Vés al contingut

Rafael Ginard i Bauçà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRafael Ginard i Bauçà
Biografia
Naixement27 juliol 1899 Modifica el valor a Wikidata
Sant Joan (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1976 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Artà (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme i Església Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, folklorista, lul·lista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Integrista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaBlaquerna
En Tià de Sa Real Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Frares Menors Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Rafel Ginard i Bauçà (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 27 de juliol de 1899 — Artà, Mallorca, 15 d'octubre de 1976) fou un poeta i folklorista.

Biografia

[modifica]

De família pagesa, va poder conèixer el folklore i les tradicions mallorquines de primera mà. Per iniciativa pròpia ingressà intern al Col·legi del Pares Franciscans del Tercer Orde Regular d'Artà el 1913. Després continuà la seva formació en Filosofia i Teologia a Inca i a Palma, on fou ordenat prevere el 1924.[1]

Ja de jove fou atret per l'obra de Ramon Llull. Durant els seus anys de formació fa amistat amb l'estudiant franciscà lul·lista Miquel Colom Mateu, i col·laboren a casa de Mossèn Alcover en la redacció i classificació de fitxes del que fou el Diccionari Català-Valencià-Balear.[2] Durant aquest temps milità al Partit Integrista.[3]

Des d'Artà, als anys vint començà a escriure poemes que publica a la revista franciscana El Heraldo de Cristo, i inicià la publicació dels Croquis artanencs (1929) a la revista Llevant. Durant aquests anys els seus poemes foren guardonat als Jocs Florals de Barcelona els anys 1930 i 1932, però la seva obra no fou arreplegada en volum fins el 1995; situació similar a la seva autobiografia De com era infant, escrita durant 1932 i que no seria publicada fins després de la seva mort.[4]

El 1943 es trasllada a Llucmajor i partir de 1948 comencen les seves publicacions de temàtica lul·liana en forma de col·laboracions. En aquest moment rep una ajuda de l'Ajuntament de Sant Joan per l'edició del Cançoner Popular de Mallorca, i una altra el 1955 per part de l'Institut d'Estudis Catalans amb el Premi Josep Massot i Palmés.[5] També col·laborà amb el Secretariat de Propaganda del Diccionari Català-Valencià-Balear durant a dècada dels anys cinquanta per tal de promocionar-lo. Durant l'estada al poble, es relacionà amb Maria Antònia Salvà.[6]

El seus superiors el retornen a Artà el 1957 i romandrà allí dins al seu traspàs. Allí col·labora en l'aparició del la revista Bellpuig, successora de Llevant; i reprèn els Croquis artanencs. El 1966 apareix finalment el primer volum del Cançoner popular de Mallorca de mà de l'Editorial Moll, amb unes 5000 cançons. El segon volum es publica a finals de l'any següent. L'estat de salut de Ginard fa que que fins el 1970 no es publiqui el tercer volum, i pel mateix motiu no es publica fins el 1975 la quarta i definitiva entrega del cançoner.[7] Mentrestant, el 17 de novembre de 1974 va ser nomenat Fill Predilecte de Sant Joan.[8]

El 15 d'octubre de 1975 morí al convent d'Artà i fou enterrat a aquesta localitat.[9] Al mes següent la revista Bellpuig dedicà un especial a la seva figura i obra.[10]

Obra

[modifica]

La seva obra més important és el recull Cançoner popular de Mallorca, integrat per més de quinze mil cançons tradicionals mallorquines, cosa que el converteix en el major que s'hagi fet en català, i pel qual va ser premiat per l'Institut d'Estudis Catalans el 1949 i el 1955. A més, va rebre el Premi Ciutat de Palma de folklore el 1958. L'any 2014 el Consell Insular de Mallorca anuncià la catalogació i digitalització el seu llegat.[11][12]

El 2002, el Consell Insular de Mallorca va adquirir la casa natal del Pare Ginard, impulsat pel Col·lectiu Teranyines, una associació de Sant Joan dedicada a promoure la seva obra. Després d'una reforma entre 2006 i 2007, la casa va obrir com a "Casa Museu Pare Ginard" el 2007, preservant els elements etnogràfics originals. El 2015, sota la gestió de la Fundació Mallorca Literària, es va renovar per convertir-se en la Casa Pare Ginard Museu de la Paraula, dedicada al patrimoni oral de Mallorca que l'autor va recopilar, com cançons, gloses i altres textos tradicionals, destacant-ne la dimensió audible i oral.[13]

Obres principals

[modifica]
  • 1929: Croquis artanencs, sobre la vida i costums d'Artà.[14][15]
  • 1960: El Cançoner popular de Mallorca, introducció publicada com a llibre exempt.[16]
  • 1966-1975: Cançoner popular de Mallorca, en quatre volums.[17][18]
  • 1995: Obra poètica[19]
  • 2003: De com era infant[20]

Col·laboracions

[modifica]
  • 1948: Introducció al Blanquerna per a les Obras literarias de Ramon Llull[21]
  • 1950: Pròleg al volum XXI de les Obres Originals de l'Il·luminat Mestre Ramon Llull, amb una nota necrològica sobre Salvador Galmés Sanxo[22]

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona

[modifica]
  • 1929: Dotze sonets[23]
  • 1930: Ramell de sonets, Premi Extraordinari dels Mantenidors.
  • 1931: Pensaments i fragments[24] i Camina, caminaràs...[25]
  • 1931 i 1932: Aigues lluminoses[26] i S'Hort d'Es Bril[27]
  • 1932: Torrent saltador (segon accèssit a la Flor Natural), Si a mon voler...[28] i Medallons artanencs[29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Estelrich i Costa, Josep. «Fra Rafel Ginard Bauçà T.O.R: el franciscà folklorista». A: Fills predilectes de Sant Joan}, p. 156-159. 
  2. ↑ Estelrich i Costa, Josep. «Fra Rafel Ginard Bauçà T.O.R: el franciscà folklorista». A: Fills predilectes de Sant Joan}, p. 160-161. 
  3. ↑ Rosselló Bover, Pere. Els camins de la cançó: Vida i obra del P. Rafel Ginard Bauçà, p. 33. 
  4. ↑ Estelrich i Costa, Josep. «Fra Rafel Ginard Bauçà T.O.R: el franciscà folklorista». A: Fills predilectes de Sant Joan}, p. 158-159. 
  5. ↑ «Cançoner de Mallorca». Fundació Mallorca Literària. [Consulta: 5 novembre 2024].
  6. ↑ Estelrich i Costa, Josep. «Fra Rafel Ginard Bauçà T.O.R: el franciscà folklorista». A: Fills predilectes de Sant Joan}, p. 161-162. 
  7. ↑ Estelrich i Costa, Josep. «Fra Rafel Ginard Bauçà T.O.R: el franciscà folklorista». A: Fills predilectes de Sant Joan}, p. 162-165. 
  8. ↑ «Fundació Mallorca Literaria». [Consulta: 5 novembre 2024].
  9. ↑ Estelrich i Costa, Josep. «Fra Rafel Ginard Bauçà T.O.R: el franciscà folklorista». A: Fills predilectes de Sant Joan}, p. 165. 
  10. ↑ de Borja Moll; Arbona; Gayà; Colom; Janer (PDF) Bellpuig, 10, 11-1976.
  11. ↑ «Catalogant Rafel Ginard». El Mundo (edició Balears), 20-07-2014.
  12. ↑ EFE «El Consell de Mallorca digitalizará y archivará las obras del Pare Ginard» (en castellà). Última Hora, 09-07-2014 [Consulta: 5 novembre 2024].
  13. ↑ «Casa natal de Rafel Ginard». Fundació Mallorca Literària. [Consulta: 4 novembre 2024].
  14. ↑ Ginard Bauçà, Rafel. Croquis artanencs. Palma: Moll, 1996. ISBN 84-273-0757-8. 
  15. ↑ Ginard Bauçà, Rafel. Croquis artanencs. Palma: Documenta Balear. ISBN 978-84-16163-69-4. 
  16. ↑ Ginard Bauçà, Rafel. El cançoner popular de Mallorca. 76. Moll, 1960 (Les Illes d'Or). PM 632-1960. 
  17. ↑ Ginard Bauçà, Rafel. El Cançoner popular de Mallorca. 1. Palma: Moll, 1966 (Els Treballs i els Dies). M 1010-1966. 
  18. ↑ Ginard Bauçà, Rafel. El Cançoner de Mallorca. 2. Palma: Moll, 1979. PM 394-1979. ISBN 84-273-0054-9. 
  19. ↑ Ginard Bauçà, Rafel. Obra poètica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 25/05/1995 (Biblioteca Marian Aguiló). ISBN 978-84-7826-636-4. 
  20. ↑ Ginard i Bauçà, Rafel. De com era infant. Col·lectiu Teranyines, 2003 (Monografies santjoaneres). ISBN 84-921996-9-5. 
  21. ↑ Miguel Batllorí, Miguel; Caldentey, Miguel; Galmés, Salvador. Obras literarias de Ramon Llull (en castellà), 1948 (Biblioteca de Autores Cristianos). 
  22. ↑ Comissió Editora Lul·liana. Obres originals del Il·luminat Doctor Mestre Ramon Llull. XXI, 1950. 
  23. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1929, document 143
  24. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 116
  25. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 206
  26. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 18 i any 1932, document 73
  27. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 174 i any 1932, document 73
  28. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1932, document 80
  29. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1932, document 172

Bibliografia

[modifica]
  • Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. Fills predilectes de Sant Joan. 17. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines (Monografies santjoaneres). ISBN 84-933074-2-4. 
  • Rosselló Bover, Pere. «Introducció». A: Obra poètica. 19. Publicacions Abadia de Montserrat, 1995 (Biblioteca Marian Aguiló). ISBN 978-84-7826-636-4. 
  • Rosselló Bover, Pere. Els camins de la cançó: Vida i obra del P. Rafel Ginard Bauçà. Publicacions Abadia de Montserrat, 1999 (Biblioteca Miquel dels Sant Oliver). ISBN 978-84-8415-054-1. 
  • Rosselló Bover, Pere. Josep Estelrich i el Pare Rafel Ginard. Col·lectiu Teranyines i Institut d'Estudis Baleàrics, 2009. ISBN 9788493307462. «Miscel·lània homenatge a Josep Estelrich i Costa» 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rafael_Ginard_i_Bauçà&oldid=34234432»