Vés al contingut

Santa Eulàlia (pailebot 1919)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vaixellSanta Eulàlia
Pailebot Santa Eulàlia entrant al Port de Barcelona, gener 2014
Noms
Santa Eulàlia
(1997–) Modifica el valor a Wikidata
DrassanaMarí, Torrevella
País de registre
   Espanya Modifica el valor a Wikidata
Historial
Col·locació de quilla
1918
Avarament
1919
Entrada en servei
1919 Modifica el valor a Wikidata
Propietari/s
Pascual Flores Benavent(1919–1928)
Jaume Oliver(1928–1936)
Naviera Mallorquina(1936–1967)
Sayremar(1973–1980)
Kylon(1980–1996)
Museu Marítim de Barcelona(1997–) Modifica el valor a Wikidata
Carmen Flores
Des de 1919
PropietariPascual Flores Benavent
Serveitransport
Puerto de Palma
1928 – ?
PropietariJaume Oliver
Serveiestraperlo
Destídecomissada
Cala San Vicenç
? – 1973
PropietariNaviera Mallorquina
Serveipaquebot
Sayremar Uno
1973 – 1997
PropietariSayremar
Serveivaixell auxiliar
  Santa Eulàlia
Des de 1997
PropietariMuseu Marítim de Barcelona
Serveiactivitats pedagògiques
Port baseMoll de la Fusta
Característiques tècniques
Tipuspailebot Modifica el valor a Wikidata
Arqueig157 (GT) Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament156.83 t Modifica el valor a Wikidata
Eslora34,6 m, 47 m incloent-hi el bauprès i la botavara
Mànega8,5 m Modifica el valor a Wikidata
Calat3,8 m Modifica el valor a Wikidata
Propulsió
vela i motor: YANMAR (298 kW)
Potència367 CV Modifica el valor a Wikidata
Tripulació6 (capità i 5 mariners)
Més informació
MMSI224023640 Modifica el valor a Wikidata
Número IMO7937771 Modifica el valor a Wikidata
Distintiu de trucada
Echo
E
Golf
G
India
I
Kilo
K
(Echo-Golf-India-Kilo) Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Data25 maig 2010

El pailebot Santa Eulàlia és un veler històric característic de la mar Mediterrània occidental i representatiu de la navegació de cabotatge. L'any 1919 va ser avarat a Torrevella (Alacant) i el 2011 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.[1]

L'any 1998 el Museu Marítim de Barcelona inicià la seva restauració i el rebatejà amb aquest nom en honor de la co-patrona de la ciutat de Barcelona, Santa Eulàlia. Actualment el pailebot Santa Eulàlia es troba amarrat al Moll de la Fusta del Port Vell de Barcelona i es pot visitar.[2]

Història

[modifica]

L'any 1918, l'armador Pascual Flores Benavent va ordenar construir dos pailebots idèntics de tres pals a les drassanes Marí de Torrevella que va batejar amb els noms dels seus fills, Carmen Flores i Pascual Flores. El veler Carmen Flores (avui Santa Eulàlia) va ser avarat el gener de 1919 i es va dedicar al transport de cereals, fusta, sal i minerals principalment.

Entre els anys 1919 i 1927 va navegar pel Mediterrani i també va creuar l'oceà Atlàntic en dues ocasions amb destí a l'illa de Cuba. El juliol del 1928 l'armador mallorquí Jaume Oliver el transformà traient el pal de mitjana i afegint-li motor per convertir-lo en un motoveler de dos pals. L'any 1931 la nau adoptà el nom Puerto de Palma i es va dedicar a fer mercat negre entre Barcelona i les Balears, fins que fou decomissada per contraban.

Després, sota el nom Cala San Vicenç, la Naviera Mallorquina el va utilitzar com a paquebot per al transport de passatgers i càrrega durant gairebé 40 anys. El 1973 l'empresa Sayremar l'adquirí i el 1975 el va modernitzar sota el nou nom de Sayremar Uno per tal fer-ne un vaixell auxiliar en treballs submarins i de salvament.

En aquesta darrera època, l'any 1997, fou adquirit pel Museu Marítim de Barcelona per iniciar el procés de restauració, reconstrucció i habilitació del pailebot com a vaixell operatiu, conservant tot allò que fou possible i fent de nou algunes parts com l'arboradura i l'eixàrcia.[3] Aquest cop va rebre el nom definitiu de Santa Eulàlia.

Actualment és el vaixell insígnia del Museu Marítim de Barcelona i un recurs per programes educatius i activitats pedagògiques i ciutadanes relacionades amb el mar. El 28 de juny de 2011 va ser declarat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).[4][5]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Garcia i Domingo, Enric. El Pailebot Santa Eulàlia. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, 2009. ISBN 9788493443153. 
  2. ↑ «El Pailebot Santa Eulàlia». MMB. [Consulta: 9 desembre 2018].
  3. ↑ Lladó Micheli, Enric. Cala Sant Vicenç : proposta d'aparell i manual de maniobra preliminar (tesi). Barcelona: UPC. Facultat de Nàutica de Barcelona, 1999. 
  4. ↑ «El Veler que no es jubila». Patrimoni Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 abril 2014].
  5. ↑ «Pailebot Santa Eulàlia». Web Museu Marítim de Barcelona. [Consulta: 10 abril 2014].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eulàlia


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santa_Eulàlia_(pailebot_1919)&oldid=34056268»