Gabriel Salazar

Gabriel Salazar

Biografia
Naixement	(es) Gabriel Segundo Salazar Vergara 31 gener 1936 (88 anys) Santiago de Xile
Residència	Santiago de Xile
Formació	Universitat de Hull - anglès (1977–1979) Universitat de Hull - història econòmica (1977–1984) Universitat de Xile - sociologia (1966–1969) Universitat de Xile - filosofia (1959–1963) Institut Pedagògic de la Universitat de Xile - història (1956–1960) Liceo de Aplicación (en) - educació secundària (–1953)
Director de tesi	Tom Kemp
Activitat
Camp de treball	Història de Xile, història social i historiografia
Ocupació	historiador, sociòleg, filòsof, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Metropolitana de Ciències de l'Educació (2017–) Universitat de Concepción (1996–1997) Universitat de Xile (1992–2017) Universitat d'Art i Ciències Socials (1985–2006) Pontifícia Universitat Catòlica de Xile (1965–1973) Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso (1964–1968) Colegio San Ignacio St. Ignatius El Bosque (en) Santiago College
Partit	Movimiento de Izquierda Revolucionaria (1970–1979)
Professors	Héctor Herrera Cajas (en) , Mario Góngora, Eugenio Pereira Salas, Juan Rivano i Néstor Meza
Alumnes	Leonardo León
Influències	Mario Góngora
Premis
(2006)  Chilean National History Award (en)

Gabriel Salazar (Xile, 1936) és un historiador xilè, l'exponent més important de la historiografia d'esquerres d'aquest país.

Va estudiar història a la Universitat de Xile (1960, realitzant de manera paral·lela estudis sobre filosofia i sociologia. Sent un home d'esquerres va ingressar al MIR el 1970, convertint-se en un dels seus dirigents.

Posteriorment al cop d'estat de 1973 va ser detingut i conduït al centre de detencions Villa Grimaldi, d'on va sortir el 1976, partint al Regne Unit, país que li va oferir una beca per continuar els seus estudis, obtenint un doctorat d'Història Econòmica i Social a la Universitat de Hull.

Va tornar a Xile junt amb la seva família el 1985, editant aquest any el seu llibre més important: "Labradores, Peones y Proletarios", que ha sigut reconegut com una de les aportacions historiogràfiques més importants i innovadores dels últims temps.

Treballa com a professor d'Història de Xile Contemporània i Història Social de Xile a la Universitat de Xile. També treballa a la Universitat ARCIS, on actualment és el director del Programa de Mestria de Ciències Socials.

La seva aportació més important a la historiografia del país és haver fundat i ser un dels principals exponents de la Història Social, branca historiogràfica que es dedica a estudiar el subjecte popular i investigar sobre els fets socials des de la visió de les classes més baixes de la societat.

Destaquen els seus estudis sobre el subjecte popular del segle xix i les seves investigacions sobre els moviments socials a través del segle xx.

Obres

• Labradores, Peones y Proletarios (1985)
• Violencia Política Popular en las Grandes Alamedas (1990)
• Los Intelectuales, los Pobres y el Poder (1995)
• Autonomía, Espacio y Gestión (1998)
• Manifiesto de Historiadores (compilador) (1999)
• Historia Contemporánea de Chile (Junto con Julio Pinto) (1999)
• Ferias libres: espacio residual de soberanía popular (2002)
• Historia de la acumulación capitalista en Chile (2003)
• La Construcción del Estado en Chile (1800-1830) (2006)