Gabino Rey Santiago
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Gabino Victorio Segundo Rey de Santiago  8 gener 1928 Marín (Pontevedra) |
| Mort | 30 abril 2006 (78 anys) Barcelona |
| Es coneix per | GABINO |
| Activitat | |
| Ocupació | Artista Pintor |
| Gènere | Retrat |
| Família | |
| Fills | Pablo Rey |
| Pare | Agustín Rey Fonseca |
| |
Gabino Rey Santiago (Marín, Pontevedra, Galícia, 8 de gener 1928 - Barcelona, Catalunya, 30 d'abril 2006). Va ser un pintor català.[1] Fill d' en Agustín Rey Fonseca i pare del també pintor Pablo Rey.
Vinculat a la pintura catalana, encara que sense poder renunciar a la seva essència gallega, explicita en aquests colors blaus i en aquestes atmosferes de tonalitats fredes que respiren les seves pintures d'interiors i figures, ha estat tardanament conegut al seu país natal, si bé les aportacions que de la seva obra va fer la Galeria cerralbo de Vigo, la mostra antològica realitzada a la seva vila natal el 1993, i la expocició d'homenatge tras la seva mort a Vilagarcía de Arousa,[2] van confirmar el seu gran prestigi en els àmbits barcelonins i en concret en la Sala Parés,[3] la galeria encara activa més antiga d'Espanya i d'Europa, on habitualment exposava. Quan comptava onze anys, en finalitzar la guerra civil, es va traslladar a la ciutat comtal. Va començar a exposar molt jove, el 1943, al Saló de la Joventut, certamen a què es va presentar en les edicions següents.[4][5]
Becat pel Govern francès el 1945. Va ser premiat en la III Exposición Universal de la Unión del Arte, a Bilbao, i el 1980 en la Societé Nationale des Beaux Arts, a París[1] La seva obra ha recorregut Espanya i els Estats Units. Està representat als museus de Lugo, Pontevedra, Marín i Sitges, i en importants col·leccions institucionals i particulars d'Europa i Amèrica.[1] Adscrit a un postimpressionisme de factura molt solta, Gabino és un pintor consumat, gran dibuixant, que gaudeix amb la matèria, grumollosa, de vegades pintada de coloraines, en una paleta calenta i temperada, en la qual destaquen blaus intensos, verds brillants, carmins, roses i plates.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Puig, Arnau. Monography GABINO, Estudi de un projecte pictòric fet sota la consideració de la llum, 1992, p. 223. ISBN 8486180309 [Consulta: 15 febrer 2015]. Arxivat 30 de maig 2020 a Wayback Machine.
- ↑ Paso, Begoña. «Un merecido homenaje al pintor Gabino Rey». El Faro de Vigo. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ Maragall, Joan A. Història de la Sala Parés. Barcelona: Ed. Selecta, 1975, p. 401. ISBN 8429805966.
- ↑ Cortes, Juan «Gabino en <<Sala Parés>>». La Vanguardia, 23-03-1957 [Consulta: 2 agost 2012].
- ↑ Garrut, José María. «Dos siglos de pintura catalana : XIX y XX». Ibérico Europea de Ediciones, DL 1974. Madrid. [Consulta: 15 febrer 2015].