Galuskinita

Galuskinita
Fórmula química	Ca₇(SiO₄)₃(CO₃)
Epònim	Irina O. Galuskina (en) , Evgenij V. Galuskin (en) i duo
Localitat tipus	massís de Birkhin, Narin-Kunta, óblast d'Irkutsk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 18,7872(2) Å; b = 6,7244(2) Å; c = 10,4673(2) Å; β = 90,788(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	incolor, blanc, gris clar
Macles	senzilles i polisintèqtiques en {001}
Exfoliació	imperfect/desigual en {001}, {100} i {010}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,096 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,660(3) nβ = 1,669(3) nγ = 1,676(3)
Birefringència	δ = 0,016
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 60° (5), calculat: 82,4°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2010-075
Any d'aprovació	2011
Símbol	Gkn
Referències

La galuskinita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor dels mineralogistes russos Irina Olegovna Galuskina (nascuda el 1961) i Evgeny Vadimovich Galuskin (nascuda el 1960), de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Silèsia, a Polònia.

Característiques

La galuskinita és un silicat de fórmula química Ca₇(SiO₄)₃(CO₃). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservadesa al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4050/1, i al Museu d'Història Natural de Berna, a Suïssa, amb el número de registre: nmbe-40811.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Rússia, concretament al massís de Birkhin, a Narin-Kunta (óblast d'Irkutsk), on es troba associada a altres minerals com: pavlovskyita, larnita, del·laïta i calcioolivina. També ha estat descrita en un altre indret de Rússia: la caldera volcànica de Verkhnechegemskaya, a la vall de Baksan, dins de la regió Kabardino-Balkària. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.