Gastó de Foix-Nemours
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Nom original | (fr) Gaston de Foix  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 10 desembre 1489 Maseras (França) | ||
| Mort | 11 abril 1512 (22 anys) batalla de Ravenna (Itàlia) | ||
| Causa de mort | mort en combat | ||
| Sepultura | Castell Sforzesco (1875–) Santa Marta, Milan (en)  (1513–1875) catedral de Milà (1512–1513) | ||
| Governador del Ducat de Milà | |||
| 25 juny 1511 – 11 abril 1512 | |||
| Governor of Dauphiné (en) | |||
| 1503 – 1512 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | general | ||
| Conflicte | Lliga de Cambrai Sack of Brescia (en) batalla de Ravenna | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc de Nemours Comte d'Étampes (fr) Vescomte de Narbona | ||
| Família | House of Grailly (en) | ||
| Pares | Joan de Foix i Maria d'Orléans | ||
| Germans | Germana de Foix | ||
| Premis | |||
,_by_Philippe_de_Champaigne_-_Palace_of_Versailles.jpg)
_-_Tomba_Gastone_di_Foix_(m._1512)_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto_-_6-jan-2007_-_05.jpg)
Gastó de Foix-Nemours, també conegut com a Gastó II de Narbona (Maseras, 1489 - Ravenna, 1512), fou un noble i militar francès que va participar en les guerres italianes. Va ser fill de Joan I de Narbona, a la mort del qual en 1500 el va succeir al vescomtat de Narbona. En la seua orfandat va ser educat pel seu oncle Lluís XII de França, qui li va agraciar amb el ducat-pairia de Nemours i el comtat d'Etampes en canvi del vescomtat de Narbona (1505). Fou també un aspirant a la corona del regne de Navarra, i germà de Germana de Foix, segona esposa de Ferran el Catòlic. En 1511-12 va dirigir amb èxit a l'exèrcit francès en Itàlia, entrant en Bolonya i Brescia i derrotant els venecians de la Santa Lliga en Valeggio, i a les forces aragoneses en Ravenna, si bé en aquesta batalla va resultar ferit, morint poc després (1512). La seua mort va afegir una excusa a Ferran II, adduint drets de la seua dona, per a envair el regne de Navarra en 1512 (Conquesta de Navarra). La seua mort a més va acostar al rei de França amb els de Navarra.
