Jean Picard
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Jean-Felix Picard  21 juliol 1620 La Flèche (Regne de França) | ||
| Mort | 12 juliol 1682 (61 anys) París (Regne de França) | ||
| Sepultura | Església de Sant Médard 48° 50′ 24″ N, 2° 21′ 02″ E / 48.839919°N,2.350483°E | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Collège Henri-IV de La Flèche (–1644) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Astronomia | ||
| Ocupació | astrònom, físic, sacerdot | ||
| Ocupador | Collège de France (1655–) | ||
| Membre de | |||
| Professors | Pierre Gassendi | ||
Jean Picard (La Flèche, 21 de juliol de 1620 - París, 12 de juliol de 1682) va ser un astrònom francès del segle XVII conegut per haver fet una mesura molt precisa del radi de la Terra.[1]
Vida
[modifica]Existeix força incertesa sobre la biografia de Picard.[2] Es coneix, perquè ho diu ell mateix en un llibre, que va néixer a La Flèche; la data del seu naixement (o del seu baptisme) la coneixem pel testimoni indirecte de l'astrònom J.J. Lefrançois de Lalande, un segle posterior.
Sembla que va ser fill d'un llibreter del mateix nom, Jean Picard, que tenia una (o potser més) botiga a la porta del cèlebre col·legi jesuïta de La Flèche,[3] que anys abans havia tingut com alumnes Descartes i Mersenne i al que assistirà el mateix Picard. No és difícil suposar que, amb els llibres a casa i l'educació dels jesuïtes, la formació de Picard fos acurada.
El 1645 es troba a París, on és deixeble de Gassendi, probablement assistint a les seves classes del Collège de France que eren públiques i gratuïtes i convencent-lo que tenia les habilitats suficients per a ser el seu assistent en el camp de l'astronomia.[4] Junts van fer les observacions de l'eclipsi solar de 21 d'agost de 1645 i d'altres observacions astronòmiques en els anys següents.
Tot i que els seus contemporanis es refereixen a ell com Abbé Picard, tampoc és segur que hagués professat en la jerarquia eclesiàstica.[5]
La resta del que es coneix de la seva vida és força fragmentari: se sap que el 1665-1666 estava a París on va fer observacions astronòmiques amb Adrien Auzout,[6] que entre 1661 i 1671 va fer observacions per descobrir les taques del Sol,[7] que va ser un dels membres fundadors de l'Academie Royale des Sciences de Paris el 1666,[8] que va viatjar a Dinamarca per conèixer de primera mà l'observatori d'Uraniborg on Tycho Brahe havia fet observacions astronòmiques en el segle anterior i on va conèixer Ole Rømer amb qui va tornar a París; però no existeix una biografia sistemàtica del personatge.[9]
Obra
[modifica]Picard va publicar el 1671 la seva obra més important: Mesure de la terre en la que explica els procediments geodèsic emprats en al càlcul del radi de la Terra, mitjançant una sèrie de triangulacions entre Amiens i París. Amb el seu procediment es podia calcular amb prou precisió la longitud d'un arc d'un minut d'un meridià terrestre i, a partir d'aquesta dada, era senzill calcular el radi de l'esfera terrestre. Picard va obtenir un resultat pel minut d'arc de 57.064 toeses[10] (111.210 metres)[11] que correspondrien a un radi de la Terra de 6.329 km quan el radi acceptat avui en dia és de 6.357 km. Una precisió molt considerable, tenint en compte l'època i els instruments que es feien servir.
Aquesta mesura va significar notables avenços en la cartografia i va permetre que Newton pogués confirmar els principis de la Gravitació universal. També va introduir la idea d'un sistema mètric basat en una longitud "natural" i dividit en forma decimal, sistema que no es va instaurar fins un segle més tard.
El 1684 va publicar un altre llibre Traité du nivellement avec une relation de quelques nivellements faits par ordre du roy et un abregé de la Mesure de la Terre que incloïa material addicional del seu deixeble Philippe de la Hire.[12]
A més d'aquests dos llibres, va publicar unes quantes memòries als compendis de l'Acadèmia de Ciències (alguns d'ells de forma pòstuma a partir dels seus manuscrits): Recueil de plusieurs traitez de mathematiques (1676),[13] Divers ouvrages de mathématiques et de physique (1693),[14] etc.
Referències
[modifica]- ↑ Barthalot, 2007, p. 903.
- ↑ Olmsted, 1976, p. 213.
- ↑ Olmsted, 1976, p. 215.
- ↑ Sturdy, 1995, p. 124-125.
- ↑ Olmsted, 1976, p. 216.
- ↑ Olmsted, 1976, p. 219.
- ↑ Olmsted, 1976, p. 220.
- ↑ Sturdy, 1995, p. 78.
- ↑ Sturdy, 1995, p. 125.
- ↑ Picolet, 1987, p. 240.
- ↑ Smith, 1997, p. 17.
- ↑ Picolet, 1987, p. 299.
- ↑ Picolet, 1987, p. 215.
- ↑ Picolet, 1987, p. 349.
Bibliografia
[modifica]- Barthalot, Raymonde. «Jean Picard». A: Thomas Hocley (ed.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Nova York: Springer, 2007, p. 903-904. DOI 10.1007/978-0-387-30400-7_1088. ISBN 978-0-387-31022-0.
- Olmsted, J. W. «Recherches sur la biographie d'un astronome et géodésien méconnu : Jean Picard (1620-1682)» (en francès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 29, Num. 3, 1976, pàg. 213-222. DOI: 10.3406/rhs.1976.1408. ISSN: 1969-6582.
- Picolet, Guy (ed.). Jean Picard et les Débuts de l'Astronomie de Précision au XVIIe Siècle (en francès). París: Centre National de la Recherche Scientifique, 1987. ISBN 2-222-04104-X.
- Smith, James R. Introduction to Geodesy: The History and Concepts of Modern Geodesy (en anglès). Nova York: John Wiley and Sons, 1997. ISBN 0-471-16660-X.
- Sturdy, David J. Science and Social Status: The Members of the Academie Des Sciences 1666-1750 (en anglès). Suffolk UK: Boydell Press, 1995. ISBN 0-85115-395-X.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean Picard» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Taton, René; Taton, Juliette. «Picard, Jean» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 abril 2014].
- Westfall, Richard S. «Picard, Jean» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 23 setembre 2024].