Galeàs I Visconti
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 gener 1277 (Gregorià)  | ||
| Mort | 6 agost 1328 (51 anys) Pescia (Itàlia) | ||
| Sepultura | Catedral de Lucca | ||
Podestà of Treviso (en)  | |||
| 1310 – 1311 | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Milà | ||
| Ocupació | capitano del popolo (en) | ||
| Família | |||
| Família | Visconti | ||
| Cònjuge | Beatriu d'Este (1268-1334) (1300 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Assó Visconti, Riccarda Visconti | ||
| Pares | Mateu I Visconti i Bonacossa Borri | ||
| Germans | Marco I Visconti Esteve Visconti Joan Visconti Lluc Visconti | ||
.svg) | |||
Galeàs I Visconti, en italià Galeazzo I Visconti, (? 1277 - Pèscia 1328) fou un noble italià que va ser senyor de Milà entre 1322 i 1327.[1]
Orígens familiars
[modifica]Va néixer el 21 de gener de 1277 en lloc desconegut, fill del senyor Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Era net per línia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germà de Joan Visconti, Lluc Visconti i Esteve Visconti.
Núpcies i descendents
[modifica]Es va casar el 24 de juny de 1300 amb Beatriu d'Este, filla d'Opizzo II d'Este. D'aquesta unió nasqueren:
- Assó Visconti (1302-1339), senyor de Milà
- Ricarda Visconti (?-1361), casada el 1329 amb Tomàs II de Saluzzo
Tingué una filla il·legítima, Caterina, que es va casar amb Alaone Spinola.
Senyor de Milà
[modifica]El 1298 fou nomenat potestat de Novara, càrrec que va exercir fins al 1299. El 1301 la família Visconti va ser obligada a abandonar la ciutat de Milà, i es van exiliar a la cort dels Este i Bonacolsi durant set anys. El 1322 Galeàs fou nomenat capità del poble, títol atorgat en aquella ocasió al senyor de Milà, però fou forçat a abandonar la ciutat per una revolta incitada pel seu cosí Lodrisio Visconti, tot i que va poder retornar-hi al cap de poc.
Amb el suport de l'emperador Lluís IV de Baviera va derrotar a Vaprio d'Adda l'exèrcit enviat contra ell pel papa Joan XXII, però el 5 de juliol de 1327 fou deposat del seu càrrec després de ser acusat de traïció per part del seu germà Marc Visconti i la ciutat fou ocupada per les tropes imperials. Va ser empresonat a Monza a la presó de la qual fou alliberat el març de 1328. Es va refugiar cap a la cort del gibel·lí Castruccio Castracani de la ciutat de Pescia, on va morir el 6 d'agost del mateix any.
Referències
[modifica]- ↑ «Galeazzo (I) Visconti». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Antonioli, Andrea. I grandi personaggi che hanno cambiato l'Italia del Medioevo (en italià). Barcelona: Newton Compton, 2019, p. 576. ISBN 978-88-227-3770-0.
- Corio, Bernardino. Angelo Butti & Luigi Ferrario. L'historia di Milano (en italià), 1856.
| Precedit per: Mateu I Visconti |
Senyor de Milà 1322 – 1327 |
Succeït per: Assó Visconti |