Pavlovskyita

Pavlovskyita
Fórmula química	Ca₈(SiO₄)₂(Si₃O10)
Epònim	Evgeniy Vladimirovich Pavlovsky (en)
Localitat tipus	Mont Lakargui i Birkhin gabbro massif (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BJ.70
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,0849(1) Å; b = 11,4116(2) Å; c = 28,6304(8) Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	pbcn
Color	blanc
Exfoliació	pobre/indistingible - desigual en {001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6 a 6,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,97(2) g/cm3 (mesurada); 2,997(1) g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,656(2) nβ = 1,658(2) nγ = 1,660(2)
Birefringència	δ = 0,004
Angle 2V	mesurat: 80° (5), calculat: 89,9°
Dispersió òptica	r > v, mitjana
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2010-063
Any d'aprovació	2011
Símbol	Pvs
Referències

La pavlovskyita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor d'Evgeny Vladimirovich Pavlovsky (9 (22) d'abril de 1901, Moscou, Imperi Rus - 10 d'agost de 1982, Moscou, URSS), un destacat geòleg rus.

Característiques

La pavlovskyita és un silicat de fórmula química Ca₈(SiO₄)₂(Si₃O₁₀). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada el 2012. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pavlovskyita pertany a «09.BJ: Estructures de sorosilicats amb anions Si₃O₁₀, Si₄O₁₁, etc.; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: orientita, rosenhahnita, trabzonita, thalenita-(Y), fluorthalenita-(Y), tiragal·loïta, medaïta, ruizita, ardennita-(As), ardennita-(V), kilchoanita, kornerupina, prismatina, zunyita, hubeïta i cassagnaïta.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres recollides en dos indrets de Rússia: Ozernovskii, a l'óblast d'Irkutsk, i el mont Lakargi, a la República de Kabardino-Balkària, normalment associada a altres minerals com la galuskinita, la del·laïta i la cuspidina. També ha estat descrita a la pedrera Caspar, situada a la regió de Renània-Palatinat, a Alemanya. Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.