Gasoducte Magreb-Europa
El gasoducte Magreb-Europa (GME), ara coneguda com a gasoducte Pere Duran Farell (GPDF),[1] és un gasoducte que uneix els jaciments de gas natural de Hassi R'Mel (al Sàhara d'Algèria) amb Espanya, passant a través de Marroc i de l'estret de Gibraltar.[2] Quan es va construir, la promotora, Enagas, l'anomenava superautopista del gas. Funciona des de l'1 de novembre de 1996.[3] Bombeja més de 9.000 metres cúbics de gas natural a Espanya i, a través d'Espanya, cap a la resta d'Europa.[4]
El repte tecnològic va ser travessar l'estret de Gibraltar, no només per la seva fondària, com que, per exemple, els més antics gasoductes que connecten Algèria amb Itàlia, per exemple, van a més profunditat i són a més molt més llargs; sinó travessar els fons irregulars i especialment suportar els forts corrents marins de l'entrada al mediterrani. De 1959 a 1992 es van fer reconeixements del fons de l'estret per a aconseguir aquesta viabilitat tècnica.[2]
La canonada és d'acer al carboni (API 5L). El gasoducte tenia inicialment dues estacions de compressió, una a la frontera d'Algèria amb Marroc i una altra a Tànger, on hi ha també un centre de control del gas durant el seu transport. Aquestes estacions funcionen amb el mateix motor que un Airbus.[3]
Mides
[modifica]El gasoducte fa 1.430 quilòmetres de llargària en total, i el gas natural triga uns cinc dies a completar el seu recorregut. Cada 23 quilòmetres hi ha una vàlvula que pot regular el cabal i tancar completament el flux en només uns mil·lisegons si es detecta alguna anormalitat. Fa 575 km per Algèria, 540 km al Marroc, 45 km sota la mediterrània i 270 km fins a Cordova.[3]
El tram terrestre, de 1.385 km, està soterrat un metre, té una amplada de 120 centímetres de diàmetre i suporta 80 bars de pressió. El tram submarí és de 45 km de llargària, una amplada de 22'' (uns 56 centímetres) de diàmetre, està a una profunditat màxima de 400 metres i suporta una pressió de 155 bars. Com el fons mar a l'estret és molt irregular, es van haver de tapar 520 valls sota la canonada.[3]
Empresa
[modifica]A la societat Europe-Magreb Pipeline (EMPL), en català, Gasoducte Europa-Magreb, hi participa el Grup Gas Natural i l'empresa portuguesa Transgas,[5] a més de la marroquina SNPP. El projecte del seu disseny i construcció va comptar amb uns 1.800 milions d'euros i la major dificultat que presentava era el tram de pas submarí de 45 quilòmetres entre Tànger i Zahara de los Atunes (Cadis). Hi van participar dotze enginyeries d'Europa i dels Estats Units, que van contractar vint grans empreses constructores, a més de les subcontractacions successives, i una centena de subministradors de materials i equips.[3]
En 2004, EMPL va invertir prop de 470.000 euros en augmentar al 50% la capacitat del gasoducte per mitjà de la instal·lació de tres noves estacions de compressió (una més a la frontera algeromarroquina i dues més a Tànger) i la modernització i adequació dels equips de compressió de gas existents. L'objectiu era passar dels 92.500 GWh anuals abans de la remodelació a 136.000 GWh anuals.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Rep el nom el 2000, en honor de l'empresari català de Gas Natural, Pere Duran i Farell
- ↑ 2,0 2,1 El gasoducto Magreb-Europa Arxivat 2010-04-01 a Wayback Machine. Ignacio Martínez Díaz. Revista de Obras Publicas, 1993, 140, (3325): 47-58 (castellà)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 España estrena la superautopista del gas de Gibraltar, de Monica Salomone, El País, 4 de desembre de 1996. (castellà)
- ↑ El Gobierno califica la batalla del gas con Argelia como "tema de Estado", de Conchi Lafraya, pàg. 60 de La Vanguardia, 14 d'octubre de 2010. (castellà)
- ↑ 5,0 5,1 Se inicia la ampliación del gasoducto Magreb-Europa Geoscopio, 4 de setembre de 2002. (castellà)
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Informació tècnica Arxivat 2021-08-27 a Wayback Machine.