Pierre Gassendi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 gener 1592  Champtercier (Regne de França) | ||
| Mort | 24 octubre 1655 (63 anys) París | ||
| Sepultura | Saint-Nicolas-des-Champs 48° 51′ 55″ N, 2° 21′ 14″ E / 48.8653°N,2.3539°E | ||
| Prepòsit Catedral de Digne | |||
| 1634 – 1645 | |||
| Canonge Catedral de Digne | |||
| 1614 – 1634 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat d'Avinyó (1612–1614) Universitat d'Ais (1609–1612) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic (1617–), físic, teòleg, naturalista, escriptor, astròleg, astrònom, catedràtic, matemàtic, filòsof | ||
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1645–1655) Universitat d'Ais, catedràtic (1617–1623) | ||
| Professors | Philibert Fezaye (en)  | ||
| Alumnes | Jean Picard i François Bernier | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Pierre Gassendi (Champtercier, 22 de gener de 1592 - París, 24 d'octubre de 1655), va ser un filòsof, científic i matemàtic francès del segle xvii.
Vida
[modifica]Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. El 1615 és ordenat sacerdot i anomenat canònic de la catedral de Dinha, ciutat a la que havia estudiat d'infant.[1]
De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat d'Ais de Provença, on va establir amistat amb Peiresc (del qui anys més tard escriuria una biografia)[2] i amb Joseph Gaultier de la Vallette.[3] Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.[4]
Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).[5] La mort del seu amic Peiresc, el va sumir en una profunda depressió, de la que no es va recuperar mai del tot, provocant-li un estat constant de mala salut.[6]
El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual Collège de France) de París. Això no obstant, aviat es va veure forçat a deixar les classes per la seva mala salut. El 1648, en morir Mersenne, que l'havia recolzat en la seva controvèrsia amb Descartes, va tornar a la Provença, on semblava trobar-se millor.
El 1650 encara va participar en l'experiment del Puy de Dome, amb el que Blaise Pascal va demostrar la hipòtesi de Torricelli sobre la pressió atmosfèrica.[7]
És conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme d'Epicur amb el pensament cristià.[8] Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileo Galilei, Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme[9] (va mantenir relació epistolar amb René Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolàstic.
Obra
[modifica]
Probablement el seu antiaristotelisme es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè el seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics), (Grenoble, 1624).[10] En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus pirrònic.[11]
Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci.
Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".
- Tychonis Brahei, equitis Dani, Astronomorum Coryphaei, vitae Accessit Nicolai Copernici, Georgii Peurbachii, & Joannis Regiomontani, Astronomorum celebrium, Vita. Hagae Comitum (la Haia), Adriaan Vlacq, 1655.
- Œuvres complètes (6 vol.) editades pel seu amic i hereu Henri Louis Habert de Montmor, 1658.
Referències
[modifica]- ↑ Fisher, 2005, p. 1-2.
- ↑ Joy, 2002, p. 27.
- ↑ Joy, 2002, p. 25.
- ↑ Osler, 2002, p. 80.
- ↑ Hatch, 2007, p. 408.
- ↑ Osler, 2002, p. 81.
- ↑ Fisher, 2005, p. 123 i ss.
- ↑ Turner, 1994, p. 135 i ss.
- ↑ Bloch, 1966, p. 221.
- ↑ Joy, 2002, p. 30.
- ↑ Fisher, 2005, p. 19 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Bloch, O.R. «Gassendi critique de Descartes» (en francès). Revue Philosophique de la France et de l'Étranger, Num. 156, 1966, pàg. 217-236. ISSN: 0035-3833.
- Fisher, Saul. Pierre Gassendi's Philosophy And Science (en anglès). Brill, 2005. ISBN 9789004119963.
- Hatch, Robert Alan. «Gassendi, Pierre». A: Hockey, Thomas (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 408-410. ISBN 978-0-387-30400-7.
- Joy, Linn Sumida. Gassendi the Atomist (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-52239-0.
- Lolordo, Antonia. Pierre Gassendi and the Birth of Early Modern Philosophy (en anglès). Cambridge University Press, 2007. ISBN 978-1-1394-6085-9.
- Osler, Margaret J. «Pierre Gassendi». A: Nadler, Steven (ed.). A Companion to Early Modern Philosophy (en anglès). Blackwell Publishers, 2002, p. 80-95. ISBN 0-631-21800-9.
- Turner, A.J. «Pierre Gassendi Astronomer and Natural Philosopher» (en anglès). Interdisciplinary Science Reviews, Vol. 19, Num. 2, 1994, pàg. 135-139. DOI: 10.1179/isr.1994.19.2.135. ISSN: 0308-0188.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Gassendi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Fisher, Saul. «Pierre Gassendi» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2024.
- Rochot, Bernard. «Gassendi (Gassend), Pierre» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 febrer 2014].
- Westfall, Richard S. «Pierre Gassendi» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 23 febrer 2014].