Funció d'acidesa
Una funció d'acidesa de les dissolucions d'àcids en un determinat dissolvent és una mesura, per a cada composició de la dissolució, de la tendència de l'àcid a cedir protons a la base. Per a dissolucions aquoses diluïdes equivalen al pH, que també és una funció d'acidesa.[1] La més emprada és la funció d'acidesa de Hammett, H0, que està definida per:
i que es pot calcular amb la següent fórmula per determinació experimental de la relació de concentracions [B]/[HB+]:
on:
- és la funció d'acidesa de Hammett.
- és l'activitat química de l'àcid HB+ del qual se’n vol saber la seva força o tendència a cedir protons, H+.
- és el coeficient d'activitat de l'àcid HB+.
- és el coeficient d'activitat de la base conjugada, B, de l'àcid.
- és el menys logaritme de la constant d'acidesa o d'equilibri.
- és la concentració de la base B.
- és la concentració de l'àcid HB+.[2]
Valors de H0 per a diferents concentracions d'àcid sulfúric[3] | |
% H₂SO₄ | H0 |
10 | -0,31 |
20 | -1,01 |
30 | -1,72 |
40 | -2,41 |
50 | -3,38 |
60 | -4,46 |
70 | -5,80 |
80 | -7,34 |
90 | -8,92 |
100 | -11,93[4] |
Aquesta funció d'acidesa fou introduïda el 1932 pel químic físic nord-americà Louis Plack Hammett i el seu col·laborador Alden J. Deyrup,[5] amb l'objectiu de mesurar la força dels àcids molt forts o per a les bases extremadament febles pels quals la definició de pH no és vàlida. En un equilibri àcid-base d'un àcid HB+ i la seva base conjugada B hom pot escriure l'equació d'equilibri de dissociació de l'àcid HB+ en aigua:
amb la següent constant d'acidesa, KHB+:
Aquesta expressió es pot reordenar de la següent manera:
Si hom aplica menys logaritmes a aquesta darrera expressió resulta:
D'on surten les dues equacions donades al principi, la definició de la funció d'acidesa de Hammett i l'expressió per calcular-la a partir de les concentracions, ja que no és possible determinar experimentalment les activitats o els coeficients d'activitat:
Valor d'H0 per a varis àcids molt forts[4] | |||||
Àcid | H₂SO₄·SO₃ Àcid sulfúric fumant |
HSO₃F Àcid fluorosulfúric |
HSO₃F + 10% SbF₅ | HSO₃F + 7% SbF₃·3SO₃ | |
---|---|---|---|---|---|
H0 | -14,14 | -15,07 | -18,94 | -19,35 |
Mètode per a fixar l'escala
[modifica]Per a fixar l'escala d'acidesa Hammett elegí un grup de setze indicadors que són bases orgàniques febles, les nitroanilines (m-nitroanilina, p-nitroanilina…), que tenen el mateix tipus de càrrega elèctrica i estructures moleculars semblants. Les constants de dissociació dels seus àcids conjugats tenen valors coneguts perquè es poden determinar fàcilment de forma experimental en dissolucions aquoses. També permeten mesurar la relació [B]/[HB+]. Una d'aquestes bases, que hom anomena B, es dissol en una porció d'un dissolvent molt àcid; i una altra base, C, en una altra porció. En aquestes dissolucions es pot aplicar l'equació de Henderson-Hasselbalch:
Com que el dissolvent és un àcid fort els pHs seran pràcticament iguals i ambdues equacions es poden igualar:
i reordenar:
Hammett suposà que la relació de coeficients d'activitats és pràcticament zero, i es pot eliminar, quedant:
D'aquesta manera Hammett pogué obtenir valors de les constants d'equilibri de diferents bases.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Funció d'acidesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dougherty, D.A. Modern physical organic chemistry. University Science Books, 2006. ISBN 9781891389313.
- ↑ Carey, F.A.; Sundberg, R.J. Advanced organic chemistry. Springer, 2007. ISBN 9780387448992.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Harris, D.C. Analisis quimico cuantitativo. Reverte, 2007. ISBN 9788429172249.
- ↑ Hammett, L.P.; Deyrup, A.J J. Am. Chem. Soc., 54, 1932, pàg. 2721.