Gallina Paradís

"Fins i tot aspiro a crear una nova raça emprant la sang de la raça Prat, que es millorarà o modificarà amb la d'altres races que la completaran en les seues qualitats. Fa anys ja ho vaig intentar amb la raça Brahma, però no vaig quedar satisfet dels resultats. Ara treballo sobre una base més ferma, però no puc dir res pel moment, fins que el meu treball sigui un èxit decisiu."

Salvador Castelló i Carreras, Avicultura, 1916 (traducció de l'original en castellà).

La gallina Paradís va ser creació de Salvador Castelló i Carreras i fills a la Granja Paradís de l'Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar, l'any 1916.

Origen de la gallina Paradís

L'objectiu de Salvador Castelló i Carreras era obtenir una gallina de gran volum i de carn molt fina -que superés la Prat-, però amb una posta raonablement bona. La Prat Lleonada i la Prat Blanca sempre han tingut una bona qualitat càrnia, però no equiparable a les més famoses com les Mans, Bresse, Houdan, Gournay, Gatinais, Malinas, Sussex i Surrey.

Finalment, Castelló va publicar la fórmula o encreuaments que va emprar per obtenir la Paradís. Va partir de les races Prat, Orpington i Rhode Island. Si bé primer va intentar fer-la roig lleonada, diu que se li va fer difícil fixar aquesta coloració i aleshores va decidir partir de la varietat blanca de les esmentades races. Es van encreuar galls Orpington amb gallines Prat, i les gallines obtingudes es van encreuar al seu torn amb galls Rhode Island. La descendència es va reproduir en població tancada tot aplicant el patró establert per anar seleccionant i purificant la descendència segons el tipus desitjat.

L'any 1924, el seu fill Enric presentava aquesta nova raça en el II Congrés Mundial d'Avicultura, a la qual va posar el nom de "Paradís" fent honor a la Granja Paradís de l'Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar, lloc on va ser obtinguda.

Descripció de la raça Paradís

El gall i la gallina eren completament blancs, incloses les potes, amb un pes que oscil·lava al voltant dels 3,5 i el 3 quilos, respectivament. Les orelletes eren blanc rosat. La cresta, la cara i les barballeres, roig viu. Els ous, de closca rosada. I les potes, clares.

La raça Paradís era de gran vigor, carn abundosa, de fàcil engreix, i molt apta per a fer capons. Era bastant precoç, i presentava una posta mitjana de 180-200 ous, que eren de grandària mitjana a grossa i de closca rosada.

Düringen, en el seu clàssic llibre d'avicultura, diu que amb l'obtenció d'aquesta raça, l'Estat espanyol es posava al nivell d'altres estats pel que fa a aviram de carn molt fina i blanca.

Situació actual

La raça va desaparèixer pels voltants de l'any 1975, probablement per manca d'interès comercial, que havia estat el motiu del seu origen. Malgrat tot, sembla que en aquests moments alguns avicultors afeccionats de fora del Principat de Catalunya estan treballant en la seua reconstitució: darrerament s'han vist de nou alguns exemplars de color -no els blancs- per les exposicions, alguns dels quals ja han estat adquirits per criadors catalans. Per aquest fet, i perquè es tracta d'una raça sintètica de la qual se'n coneix les races formadores, existents encara, coneixent el procés que es va seguir i el patró, no es considera oportú catalogar-la com una raça extinta.

Bibliografia

• Agenjo, C.: Enciclopedia de avicultura. Espasa-Calpe. Madrid, 1950.
• Castelló, S.: La raza Catalana del Prat. Mundo Avícola, 28: 104-107. Any 1924.
• Castelló, S.: La raza Catalana del Prat. Mundo Avícola, 33: 281-284. Any 1924.
• Castelló, S.: La raza Catalana del Prat. Mundo Avícola, 35: 329-331. Any 1924.
• Castelló, S.: La raza Catalana del Prat. Mundo Avícola, 36: 371-374. Any 1924.
• Castelló, S.: Las Gallinas y sus Productos. Ministerio de Agricultura espanyol. Madrid, 1953.
• C.E.A.S (Criadores Españoles de Aves Selectas): Libro español de patrones avícolas. Ediciones Gea. Barcelona, 1953.
• Francesch, A.: Funcionamiento de la conservación de razas de gallinas autóctonas en Cataluña. Archivos de Zootecnia, vol. 47 (178-179): 141-148. Any 1998.
• Francesch, A.: Gallinas de raza. Colección Biblioteca Avícola. Arte Avícola Publicaciones. Valls, 1998.
• Orozco, F.: Razas de gallinas españolas. MAPA. Madrid, 1989.
• Parés i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Martí, Xavier: Catalans de pèl i ploma. Races domèstiques autòctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 214-216.
• Saraza, R.: Mapa Ganadero Español. Anales de la Facultad de Veterinaria de León, IV (4). Lleó, 1958.