 50.22028°N,0.25833°O
- 50° 14′ 12″ N, 00° 02′ 14″ E / 50.23667°N,0.03722°E
- 50° 19′ 41″ N, 00° 36′ 12″ E / 50.32806°N,0.60333°E
- 50° 23′ 22″ N, 00° 46′ 39″ E / 50.38944°N,0.77750°E
- 50° 38′ 38″ N, 01° 07′ 26″ E / 50.64389°N,1.12389°E
- 50° 47′ 50″ N, 01° 15′ 28″ E / 50.79722°N,1.25778°E
- 50° 53′ 47″ N, 01° 16′ 58″ E / 50.89639°N,1.28278°E
- 50° 57′ 00″ N, 01° 21′ 25″ E / 50.95000°N,1.35694°E
- 51° 02′ 19″ N, 01° 32′ 53″ E / 51.03861°N,1.54806°E
- 51° 05′ 58″ N, 01° 43′ 31″ E / 51.09944°N,1.72528°E
- 51° 14′ 27″ N, 01° 57′ 18″ E / 51.24083°N,1.95500°E
- 51° 20′ 11″ N, 02° 02′ 18″ E / 51.33639°N,2.03833°E
- 51° 30′ 14″ N, 02° 07′ 18″ E / 51.50389°N,2.12167°E
- 51° 33′ 28″ N, 02° 14′ 18″ E / 51.55778°N,2.23833°E
A més, l'article 3 del Tractat de Canterbury, signat entre els dos països el 12 de febrer de 1986, defineix una frontera subterrània en l'Eurotúnel, que consisteix en la projecció vertical del límit marítim definit en l'acord del 24 de juny de 1982. No obstant això, el Tractat de Le Touquet de 2003 fixa el control del pas d'aquesta frontera a Calais.
Antilles
[modifica]A les Antilles, els límits marítims entre territoris britànics i francesos estan definits per dos tractats signats a Londres el 27 de juny de 1996 i vigents a partir del 15 de gener de 1997 després de la seva ratificació per ambdós estats.[4][5]
Anguilla - Saint-Martin / Saint-Barthélémy
[modifica]El primer d'aquests dos tractats que defineixen la frontera entre el territori britànic d'Anguilla i les col·lectivitats franceses de Saint-Martin i Saint-Barthélemy.[4] Es tracta d'una línia equidistant simplificada que s'estén d'oest a est des del trifini amb les Antilles Holandeses fins al trifini amb Antigua i Barbuda. Aquesta línia està formada per set segments, definits per vuit punts:
- 17° 57′ 35″ N, 63° 36′ 57″ O / 17.95972°N,63.61583°O
- 18° 02′ 03″ N, 63° 28′ 26″ O / 18.03417°N,63.47389°O
- 18° 05′ 53″ N, 63° 12′ 34″ O / 18.09806°N,63.20944°O
- 18° 10′ 51″ N, 62° 56′ 55″ O / 18.18083°N,62.94861°O
- 18° 11′ 25″ N, 62° 52′ 35″ O / 18.19028°N,62.87639°O
- 18° 09′ 21″ N, 62° 44′ 22″ O / 18.15583°N,62.73944°O
- 18° 13′ 19″ N, 62° 29′ 46″ O / 18.22194°N,62.49611°O
- 18° 18′ 29″ N, 62° 13′ 59″ O / 18.30806°N,62.23306°O
Guadeloupe - Montserrat
[modifica]El segon tractat que defineix la frontera entre el territori britànic de l'illa de Montserrat i el departament francès de Guadalupe.[5] Un cop més, es tracta d'una línia equidistant simplificada que s'estén d'oest a est des des del trifini amb Veneçuela fins al trifini amb Antigua i Barbuda. Aquesta línia consta de quatre segments, definits per cinc punts:
- 15° 50′ 31″ N, 62° 48′ 50″ O / 15.84194°N,62.81389°O
- 15° 56′ 54″ N, 62° 38′ 58″ O / 15.94833°N,62.64944°O
- 16° 07′ 41″ N, 62° 24′ 19″ O / 16.12806°N,62.40528°O
- 16° 25′ 52″ N, 62° 03′ 10″ O / 16.43111°N,62.05278°O
- 16° 39′ 28″ N, 61° 51′ 04″ O / 16.65778°N,61.85111°O
Oceà Pacífic
[modifica]A l'oceà Pacífic, els límits de Zona Econòmica Exclusiva entre Tuamotu (Polinèsia Francesa) i Pitcairn estan delimitats pel Tractat signat a París el 25 d'octubre de 1983.[6] Defineix una frontera generalment nord-sud formada per cinc segments caracteritzats per sis punts:
- V1 : 26° 34′ 05″ S, 133° 25′ 29″ O / 26.56806°S,133.42472°O
- V2 : 25° 40′ 40″ S, 132° 59′ 32″ O / 25.67778°S,132.99222°O
- V3 : 24° 04′ 08″ S, 132° 41′ 11″ O / 24.06889°S,132.68639°O
- V4 : 22° 22′ 55″ S, 132° 23′ 23″ O / 22.38194°S,132.38972°O
- V5 : 21° 03′ 05″ S, 132° 08′ 37″ O / 21.05139°S,132.14361°O
- V6 : 20° 45′ 54″ S, 131° 58′ 43″ O / 20.76500°S,131.97861°O
Referències
[modifica]- ↑ «Affaire de la délimitation du plateau continental entre Royaume-Uni de Grande-Bretagne et d'Irlande du Nord et République française» ( PDF). Nations unies.
- ↑ Acord sobre la delimitació de la plataforma continental a l'est de la longitud 30 minuts a l'oest del meridià de Greenwich (Londres, 24 de juny de 1982):
- 21923[Enllaç no actiu], dans Recueil des Traités, vol. 1316, New York, Secrétariat des Nations unies, 1991, partie I : « Traités et accords internationaux enregistrés du 31 mai 1983 au 10 juin 1983, numéros 21914 à 21933 », p. 119–125.
- Décret n° 83-190 du 9 mars 1983 portant publication de l'accord, JORF n° 62 du 15 mars 1983, p. 770.
- N. 19820103, Base des Traités, ministère des Affaires étrangères.
- ↑ Accord relatif à l'achèvement de la délimitation du plateau continental dans la partie méridionale de la Mer du Nord (Londres, 23 juillet 1991) :
- N. 29182, dans Recueil des Traités, vol. 1692, New York, Secrétariat des Nations unies, 1999, partie I : « Traités et accords internationaux enregistrés du 20 octobre 1992 au 25 octobre 1992, numéros 29176 à 29194 », p. 295–300.
- Décret n° 92-585 du 26 juin 1992 portant publication de l'accord, JORF No. 152 du 2 juillet 1992, p. 8737, NOR MAEJ9230019D.
- N. 19910134, Base des Traités, ministère des Affaires étrangères.
- ↑ 4,0 4,1 Accord de délimitation maritime entre le Gouvernement de la République française et le Gouvernement du Royaume-Uni de Grande-Bretagne et d'Irlande du Nord concernant Saint-Martin et Saint-Barthélémy d'une part et Anguilla d'autre part (Londres, 27 juin 1996) :
- N. 36144, dans Recueil des Traités, vol. 2084, New York, Secrétariat des Nations unies, 2002, partie I : « Traités et accords internationaux enregistrés en octobre 1999, Plantilla:Numéros36139 à 36187 », p. 71–75.
- Décret n° 97-938 du 8 octobre 1997 portant publication de l'accord, JORF n° 240 du 15 octobre 1997, p. 14968, NOR MAEJ9730097D.
- N. 19960143, Base des Traités, ministère des Affaires étrangères.
- ↑ 5,0 5,1 Accord de délimitation maritime entre le Gouvernement de la République française et le Gouvernement du Royaume-Uni de Grande-Bretagne et d'Irlande du Nord concernant la Guadeloupe et Montserrat (Londres, 27 juin 1996) :
- N. 36143, dans Recueil des Traités, vol. 2084, New York, Secrétariat des Nations unies, 2002, partie I : « Traités et accords internationaux enregistrés en octobre 1999, numéros 36139 à 36187 », p. 65–69.
- Décret n° 97-937 du 8 octobre 1997 portant publication de l'accord, JORF n° 240 du 15 octobre 1997, p. 14966, NOR MAEJ9730096D.
- N. 19960142, Base des Traités, ministère des Affaires étrangères.
- ↑ Convention de délimitation maritime (Paris, 25 octobre 1983) :
- N. 23067, dans Recueil des Traités, vol. 1367, New York, Secrétariat des Nations unies, 1995, partie I : « Traités et accords internationaux enregistrés du 29 août 1984 au 7 septembre 1984, numéros 23058 à 23070 », p. 179–181.
- Décret n° 84-424 du 25 mai 1984 portant publication de la convention, JORF n° 133 du 7 juin 1984, p. 1765
- N. 19830138, Base des Traités, ministère des Affaires étrangères.