Frontera entre Romania i Hongria
 Romania Hongria | |
| Característiques | |
|---|---|
| Entitats |  Hongria  Romania |
| Extensió | 424 kilòmetres[1] |
| Història | |
| Establiment | 1918 |
| Coordenades | 46° 07′ 00″ N, 20° 16′ 00″ E / 46.1167°N,20.2667°E |
La frontera entre Romania i Hongria es la frontera internacional entre Romania i Hongria, ambdós estats membres de la Unió Europea i integrats en l'espai Schengen. Té una longitud total de 424 kilòmetres.
Traçat
[modifica]La frontera comença al trifini entre Hongria, Romania i Sèrbia situada a la regió històrica del Banat, 15 kilòmetres al sud-est de la ciutat hongaresa de Szeged, on la frontera entre Hongria i Sèrbia travessa la frontera entre Romania i Sèrbia. En general, corre al sud-sud-oest / nord-nord-est cap a la Conca pannònica (conca del Tisza) fins a l'altre trifini situada al riu Tur, a 16 km al nord de la ciutat romanesa de Satu Mare, on la frontera entre Ucraïna i Hongria travessa la frontera entre Ucraïna i Romania. La frontera transcorreria a través de les àrees administratives històriques l'antic regne d'Hongria de Csongrád, Békés, Hajdú i Szabolcs a l'actual Hongria i, al costat romanès, els antics comtats d'Arad, Bihar, Sathmar i Ugocsa.
Història
[modifica]Fou establerta definitivament en 1920 per una comissió internacional (la "Comissió Lord") presidida per prestigiosos geògrafs com el britànic Robert William Seton-Watson i el francès Emmanuel de Martonne, així com l'historiador Ernest Denis.[2]
Llocs fronterers
[modifica]Entitats administratives i municipis al voltant de la frontera:
| Entitats a Romania |
Județ | Entitats a Hongria |
Comtat |
|---|---|---|---|
| Petea |  Satu Mare |
Csengersima |  Szabolcs-Szatmár-Bereg
|
| Urziceni | Vállaj | ||
| Valea lui Mihai |  Bihor |
Nyírábrány |  Hajdú-Bihar
|
| Săcueni | Létavértes | ||
| Borș | Ártánd | ||
| Salonta | Sarkad |  Békés
| |
| Vărșand |  Arad |
Gyula | |
| Turnu | Battonya | ||
| Nădlac | Nagylak |  Csongrád
| |
| Cenad |  Timiș |
Kiszombor |
Referències
[modifica]- ↑ «Romania». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
- ↑ Lowczyk Olivier, La fabrique de la paix. Du Comité d'études à la Conférence de la paix, l'élaboration par la France des traités de la Première Guerre mondiale, Paris, Economica, Coll. Bibliothèque stratégique, 2010, 533p.
