La funció H de Chandrasekhar per a diferents albedos
En la radiació atmosfèrica , la funció H de Chandrasekhar (també coneguda com a funció H d'Ambartsumian o funció H de Busbridge ) apareix com la solució de problemes relacionats amb la dispersió , introduïda per l'astrofísic indi estatunidenc Subrahmanyan Chandrasekhar (1910-1995).[ 1] [ 2] [ 3] [ 4] [ 5] La funció H de Chandrasekhar
H
(
μ
)
{\displaystyle H(\mu )}
definida a l'interval
0
≤
μ
≤
1
{\displaystyle 0\leq \mu \leq 1}
, satisfà la següent equació integral no-lineal
H
(
μ
)
=
1
+
μ
H
(
μ
)
∫
0
1
Ψ
(
μ
′
)
μ
+
μ
′
H
(
μ
′
)
d
μ
′
{\displaystyle H(\mu )=1+\mu H(\mu )\int _{0}^{1}{\frac {\Psi (\mu ')}{\mu +\mu '}}H(\mu ')\,d\mu '}
on la funció característica
Ψ
(
μ
)
{\displaystyle \Psi (\mu )}
és un polinomi parcial en
μ
{\displaystyle \mu }
que compleix la següent condició
∫
0
1
Ψ
(
μ
)
d
μ
≤
1
2
{\displaystyle \int _{0}^{1}\Psi (\mu )\,d\mu \leq {\frac {1}{2}}}
.
Si la igualtat es compleix en la condició anterior s'anomena cas conservador , altrament no-conservado r. L'albedo és donat per
ω
o
=
2
Ψ
(
μ
)
=
constant
{\displaystyle \omega _{o}=2\Psi (\mu )={\text{constant}}}
. Chandrasekhar va obtenir una forma alternativa que és més útil per calcular numèricament la funció H , derivant per iteració de la següent manera:
1
H
(
μ
)
=
[
1
−
2
∫
0
1
Ψ
(
μ
)
d
μ
]
1
/
2
+
∫
0
1
μ
′
Ψ
(
μ
′
)
μ
+
μ
′
H
(
μ
′
)
d
μ
′
{\displaystyle {\frac {1}{H(\mu )}}=\left[1-2\int _{0}^{1}\Psi (\mu )\,d\mu \right]^{1/2}+\int _{0}^{1}{\frac {\mu '\Psi (\mu ')}{\mu +\mu '}}H(\mu ')\,d\mu '}
.
En el cas conservador , l'equació anterior es redueix a:
1
H
(
μ
)
=
∫
0
1
μ
′
Ψ
(
μ
′
)
μ
+
μ
′
H
(
μ
′
)
d
μ
′
{\displaystyle {\frac {1}{H(\mu )}}=\int _{0}^{1}{\frac {\mu '\Psi (\mu ')}{\mu +\mu '}}H(\mu ')d\mu '}
.
La funció H es pot aproximar fins a un ordre
n
{\displaystyle n}
:
H
(
μ
)
=
1
μ
1
⋯
μ
n
∏
i
=
0
n
(
μ
+
μ
i
)
∏
α
(
1
+
k
α
μ
)
{\displaystyle H(\mu )={\frac {1}{\mu _{1}\cdots \mu _{n}}}{\frac {\prod _{i=0}^{n}(\mu +\mu _{i})}{\prod _{\alpha }(1+k_{\alpha }\mu )}}}
on
μ
i
{\displaystyle \mu _{i}}
són els zeros dels polinomis de Legendre
P
2
n
{\displaystyle P_{2n}}
i
k
α
{\displaystyle k_{\alpha }}
són les arrels positives i no desaparegudes de l'equació característica associada
1
=
2
∑
j
=
1
n
a
j
Ψ
(
μ
j
)
1
−
k
2
μ
j
2
{\displaystyle 1=2\sum _{j=1}^{n}{\frac {a_{j}\Psi (\mu _{j})}{1-k^{2}\mu _{j}^{2}}}}
on
a
j
{\displaystyle a_{j}}
són els pesos de quadratura donats per
a
j
=
1
P
2
n
′
(
μ
j
)
∫
−
1
1
P
2
n
(
μ
j
)
μ
−
μ
j
d
μ
j
{\displaystyle a_{j}={\frac {1}{P_{2n}'(\mu _{j})}}\int _{-1}^{1}{\frac {P_{2n}(\mu _{j})}{\mu -\mu _{j}}}\,d\mu _{j}}
Solució explícita al pla complex[ modifica ]
En variable complexa
z
{\displaystyle z}
, les equacions H són:
H
(
z
)
=
1
−
∫
0
1
z
z
+
μ
H
(
μ
)
Ψ
(
μ
)
d
μ
,
∫
0
1
|
Ψ
(
μ
)
|
d
μ
≤
1
2
,
∫
0
δ
|
Ψ
(
μ
)
|
d
μ
→
0
,
δ
→
0
{\displaystyle H(z)=1-\int _{0}^{1}{\frac {z}{z+\mu }}H(\mu )\Psi (\mu )\,d\mu ,\quad \int _{0}^{1}|\Psi (\mu )|\,d\mu \leq {\frac {1}{2}},\quad \int _{0}^{\delta }|\Psi (\mu )|\,d\mu \rightarrow 0,\ \delta \rightarrow 0}
llavors per
ℜ
(
z
)
>
0
{\displaystyle \Re (z)>0}
, una solució única ve donada per
ln
H
(
z
)
=
1
2
π
i
∫
−
i
∞
+
i
∞
ln
T
(
w
)
z
w
2
−
z
2
d
w
{\displaystyle \ln H(z)={\frac {1}{2\pi i}}\int _{-i\infty }^{+i\infty }\ln T(w){\frac {z}{w^{2}-z^{2}}}\,dw}
on la part imaginària de la funció
T
(
z
)
{\displaystyle T(z)}
pot desaparèixer si
z
2
{\displaystyle z^{2}}
és real; per exemple,
z
2
=
u
+
i
v
=
u
(
v
=
0
)
{\displaystyle z^{2}=u+iv=u\ (v=0)}
. Llavors s'obté
T
(
z
)
=
1
−
2
∫
0
1
Ψ
(
μ
)
d
μ
−
2
∫
0
1
μ
2
Ψ
(
μ
)
u
−
μ
2
d
μ
{\displaystyle T(z)=1-2\int _{0}^{1}\Psi (\mu )\,d\mu -2\int _{0}^{1}{\frac {\mu ^{2}\Psi (\mu )}{u-\mu ^{2}}}\,d\mu }
La solució anterior és única i està delimitada en l'interval
0
≤
z
≤
1
{\displaystyle 0\leq z\leq 1}
per a casos conservador s. En casos no-conservadors , si l'equació
T
(
z
)
=
0
{\displaystyle T(z)=0}
admet les arrels
±
1
/
k
{\displaystyle \pm 1/k}
, hi ha una altra solució:
H
1
(
z
)
=
H
(
z
)
1
+
k
z
1
−
k
z
{\displaystyle H_{1}(z)=H(z){\frac {1+kz}{1-kz}}}
∫
0
1
H
(
μ
)
Ψ
(
μ
)
d
μ
=
1
−
[
1
−
2
∫
0
1
Ψ
(
μ
)
d
μ
]
1
/
2
{\displaystyle \int _{0}^{1}H(\mu )\Psi (\mu )\,d\mu =1-\left[1-2\int _{0}^{1}\Psi (\mu )\,d\mu \right]^{1/2}}
. Per als casos conservadors , això es redueix a
∫
0
1
Ψ
(
μ
)
d
μ
=
1
2
{\displaystyle \int _{0}^{1}\Psi (\mu )d\mu ={\frac {1}{2}}}
.
[
1
−
2
∫
0
1
Ψ
(
μ
)
d
μ
]
1
/
2
∫
0
1
H
(
μ
)
Ψ
(
μ
)
μ
2
d
μ
+
1
2
[
∫
0
1
H
(
μ
)
Ψ
(
μ
)
μ
d
μ
]
2
=
∫
0
1
Ψ
(
μ
)
μ
2
d
μ
{\displaystyle \left[1-2\int _{0}^{1}\Psi (\mu )\,d\mu \right]^{1/2}\int _{0}^{1}H(\mu )\Psi (\mu )\mu ^{2}\,d\mu +{\frac {1}{2}}\left[\int _{0}^{1}H(\mu )\Psi (\mu )\mu \,d\mu \right]^{2}=\int _{0}^{1}\Psi (\mu )\mu ^{2}\,d\mu }
. Per als casos conservadors , això es redueix a
∫
0
1
H
(
μ
)
Ψ
(
μ
)
μ
d
μ
=
[
2
∫
0
1
Ψ
(
μ
)
μ
2
d
μ
]
1
/
2
{\displaystyle \int _{0}^{1}H(\mu )\Psi (\mu )\mu d\mu =\left[2\int _{0}^{1}\Psi (\mu )\mu ^{2}d\mu \right]^{1/2}}
.
Si la funció característica és
Ψ
(
μ
)
=
a
+
b
μ
2
{\displaystyle \Psi (\mu )=a+b\mu ^{2}}
, on
a
,
b
{\displaystyle a,b}
són dues constants (s'han de satisfer
a
+
b
/
3
≤
1
/
2
{\displaystyle a+b/3\leq 1/2}
) i si
α
n
=
∫
0
1
H
(
μ
)
μ
n
d
μ
,
n
≥
1
{\displaystyle \alpha _{n}=\int _{0}^{1}H(\mu )\mu ^{n}\,d\mu ,\ n\geq 1}
és el n-èsim moment de la funció H, llavors tenim
α
0
=
1
+
1
2
(
a
α
0
2
+
b
α
1
2
)
{\displaystyle \alpha _{0}=1+{\frac {1}{2}}(a\alpha _{0}^{2}+b\alpha _{1}^{2})}
i
(
a
+
b
μ
2
)
∫
0
1
H
(
μ
′
)
μ
+
μ
′
d
μ
′
=
H
(
μ
)
−
1
μ
H
(
μ
)
−
b
(
α
1
−
μ
α
0
)
{\displaystyle (a+b\mu ^{2})\int _{0}^{1}{\frac {H(\mu ')}{\mu +\mu '}}\,d\mu '={\frac {H(\mu )-1}{\mu H(\mu )}}-b(\alpha _{1}-\mu \alpha _{0})}
↑ Chandrasekhar , Subrahmanyan . Radiative transfer (en anglès). Courier Corporation, 2013.
↑ Hottel , Hoyt Clarke; Sarofim , Adel F. Radiative transfer (en anglès). McGraw-Hill, 1967.
↑ Howell , John R.; Pinar Menguc , M.; Siegel , Robert. Thermal radiation heat transfer (en anglès). CRC Press, 2010.
↑ Modest , Michael F. Radiative heat transfer (en anglès). Academic Press, 2013.
↑ Sparrow , Ephraim M.; Cess , Robert D. Radiation heat transfer (en anglès). Nova York: McGraw-Hill, 1978 (Thermal and Fluids Engineering).