Vés al contingut

Fundació Mallorca Literària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFundació Mallorca Literària
Dades
Tipusorganització
persona jurídica Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaorganització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1999
Governança corporativa
Seu
Part deConsell Insular de Mallorca
Ajuntament de Sant Joan
Ajuntament de Binissalem
Universitat de les Illes Balears
Ajuntament de Santanyí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-971886014 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttps://www.mallorcaliteraria.cat/

Facebook: mallorcaliteraria X: mcaliteraria Instagram: mallorcaliteraria Youtube: UCVDVi8fJdC3-xLDHvnuEL6g Modifica el valor a Wikidata

La Fundació Mallorca Literària és una entitat sense ànim de lucre amb seu a Mallorca dedicada a la preservació i promoció del patrimoni literari de l’illa. Funciona sota el Departament de Cultura del Consell Insular de Mallorca i gestiona diversos espais literaris i llegats literaris associats a escriptors mallorquins destacats. Està governada per un patronat que inclou representants del Consell Insular de Mallorca, la Universitat de les Illes Balears i els ajuntaments de Binissalem, Sant Joan i Santanyí.

Creada l'any 1999, la Fundació va iniciar la seva activitat amb la gestió de la "Casa Museu Llorenç Villalonga" a Binissalem.[1] El 2006, va ampliar les seves competències per incloure la "Casa Museu Pare Ginard" a Sant Joan[2] i la "Casa Blai Bonet" a Santanyí.[3]

Durant l’any 2022, la Fundació va ampliar el seu arxiu amb materials documentals i bibliogràfics dels escriptors Josep Maria Llompart, Cèlia Viñas, Damià Huguet i Tonina Canyelles. Aquests fons, donats per les famílies dels autors, o en el cas de Canyelles per la pròpia poeta, són gestionats, preservats i difosos per la Fundació.[4]

A l'any següent la Fundació adquirí la biblioteca personal de l'escriptora Maria Antònia Oliver, que inclou més de 4.500 llibres i objectes personals. La col·lecció d'Oliver s'instal·là a la Casa Museu Llorenç Villalonga, on es creà una sala de lectura amb accés a edicions originals de les seves novel·les i altres obres. També es signà un acord amb la Biblioteca Nacional de Catalunya per digitalitzar el llegat documental de l'autora. A més, s'inclogué el llegat del folklorista i escriptor Andreu Ferrer Ginard, fundador de la revista Tresor dels Avis, amb més de 5.000 referències, que ofereix un recurs valuós per a la investigació de la cultura popular mallorquina.[5]

Referències

[modifica]
  1. Marí, Pere «Recta final para la Casa Llorenç Villalonga» (en castellà). Diario de Mallorca, 13-01-2007 [Consulta: 10 novembre 2024].
  2. Obrador, Tomeu «El Museu de la Paraula se abre al público» (en castellà). Diario de Mallorca, 13-03-2015 [Consulta: 10 novembre 2024].
  3. Ferrer, Clara «La Casa Blai Bonet, el epicentro poético para la creación contemporánea» (en castellà). Última Hora, 09-06-2024 [Consulta: 10 novembre 2024].
  4. «La Fundación Mallorca Literària amplía su archivo con los legados de Josep Maria Llompart, Cèlia Viñas, Damià Huguet i Tonina Canyelles» (en castellà). Consell Insular de Mallorca, 29-06-2022. [Consulta: 11 novembre 2024].
  5. Moyà, Cati «La biblioteca personal de Maria Antònia Oliver i el llegat del folklorista Andreu Ferrer, en mans de la Fundació Mallorca Literària». Ara Balears, 04-05-2023 [Consulta: 11 novembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]