Vés al contingut

Frontera entre França i Itàlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Frontera entre França i Itàlia
Map
  Itàlia
  França
Característiques
Entitats França França Itàlia Itàlia
Extensió476 kilòmetres[1]
Història
Establiment1860
Reconeixement actual1947
Coordenades41° 09′ N, 5° 57′ E / 41.15°N,5.95°E / 41.15; 5.95

La frontera entre França i Itàlia es la frontera internacional entre França i Itàlia, estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Schengen. Separa les regions franceses d'Alvèrnia-Roine-Alps i Provença – Alps – Costa Blava, concretament els departaments d'Alta Savoia, Savoia, Alts Alps Alps d'Alta Provença i Alps Marítims de les regions italianes de Vall d'Aosta, Piemont (província de Torí i província de Cuneo, que inclou les Valls Occitanes) i Ligúria (província d'Imperia).

Fita de la frontera, vista del costat francès als Alps Marítims.

Traçat

[modifica]

La frontera s'estén sobre 476 kilòmetres o sobre 515 km[2] del sud-est de França al nord-oest d'Itàlia. Comença al nord-oest al trifini franco-suïssa i italo-suïssa (45° 55′ 23″ N, 07° 02′ 40″ E / 45.92306°N,7.04444°E / 45.92306; 7.04444), sobre la cresta occidental del mont Dolent (3.820 m d'altitud), a la comuna francesa de Chamonix-Mont-Blanc (departament de l'Alta Savoia), la comuna italiana de Courmayeur (Vall d'Aosta) i la comuna suïssa d'Orsières (cantó del Valais). La frontera terrestre segueix després una direcció general vers al sud, fins a la Mediterrània, que arriba al nivell de Menton a França i de Ventimiglia a Itàlia.

A conseqüència del tractat de París, ara és el final de l'altiplà de Nicolas que delimita la frontera franco-italiena 10 km després del col du Mont-Cenis.

Des del punt de vista de la diplomàcia italiana, a començaments del segle xxi, s'havia quedat pendent de regular un punt sobre el traçat de la frontera francoitaliana a la cimera del Mont Blanc[3]

Frontera entre França i el Regne de Sardenya en 1700.
Evolució de la frontera franco-italiana de 1859 a 1947
Frontera al nivell del comtat de Niça: la línia bruna és la frontera dels Alps Marítims actual; en marró, el territori annexat en 1860 ; en groc, territori annexat en 1945

La frontera marítima entre ambdós estats és situada a la mar Mediterrània i és més complexa perquè Còrsega es troba de fet al golf de Gènova. Una frontera separa Còrsega de la península italiana però no de la Sardenya a través de l'Estret de Bonifacio. El 21 de març de 2015 es va ratificar a Caen un acord entre els governs francès i italià que modificava l'àrea de sobirania de la zona econòmica exclusiva.[4][5] Com a conseqüència d'aquest acord internacional, els mars al nord de la Sardenya esdevingueren francesos,[6] amb la conseqüent adquisició dels drets de pesca i explotació geològica i minaire successivament a l'aprovació del parlament italià.[7][8]

L'entitat i les conseqüències d'aquest tractat van romandre desconegudes fins al gener de 2016 després de la presa de vaixells de pesca italians[9] per part del govern de França[10][11] i la conseqüent impugnació del tractat per part del sector de la pesca.[12] Posteriorment França va demanar les seves disculpes formals a Itàlia admetent el "desafortunat error",[13] ja que l'acord encara no estava ratificat pel parlament italià, i per tant era nul.[8]

Passos fronterers

[modifica]

La frontera francoitaliana és muntanyosa. Els punts de pas per carretera entre ambdós estats són inclosos en aquesta llista exhaustiva (les carreteres són llistades de nord a sud):

Passos de carretera entre França i Itàlia
Pas Altitud (m)
1 Túnel del Mont Blanc 1.381
2 Coll del Petit Sant Bernat 2.188
3 Pas del Mont Cenis 2.081
4 Túnel de Fréjus 1.297
5 Col de l'Échelle 1.762
6 Coll de Montginebre 1.850
7 Coll de l'Agnello 2.744
8 Pas de la Maddalena 1.991
9 Coll de la Lombarde 2.350
10 Col de Tenda 1.871
11 Túnel de Tenda 1.270
12 Baisse de Sanson 1.706
13 Carretara de Ventimiglia 220
14 Coll de Vescavo 477
15 Túnel de la Girauda (A8) 220
16 Carretera Menton - Ventimiglia 4

Història

[modifica]

La frontera entre ambdós estats es remunta a l'existent entre el Regne de Sardenya i França durant el segle xix. El Tractat de Torí va atribuir la Savoia i el Comtat de Niça a França; la precisió de la frontera entre el Segon Imperi Francès i el Regne de Sardenya es duu a terme l'any següent.

Durant la Segona Guerra Mundial, Itàlia sosté i administra una zona d'ocupació italiana a França en el moment de l'armistici del 24 de juny de 1940 (armistici franco-italià signat a la vila Incisa, prop de Roma) i després es va estendre des l'11 de novembre de 1942. Els alemanys van ocupar la zona italiana des de 1943, i el territori va ser finalment alliberat per França entre 1944 i finals d'abril de 1945.

La frontera fou modificada pel Tractat de París en 1947, quan França es va annexar Tenda i A Briga. Aquesta annexió va ser aprovada pels habitants per plebiscit per una gran majoria.[14] Després de 1947, s'han aportat algunes solucions variades a alguns punts que restaven en litigi:[15]

  • En tres zones en disputa, la demarcació s'ha efectuat amb retard, després d'un acord informal entre els dos estats interessats:
    • El 1962 han estat demarcat el sector de Clos des Morts, al nord-est del mont Chaberton, i als voltants de l'Auriveta;
    • Només en 1989 va ser demarcat el sector dels llacs Colle Longue, que ara són part de la ciutat francesa de Isola tot i que són al vessant oriental de la cadena alpina;
  • Al sector del Mont Cenis, un litigi sobre una àrea molt petita (un camí i dues pastures) s'estableix per un intercanvi de cartes datades del 28 d'abril 1964 que no pretenen una altra cosa ser "interpretatives" del Tractat de París;
  • Finalment a Las Clavieras, es procedeix a una rectificació de fronteres degudament, mitjançant intercanvi de cartes de data 28 de setembre de 1967, però els tràmits eficaços són diferits fins a 1973 la(demarcació es va dur a terme l'any 1975).[16][17]

Referències

[modifica]
  1. «Itàlia». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
  2. L'Alpe numéro 47, p. 47 & cartes IGN de 1993
  3. Vegeu l'informe del a direcció general per Europa del ministeri d'afers estrangers italià descrivint el seu programa d'acció pel 2001, p. 5.
  4. Le « mystère » des frontières maritimes franco-italiennes fait polémique en Italie
  5. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 21-03-2015.
  6. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 13-02-2016.
  7. Confini marittimi tra Italia e Francia, "libertà di trivellare le risorse", Donatella Alfonso, 26 febbraio 2016
  8. 8,0 8,1 «Abbiamo regalato il mare ai francesi? Ecco cosa dice l'accordo di Caen». , 21-03-2018.
  9. Peschereccio italiano sequestrato in acque francesi: «La pesca del gambero è vietata» Arxivat 2018-06-29 a Wayback Machine., Redazione Il Secolo XIX, 14 Gennaio 2016
  10. Baratto Italia-Francia tra mar Ligure e Tirreno Arxivat 2018-09-21 a Wayback Machine. Paolo Crecchi, 21 Gennaio 2016
  11. Peschereccio, la Liguria: «No al trattato sui nuovi confini marittimi» Arxivat 2018-10-18 a Wayback Machine., Redazione Il Secolo XIX, 9 Febbraio 2016
  12. Mare ceduto ai francesi: i pescatori danno battaglia!, Marco Muscillo, 26 Febbraio 2016
  13. [1]
  14. LE RATTACHEMENT DE TENDE ET LA BRIGUE A LA FRANCE EN 1947. ETUDE DE PRESSE COMPAREE NICE-MATIN et LE PATRIOTE
  15. Llevat de les notes més precises, la informació sobre les modificacions fetes després de 1947 són de Luc Thévenon, Bornages et bornes, Le cas de Colle Longue, commune d'Isola, espace contesté (1947-1989), a Histoires d'une frontière mencionat en bibliografia, p. 155-156 principalment.
  16. «Le décret de publication de l'échange de lettres sur le site du ministère français des affaires étrangères». a été utilisé comme source pour la date de 1973.
  17. «Échange de lettres constituant un accord relatif à une rectification du tracé de la frontière franco-italienne dans le secteur de Clavières (avec carte). Paris, 28 septembre 1967». [Consulta: 29 novembre 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Histoires d'une frontière - 150e anniversaire de l'annexion du Comté de Nice à la France, Actes du Colloque de Puget-Théniers 9-11 octobre 2009 coédition Roudoule, écomusée en terre gavotte - Amont, Association Montagne et Patrimoine - ADTRB, ISBN 2-9520869-7-4