Gastronomia dels Països Baixos
 |
La gastronomia dels Països Baixos es forma a partir de les tradicions i pràctiques culinàries dels Països Baixos. La cuina del país està determinada per la seva ubicació al fèrtil delta del Rin–Mosa–Escalda al mar del Nord, donant lloc a la pesca, l'agricultura i el comerç exterior. A causa de la disponibilitat d'aigua i pastures planes, la dieta neerlandesa conté molts productes lactis com la mantega i el formatge. La cort dels Països Baixos de Borgonya va enriquir la cuina de l'elit als Països Baixos durant els segles XV i XVI;[1] també ho va fer als segles XVII i XVIII, quan els neerlandesos governaven el comerç d'espècies, va tenir un paper fonamental en la difusió mundial del cafè, i va començar l'era moderna de la xocolata, desenvolupant el procés neerlandès de xocolata.[2]
A finals del segle XIX i principis del XX, els aliments i la producció alimentària neerlandesos es van dissenyar per ser eficients,[3] cosa que va tenir tant d'èxit que el país es va convertir en el segon exportador mundial de productes agrícoles per valor, darrere dels Estats Units.[4] Va donar als neerlandesos la reputació de ser els alimentadors del món, però al menjar neerlandès, com el stamppot, de tenir un gust suau.[3] No obstant això, influenciat per la cultura gastronòmica de les seves colònies (especialment la cuina indonèsia), i més tard per la globalització, hi ha un enfocament renovat en el gust, que també es reflecteix en els 123 restaurants amb estrella Michelin del país.[5]
La cuina neerlandesa es pot dividir tradicionalment en tres regions. El nord-est del país és conegut per les seves carns i embotits (rookworst, metworst) i el pa de sègol pesat, l'oest pel peix (anguila fumada, arengada, kibbeling, musclos), licors (jenever) i productes lactis (stroopwafel, boerenkaas), i al sud per guisats (hachee), productes de fruita i pastisseria (Limburgse vlaai, mantega de poma, bossche bol). Una característica peculiar de l'esmorzar i el dinar neerlandesos són els complements de pa dolç com ara hagelslag, vlokken i muisjes, i els neerlandesos són els majors consumidors de regalèssia del món.[6]
Referències
[modifica]- ↑ DBNL. «Bourgondisch tafelen in de voedingsgeschiedenis der Nederlanden Eddy Stols, Vlaanderen. Kunsttijdschrift. Jaargang 44» (en neerlandès). [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ «History of Chocolate: Cocoa Beans & Xocolatl» (en anglès), 10-08-2022. [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «The Netherlands Can Feed the World. Here’s Why It Shouldn’t - YES! Magazine Solutions Journalism» (en anglès americà). [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ «Netherlands is the second-largest exporter of agricultural products - Washington Post».
- ↑ «Countries with the most Michelin-starred restaurants worldwide 2024» (en anglès). [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ «Which Country Eats The Most Licorice?» (en anglès). [Consulta: 18 novembre 2024].
