Gartrel·lita

Gartrel·lita
Fórmula química	PbCuFe3+(AsO₄)₂(OH)·H₂O
Epònim	Blair Gartrell (en)
Localitat tipus	Ashburton Downs Station, Comtat d'Ashburton, Austràlia Occidental, Austràlia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CG.20
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CG.20
Dana	43.2.2.1
Heys	22.4.9
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,68 Å; b = 7,66 Å; c = 5,68 Å; α = 98°; β = 110°; γ = 111,1°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	groc verdós
Macles	comuens, per reflexió en {110}
Exfoliació	perfecta {111}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	terrosa
Color de la ratlla	groc
Densitat	5,40(2) g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,940 nβ = 1,980 nγ = 2,060
Birefringència	δ = 0,120
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 78°, calculat: 74°
Dispersió òptica	relativament feble
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1988-039
Símbol	Gtl
Referències

La gartrel·lita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la tsumcorita. Anomenat per Blair Gartrell (1950-1995), un col·leccionista australià.

Característiques

La gartrel·lita és un arsenat de fórmula química PbCuFe³⁺(AsO₄)₂(OH)·H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Es pot confondre fàcilment amb la thometzekita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gartrel·lita pertany a «08.CG - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: cassidyita, col·linsita, fairfieldita, gaitita, messelita, parabrandtita, talmessita, hillita, brandtita, roselita, wendwilsonita, zincroselita, rruffita, ferrilotharmeyerita, lotharmeyerita, mawbyita, mounanaïta, thometzekita, tsumcorita, cobaltlotharmeyerita, cabalzarita, krettnichita, cobalttsumcorita, niquellotharmeyerita, manganlotharmeyerita, schneebergita, niquelschneebergita, helmutwinklerita, zincgartrel·lita, rappoldita, fosfogartrel·lita, lukrahnita, pottsita i niqueltalmessita.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades al Western Australian Museum Boola Bardip, a Perth (Austràlia), amb el número de registre: m.61.1991; i al Museu Victoria, a Melbourne, amb el número de registre: m39278.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a l'Ashburton Downs Station, al comtat d'Ashburton (Austràlia Occidental, Austràlia). També ha estat descrita en altres indrets d'Austràlia, així com a Namíbia, Xile, els Estats Units i diversos indrets d'Europa. Als territoris de parla catalana només se n'ha trobat a la mina Linda Mariquita, situada a la localitat d'El Molar, al Priorat (Tarragona).