Vés al contingut

Futbol als Jocs Olímpics

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Futbol als Jocs Olímpics d'estiu)
Plantilla:Infobox sports competitionFutbol als Jocs Olímpics
Imatge
Tipusesdeveniment esportiu recurrent Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè Olímpic Internacional Modifica el valor a Wikidata
Part deJocs Olímpics d'Estiu Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència1900 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaquadriennal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webolympic.org… Modifica el valor a Wikidata

El futbol és un esport que forma part del programa oficial dels Jocs des dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 disputats a París (França) en categoria masculina. Ha estat fora del programa únicament en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932, celebrats a Los Angeles (Estats Units d'Amèrica). La competició en categoria femenina debutà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996, a Atlanta (Estats Units).

Els grans dominadors són Hongria, Argentina, la Unió Soviètica i Brasil en categoria masculina, i els Estats Units en categoria femenina.

Història

[modifica]
Competició als Jocs Olímpics de 1900.
Competició als Jocs Olímpics de 1912.

El futbol és un esport que s'inventà al segle xix, per la qual cosa no competí en els Jocs Olímpics de l'antigor. Es creu que el primer esdeveniment de futbol olímpic hauria estat durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 celebrats a Atenes (Grècia), encara que hauria estat de caràcter no oficial. Actualment no existeixen documents que detallin aquesta competició, però existeixen alguns informes sobre dos partits: d'una banda, un combinat d'Atenes hauria estat derrotat per un altre representant a Esmirna (part en aquells moments de l'Imperi Otomà), i d'altra banda, aquests últims haurien estat derrotats, per 15:0, per un combinat d'origen danès.

En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 i 1904 es van celebrar dues competicions de futbol per equips no professionals, provinents de clubs esportius o centres educatius; per la qual cosa la FIFA no els reconeix com a competicions oficials.[1]

Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1908 celebrats a Londres (Regne Unit) es va dur a terme el primer torneig oficial, considerat també el primer torneig de caràcter internacional, enfrontant en el primer partit la selecció de Dinamarca i França. La presència als Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 celebrats a Anvers (Bèlgica) de la selecció de futbol d'Egipte (la primera vegada que una selecció no europea participava en el campionat olímpic) comportà la creació de la Copa del Món de Futbol a Uruguai l'any 1930, selecció que havia guanyat de forma consecutiva les edicions olímpiques de 1924 i 1928.

El futbol professional va començar a expandir-se al llarg del món, per la qual cosa les diferències entre el torneig olímpic i la Copa del Món van començar a créixer. Els principals beneficiats foren els països del bloc soviètic d'Europa Oriental, on els atletes eren representants de l'Estat que lliurava importants beneficis als seus atletes, permetent així mantenir la seva condició d'"amateur". Entre Londres 1948 i Moscou 1980, 23 de les 27 medalles olímpiques van ser lliurades a països socialistes, sent Dinamarca, Suècia i Japó les úniques excepcions. Entre aquests equips campions es troba, per exemple, el denominat "Equip d'or" d'Hongria, considerat un dels millors equips de la història.

Per als Jocs de Los Angeles 1984, el Comitè Olímpic Internacional va veure necessari un canvi al torneig per a reprendre l'interès en ell, fet que el va portar a acceptar l'ingrés d'equips professionals participants. La FIFA no va acceptar la idea de tenir un rival per a la seva Copa del Món, però finalment es va arribar a l'acord que els equips de continents menys desenvolupats futbolísticament (Àfrica, Àsia, Oceania, Amèrica del Nord i Amèrica Central) poguessin tenir equips professionals, mentre que els membres de la UEFA i CONMEBOL es presentarien amb esquadres juvenils, els jugadors de les quals no haguessin disputat la Copa del Món.

La idea dels equips juvenils va entusiasmar tant a la FIFA com al COI, per la qual cosa als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 celebrats a Barcelona (Espanya) els jugadors de tots els planters havien de tenir menys de 23 anys, llevat de tres jugadors per esquadra que podien tenir més edat. El torneig olímpic es va convertir així en una "Copa del Món Sub-23" complementària a les Sub-20 i Sub-17, ja implementades per la FIFA. El nou format de la Copa del Món va permetre a tots els països competir d'igual forma, afavorint a equips d'Àfrica i Àsia: Nigèria i Camerun van guanyar les medalles d'or al Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1996 i al Futbol del 2000, respectivament. Així mateix, en l'edició de 1996 debutà la competició femenina.

Programa

[modifica]
Edició 96 00 04 08 12 20 24 28 32 36 48 52 56 60 64 68 72 76 80 84 88 92 96 00 04 08 12 16 20 Anys
Torneig
masculí
- - 27
Torneig
femení
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 7

Seus

[modifica]
Edició Ciutat Estadi
Atenes 1896 No fou inclòs en el programa oficial
París 1900 París Vélodrome de Vincennes
St. Louis 1904 St. Louis Francis Field
Londres 1908 Londres White City
Estocolm 1912 Estocolm Stockholms Olympiastadion
Estadi Råsunda
Tranebergs Idrottsplats
Anvers 1920 Anvers Olympisch Stadion
Estadi Broodstraat
Brussel·les Estadi Joseph Marien
Gant Estadi Jules Otten
París 1924 París Estadi Olímpic Yves-du-Manoir
Estadi Bergeyre
Estadi de París (Saint-Ouen)
Estadi Pershing (Vincennes)
Amsterdam 1928 Amsterdam Olympisch Stadion
Rotterdam Het Kasteel
De Kuip
Arnhem Monnikenhuize
Los Angeles 1932 No fou inclòs en el programa oficial
Tercer Reich Berlín 1936 Berlín Olympiastadion
Poststadion (Tiergarten)
Mommsenstadion (Charlottenburg)
Hertha-BSC-Platz
Londres 1948 Londres Estadi Wembley
White Hart Lane (Tottenham)
Selhurst Park (Crystal Palace)
Craven Cottage (Fulham)
Griffin Park (Brentford)
Arsenal Stadium (Highbury)
Cricklefield Stadium (Ilford)
Green Pond Road Stadium (Walthamstow)
Champion Hill (Dulwich)
Brighton Goldstone Ground
Portsmouth Fratton Park
Hèlsinki 1952 Hèlsinki Olympiastadion
Football Grounds
Turku Kupittaa Stadium
Tampere Ratina Stadion
Lahti Kisapuisto
Kotka Kotka Stadion
Melbourne 1956 Melbourne Melbourne Cricket Ground
Parc Olímpic de Melbourne
Roma 1960 Roma Estadi Flaminio
Florència Stadio Comunale
Grosseto Stadio Comunale
Livorno Stadio Ardenza
Pescara Estadi Adriatico
L'Aquila Stadio Comunale
Nàpols Stadio Fuorigrotta
Tòquio 1964 Tòquio Estadi Olímpic de Tòquio
Prince Chichibu Memorial Field
Komazawa Stadium
Saitama Omiya Football Stadium
Yokohama Mitsuzawa Stadium
Ciutat de Mèxic 1968 Ciutat de Mèxic Estadi Azteca
Puebla de Zaragoza Estadi Cuauhtémoc
Guadalajara Estadi Jalisco
León Estadi León
Múnic 1972 Múnic Olympiastadion
Augsburg Rosenaustadion
Ingolstadt ESV-Stadion
Regensburg Jahnstadion
Nuremberg Frankenstadion
Passau Drei Flüsse Stadion
Mont-real 1976 Mont-real Stade Olympique
Sherbrooke Estadi Municipal
Toronto Varsity Stadium
Ottawa Lansdowne Stadium
Moscou 1980 Moscou Estadi Lujniki
Estadi Dynamo
Leningrad Estadi Kirov
Kíev Estadi de la República
Minsk Estadi Dinamo
Los Angeles 1984 Pasadena Estadi Rose Bowl
Boston Estadi Harvard
Annapolis Navy-Marine Corps Memorial Stadium
Stanford (Califòrnia) Stanford Stadium
Seül 1988 Seül Estadi Olímpic de Seül
Estadi Dongdaemun
Daegu Estadi Daegu
Busan Estadi Asiad de Busan
Gwangju Estadi Guus Hiddink
Daejeon Estadi Daejeon
Barcelona 1992 Barcelona Camp Nou
Estadi de Sarrià
Sabadell Nova Creu Alta
Saragossa Estadi de La Romareda
València Estadi Lluis Casanova
Atlanta 1996 Athens Estadi Sanford
Orlando Citrus Bowl
Birmingham Legion Field
Miami Miami Orange Bowl
Washington D.C. Robert F. Kennedy Memorial Stadium
Sydney 2000 Sydney Stadium Australia
Sydney Football Stadium
Brisbane Brisbane Cricket Ground
Adelaida Hindmarsh Stadium
Canberra Bruce Stadium
Melbourne Melbourne Cricket Ground
Atenes 2004 Atenes Estadi Olímpic d'Atenes
Estadi Geórgios Karaiskakis
Càndia Estadi Pankritio
Patras Estadi Pampeloponnisiako
Volos Estadi Panthessaliko
Tessalònica Estadi Kaftanzoglio
Pequín 2008 Pequín Estadi Nacional de Pequín
Estadi dels Treballadors
Tianjin Estadi Olímpic de Tianjin
Xangai Estadi de Xanghai
Qinhuangdao Estadi Olímpic de Qinhuangdao
Shenyang Estadi Olímpic de Shenyang
Londres 2012 Londres Wembley Stadium
Glasgow Hampden Park
Cardiff Millennium Stadium
Manchester Old Trafford
Newcastle St. James' Park
Birmingham Villa Park
Rio 2016 Rio de Janeiro Estádio do Maracanã
Estádio Olímpico João Havelange
São Paulo Arena Corinthians
Brasília Estádio Nacional Mané Garrincha
Salvador de Bahia Arena Fonte Nova
Belo Horizonte Estádio Minaeirão
Manaus Arena da Amazônia
Japó Tòquio 2020
Chōfu Tokyo Stadium[a]
Yokohama International Stadium Yokohama[a]
Kashima Kashima Soccer Stadium
Saitama Saitama Stadium 2002
Rifu Miyagi Stadium
Sapporo Sapporo Dome

Medallistes

[modifica]

Categoria masculina

[modifica]
Edició Or Argent Bronze
1900 París Regne Unit França França Bèlgica Bèlgica
1904 St. Louis Canadà Estats Units Estats Units Estats Units Estats Units
1908 Londres Regne Unit Dinamarca Dinamarca Països Baixos Països Baixos
1912 Estocolm Regne Unit Dinamarca Dinamarca Països Baixos Països Baixos
1920 Anvers Bèlgica Bèlgica Espanya Països Baixos Països Baixos
1924 París Uruguai Uruguai Suïssa Suïssa Suècia Suècia
1928 Amsterdam Uruguai Uruguai Argentina Argentina Itàlia
1932 Los Angeles No fou inclòs en el programa olímpic
1936 Berlín Itàlia Àustria Àustria Noruega Noruega
1948 Londres Suècia Suècia Iugoslàvia Iugoslàvia Dinamarca Dinamarca
1952 Hèlsinki Hongria Iugoslàvia Iugoslàvia Suècia Suècia
1956 Melbourne URSS URSS Iugoslàvia Iugoslàvia Bulgària
1960 Roma Iugoslàvia Iugoslàvia Dinamarca Dinamarca Hongria Hongria
1964 Tòquio Hongria Hongria Txecoslovàquia Txecoslovàquia Alemanya Alemanya
1968 Ciutat de Mèxic Hongria Hongria Bulgària Bulgària Japó Japó
1972 Múnic Polònia Polònia Hongria Hongria RDA
URSS URSS
1976 Mont-real RDA Polònia Polònia URSS URSS
1980 Moscou Txecoslovàquia Txecoslovàquia RDA URSS URSS
1984 Los Angeles França França Brasil Brasil Iugoslàvia Iugoslàvia
1988 Seül URSS URSS Brasil Brasil RFA
1992 Barcelona Espanya Espanya Polònia Polònia Ghana Ghana
1996 Atlanta Nigèria Nigèria Argentina Argentina Brasil Brasil
2000 Sydney Camerun Camerun Espanya Espanya Xile Xile
2004 Atenes Argentina Argentina Paraguai Paraguai Itàlia Itàlia
2008 Pequín Argentina Argentina Nigèria Nigèria Brasil Brasil
2012 Londres Mèxic Mèxic Brasil Brasil Corea del Sud Corea del Sud
2016 Rio Brasil Brasil Alemanya Alemanya Nigèria Nigèria
2020 Tòquio Brasil Brasil Espanya Espanya Mèxic Mèxic

Categoria femenina

[modifica]
Edició Or Argent Bronze
1996 Atlanta Estats Units Xina Noruega
2000 Sydney Noruega Estats Units Alemanya
2004 Atenes Estats Units Brasil Alemanya
2008 Pequín Estats Units Brasil Alemanya
2012 Londres Estats Units Japó Canadà
2016 Rio Alemanya Suècia Canadà
2020 Tòquio Canadà Suècia Estats Units

Medaller

[modifica]
en cursiva: CONs desapareguts.
Actualització: Jocs Olímpics Tòquio 2020.
Posició País Or Plata Bronze Total
1 Estats Units Estats Units 4 2 1 7
2 Hongria Hongria 3 1 1 5
3 Regne Unit Regne Unit 3 0 0 3
4 Brasil Brasil 2 5 2 9
5 Argentina Argentina 2 2 0 4
6 Unió Soviètica Unió Soviètica 2 0 3 5
7 Canadà Canadà 2 0 2 4
8 Uruguai Uruguai 2 0 0 2
9 Iugoslàvia Iugoslàvia 1 3 1 5
10 Espanya Espanya 1 3 0 4
11 Suècia Suècia 1 2 2 5
12 Polònia Polònia 1 2 0 3
13 Alemanya Alemanya 1 1 4 6
14 Nigèria Nigèria 1 1 1 3
República Democràtica Alemanya RDA 1 1 1 3
16 França França 1 1 0 2
Txecoslovàquia Txecoslovàquia 1 1 0 2
18 Itàlia Itàlia 1 0 2 3
Noruega Noruega 1 0 2 3
20 Bèlgica Bèlgica 1 0 1 2
Mèxic Mèxic 1 0 1 2
22 Camerun Camerun 1 0 0 1
23 Dinamarca Dinamarca 0 3 1 4
24 Bulgària Bulgària 0 1 1 2
Japó Japó 0 1 1 2
26 Àustria Àustria 0 1 0 1
República Popular de la Xina R.P. de la Xina 0 1 0 1
Paraguai Paraguai 0 1 0 1
 Suïssa 0 1 0 1
30 Països Baixos Països Baixos 0 0 3 3
31 Ghana Ghana 0 0 1 1
Corea del Sud Corea del Sud 0 0 1 1
RFA RFA 0 0 1 1
Xile Xile 0 0 1 1
Total 34 34 35 103

Medallistes més guardonats

[modifica]

Categoria masculina

[modifica]
Nom CON Or Plata Bronze Total
Dezső Novák Hongria Hongria 2 0 1 3
Arthur Berry Regne Unit Regne Unit 2 0 0 2
Vivian Woodward Regne Unit Regne Unit 2 0 0 2
José Leandro Andrade Uruguai Uruguai 2 0 0 2
Pedro Arispe Uruguai Uruguai 2 0 0 2
Pedro Cea Uruguai Uruguai 2 0 0 2
José Nasazzi Uruguai Uruguai 2 0 0 2
Pedro Petrone Uruguai Uruguai 2 0 0 2
Héctor Scarone Uruguai Uruguai 2 0 0 2
Santos Urdinarán Uruguai Uruguai 2 0 0 2
Javier Mascherano Argentina Argentina 2 0 0 2

Categoria femenina

[modifica]
Nom CON Or Plata Bronze Total
Christie Rampone Estats Units Estats Units 3 1 0 4
Shannon Boxx Estats Units Estats Units 3 0 0 3
Heather Mitts Estats Units Estats Units 3 0 0 3
Heather O'Reilly Estats Units Estats Units 3 0 0 3
Hope Solo Estats Units Estats Units 3 0 0 3

Notes

[modifica]
  1. 1,0 1,1 L'Estadi de Tòquio i l'Estadi Internacional de Yokohama normalment es diuen Estadi Ajinomoto i Estadi Nissan respectivament, però a causa de les normes del COI que prohibeixen el patrocini corporatiu per a les seus de les competicions, l'estadi va canviar el nom durant la durada dels Jocss.

Referències

[modifica]
  1. La FIFA reconeix aquestes dues competicions com a torneigs de demostració. El Comitè Olímpic Internacional (COI) durant molt de temps també ho reconegué així, si bé a l'actualitat són considerades competicions oficials i les medalles entregades són tingudes en consideració en el medaller global.

Vegeu també

[modifica]