Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba
  | |
| Nom original | (es) Gómez Suárez de Figueroa |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Gómez IV Suárez de Figueroa y Córdoba 30 desembre 1587 Guadalajara (Espanya) |
| Mort | 11 gener 1634 (46 anys) Múnic (Alemanya) |
| Governador del Ducat de Milà | |
| 18 abril 1631 – gener 1633 | |
| Governador del Ducat de Milà | |
| 13 febrer 1618 – març 1626 | |
| Duc de Feria Ducat de Feria | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, diplomàtic, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | guerra dels Trenta Anys |
| Altres | |
| Títol | Duc de Feria |
| Cònjuge | Ana Fernández de Córdoba y Enríquez de Ribera |
| Pare | Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba |
 | |
Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba (Guadalajara, 1 de setembre de 1587 - Múnic, 12 de gener de 1634) fou el tercer Duc de Feria (1607-1634) i segon Marquès de Villalba (1604-1634). Fill de Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba i de la seva tercera esposa Isabel de Mendoza, filla del Duc de l'Infantado, va néixer a Guadalajara i la seva vida va estar dedicada al servei de la monarquia hispànica, com era tradició a la Casa de Feria. La seva primera missió diplomàtica va ser una visita protocol·lària al Papa Pau V encomanada pel rei Felip III.
Va ser conegut com el Gran Duc de Feria per la seva faceta militar lligada a la Guerra dels Trenta Anys i és considerat com un dels últims militars capaços de la Monarquia Hispànica. Tan bon polític com a militar, els seus èxits militars van ser efímers però considerats importantíssims en el seu moment per a la Corona espanyola. Home mordaç, no fàcil de fer callar, expressava les seves opinions amb brusquedat i rotunditat i tenia un concepte absolutista del poder.
Desenvolupà una àmplia trajectòria política, però allunyada del centre del poder: Ambaixador extraordinari a Roma (1607) i França (1610), Virrei de València (1616), Governador del Milanesat (1618), Virrei i Capità General de Catalunya (1629), Governador i Virrei de Milà (1630). Membre del Consell de Guerra i Estat.
Es va casar als vint anys amb Francisca Cardona i Córdoba (1607) i posteriorment amb Ana Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera (1625). Amb aquesta va tenir tres fills: Baltasar, que morí sent encara nadó, Lorenzo Gaspar Suárez de Figueroa y Córdoba (1629-1634), IV Duc de Feria (1634) i III Marquès de Villalba (1634), que morí als cinc anys poc després de morir el seu pare, i María, IV Marquesa de Villalba, que morí el 1641. A més va tenir un fill bastard, Carlos, nascut el 1628. Va emmalaltir a Strabert el desembre de 1633 d'una "febre maligna" i va morir el 13 de gener de 1634 a la ciutat de Monaco (nom donat a Múnic en aquella època), a la cort del Duc Elector de Baviera. El sobtat de la seva malaltia va fer córrer el rumor que havia estat enverinat per ordre del Comte-duc d'Olivares, però la realitat és que va morir de tifus a l'igual que gran part de la seva tropa.
Atesa l'agnació rigorosa del títol de la Casa de Feria, a la mort de Lorenzo Gaspar, el títol de Duc de Feria va recaure en l'avi matern d'aquest, Alonso Fernández de Córdoba y Figueroa (el Mut), V Marquès de Priego, per ser el descendent baró més directe (era besnet del III Comte de Feria) i no en la seva germana, María Suárez de Figueroa y Córdoba (que heretà el títol de Marquesa de Villalba), amb el qual s'extingeix el llinatge dels Suárez de Figueroa a la Casa de Feria, passant el títol a la Casa de Priego, els titulars del qual passen a dir-se Marquesos-ducs de Priego i Feria. Quan el 1711 mor sense descendència, a la presó, el nové Duc de Medinaceli, els de Priego hereten el Ducat de Medinaceli i passen a dir-se Ducs de Medinaceli.
Bibliografia
[modifica]- Juan Carlos Rubio Masa, El Mecenazgo Artístico de la Casa Ducal de Feria.
| Precedit per: Miguel de los Santos de San Pedro |
Virrei de Catalunya 1583 – 1586 |
Succeït per: Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba |
| Precedit per: Luis Carrillo de Toledo |
Virrei de València 1615 – 1618 |
Succeït per: Antonio Pimentel y Toledo |
| Precedit per: Pedro Álvarez de Toledo y Osorio |
Governador del Milanesat 1618 – 1625 |
Succeït per: Govern del consell reial secret |