Vés al contingut

Gaetano Nava

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGaetano Nava

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 maig 1802 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1875 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagog musical, compositor, mestre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Nava,_Gaetano Modifica el valor a Wikidata

Gaetano Nava (Milà (Llombardia), 16 de maig, 1802 - Idem. 31 de març, 1875), va ser un compositor i professor italià.[1][2]

Biografia[modifica]

Va començar els estudis musicals sota la direcció del seu pare, el compositor Antonio Nava, perfeccionant-se posteriorment amb l'organista L. Marchesi i després amb Francesco Pollini, Francesco Almasio i G. Rotondi. El 1817 va ser admès a l'Institut Musical de Milà on va estudiar cant, harmonia i composició amb Ferdinando Orlandi, Giovanni Piantanida i Vincenzo Federici fins al 1824.[3]

L'any 1837 esdevingué professor de cant i harmonia al Conservatori de Milà, obtenint la càtedra deixada vacant per la mort de Vincenzo Lavigna.[4]

Entre les seves nombroses publicacions educatives recordem el famós "Mètode Pràctic" de la vocalització i alguns manuals de solfeig i exercicis de cant. També va compondre música sacra, música de cambra (incloent un Nocturn per a arpa i harmoniflauta,[5] peces per a piano i veu. Les seves composicions van ser publicades per les editorials Ricordi, Lucca i Conti.

Entre els seus alumnes més coneguts hi havia Charles Santley, de 1855.

Referències[modifica]

  1. Gaetano Nava, su geni.com.
  2. collana Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. 3, SARPE, p. 915, ISBN 84-7291-227-2.
  3. Gaetano Nava, su geni_family_tree. URL consultato il 18 maggio 2020.
  4. Bertha Thomas, Nava, Gaetano, in A Dictionary of Music and Musicians (1900) edited by George Grove.
  5. Sorta di fisarmonica a pedale che mette in funzione un mantice rendendo le mani libere di suonare le tastiere.

Bibliografia[modifica]

  • collana Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. 3, SARPE, p. 915, ISBN 84-7291-227-2.