Vés al contingut

Gemma Arimany

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGemma Arimany
Biografia
Naixement12 juliol 1980 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura catalana, poesia i educació secundària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Ripoll Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora, professora, escriptora de contes Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Gemma Arimany (català) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://www.gemmaarimany.cat/
Facebook: gemma.arimany Instagram: gemmaarimany Goodreads author: 18993995 Modifica el valor a Wikidata

Gemma Arimany Capdevila (Olot, 12 de juliol de 1980[1]) és una escriptora, poeta,[2][3] professora i lingüista catalana.[4]

A banda de la poesia, el gènere literari que més ha cultivat,[5] Arimany ha signat contes i ha combinat l'escriptura amb les classes de llengua i literatura catalanes a secundària[6] i la recitació i el cant. A més, ha format part del consell de redacció de la revista olotina A 440 m sobre el nivell del mar, juntament amb Maribel Torres.[7]

Ha actuat, entre altres llocs, al Festival de Poesia de Girona, en més d'una ocasió,[8][9] al Tocats de Lletra de Manresa[10][11] i al Festival Mot d'Olot (en una taula rodona al costat de Lluís Riera i Salem Zenia).[12]

Biografia

[modifica]

Inicis

[modifica]

Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona,[9] el 2002 va rebre el XXVII premi de poesia Martí Dot, de Sant Feliu de Llobregat, amb l'obra Ferro trencadís, que va publicar el 2003 l'editorial Viena Edicions.[13] El setembre d'aquell mateix any va ser comissària d'una exposició en homenatge a l'escriptor i pintor modernista Marian Vayreda, també olotí, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes.[14] Durant aquells anys, va començar a actuar en recitals de poesia: primer com a rapsoda en solitari; més endavant, entre els anys 2005 i 2007, va formar el duet Mecànica Orgànica amb Arnau Tintó a la guitarra[15] i, a partir de 2018, amb Montse Maestre Casadesús, formant Revers.[16][17]

Primera etapa

[modifica]

El mateix any 2007 va publicar De portes endins, un recull de contes, un dels quals havia rebut el premi Ciutat d'Olot de narrativa experimental l'any 2002.[4] Un any després va col·laborar amb un conte a la col·lecció de set volums de l'impressor bibliòfil Elies Plana de títol Contes de Minerva.[18]

La seva tercera obra, Ulls a través, va guanyar el XV premi de poesia Miquel Martí i Pol, de Cerdanyola del Vallès, i va ser editada pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona el 2010.[19]

Segona etapa

[modifica]

L'any 2019 va obtenir el premi Mossèn Narcís Saguer, de Vallgorguina,[20] i li va permetre publicar el poemari Colors Primaris de la mà de Parnass Edicions, un llibre dividit en tres parts que conté il·lustracions de Maite Amàrita.[5][21]

Juntament amb les poetes Rosa Font i Roser Domènech, Gemma Arimany va participar el 2021 a la primera edició del cicle de poesia Baix Continu, un homenatge a l'obra de la manlleuenca Josefa Contijoch organitzat per ARBAR amb el recull Arran de la bardissa, format per disset poemes.[6] L'associació també va publicar una col·lecció de dones poetes homònima dissenyada per Isabel Banal que, en la seva publicació posterior en homenatge a Quima Jaume, va recollir poemes de Zoraida Burgos, Nati Soler i Laura López Granell, entre d'altres.[22][23]

El 2023 apareix a la primera antologia de poesia catalana feminista: Flamarades sortiran, publicada per Godall Edicions i antologada per Maria Antònia Massanet.[24] A finals d'agost del mateix any, publica Glatir,[25] un recull de seixanta poemes amb pròleg de Maria Rosa Font Massot.[26]

Temàtica

[modifica]

La poesia de Gemma Arimany parteix del terreny personal i vital i en fa una revisió social, cultural i també política.[5] Ha escrit sobre l'amor, l'erotisme[27] i el desig[26] i ha reflexionat sobre el fet poètic[28] i, de retruc, sobre el paper que hi juguen i hi han jugat les dones.

L'escriptora ha participat en recitals que donen suport al feminisme i el col·lectiu LGBT,[29][30][24] i, arran dels fets de l'1 d'octubre, també va escriure i recitar diversos textos al voltant del succés, sobretot amb el recital L'estrebada, que presenta amb el seu duet Mecànica Orgànica.[31][32]

Obra

[modifica]

Poesia

[modifica]

Reculls de contes

[modifica]
  • De portes endins. CCG Edicions, 2007

Col·laboracions

[modifica]
  • Contes de Minerva, col·labora en aquesta col·lecció d'Elies Plana amb el conte L'alliberament. 2008
  • Poesia a la frontera: Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana, antologada per Santi Borrell. March Editor, 2011
  • Baix continu 2021, coordinat per Roser Domènech Oliva. Arbar, 2021
  • Flamarades sortiran, antologada per Maria Antònia Massanet. Godall Edicions, 2023

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Conversa sobre poesia amb Gemma Arimany». [Consulta: 6 juny 2024].
  2. ↑ «Una exposició reuneix les llengües que es parlen a la Garrotxa». Nació Digital, 14-04-2010. [Consulta: 18 desembre 2023].
  3. ↑ «Gemma Arimany presenta 'Glatir'» (PDF) (en català). El Ripollès [Ripoll], 1011, 05-10-2023, pàg. 28 [Consulta: 18 desembre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 «L´olotina Gemma Arimany debuta en el món dels contes amb «De portes endins»». Diari de Girona, 21-10-2007. [Consulta: 18 desembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Sunyol «Gemma arimany estrena ‘colors primaris’, un llibre de poesia amb una visió diferent». El Ripollès [Ripoll], 11-04-2019, pàg. 21.
  6. ↑ 6,0 6,1 Pujol, Jaume. ««Conversa sobre poesia amb Gemma Arimany» Recital de poemes musicats amb Arnau Tintó a la guitarra - Reversos grup poètic». Vilaweb, 07-06-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
  7. ↑ «Maribel Torres presenta "Cartes marcades" a Calonge». Ràdio Palafrugell, 24-11-2023. [Consulta: 18 desembre 2023].
  8. ↑ «XVI Festival de Poesia de Girona». Diari de Girona, 11-10-2011, pàg. 46.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Els poetes Josep Domènech i Gemma Arimany, protagonistes de l'11è Festival de Poesia de Girona». 3/24, 09-09-2006. [Consulta: 18 desembre 2023].
  10. ↑ «El Tocats de Lletra clou amb figures de la poesia». Nació Digital, 25-10-2012. [Consulta: 18 desembre 2023].
  11. ↑ «El cicle literari Tocats de lletra proposa cinc espectacles per al cap de setmana». Regió7, 18-10-2019. [Consulta: 18 desembre 2023].
  12. ↑ J.C. «Poesia de KM 0, als Dijous d'Òmnium Garrotxa». El Punt Avui, 18-12-2023. [Consulta: 18 desembre 2023].
  13. ↑ «Presentació del poemari «Ferro trencadís», de Gemma Arimany». El Punt [Olot], 25-04-2003, pàg. 49.
  14. ↑ «Cultura i Xarxes - Reeditaran La punyalada en el centenari de l'escriptor modernista» (en anglès). La Xarxa, 06-02-2003. [Consulta: 18 desembre 2023].
  15. ↑ Pujol, Xevi «Entrevista a Arnau Tintó, guitarrista al duet Mecànica Orgànica». El Ripollès [Ripoll], 04-10-2018, pàg. 21.
  16. ↑ Martín, Míriam. «Dijous acaba el Cicle de Cinema per a dones amb la projecció de “Mujeres del siglo XX”». Banyoles Televisió, 20-03-2019. [Consulta: 18 desembre 2023].
  17. ↑ «Reversos presenta la conversa sobre poesia amb Montse Maestre Casadesús a l’Espai VilaWeb». Vilaweb, 23-02-2024. [Consulta: 13 abril 2024].
  18. ↑ Quiney, Aitor. «Elies Plana, impressor, balla amb la Minerva». El Temps de les Arts, 06-11-2020. [Consulta: 18 desembre 2023].
  19. ↑ «La UAB publica «Ulls a través» de Gemma Arimany». Nació Digital, 30-11-2010. [Consulta: 18 desembre 2023].
  20. ↑ «L’olotina Gemma Arimany presenta el poemari Colors Primaris». Olot Televisió, 12-04-2019. [Consulta: 18 desembre 2023].
  21. ↑ Sunyol, Xavier «La poesia d'Arimany, al volum 'Colors primaris'». El Ripollès [Ripoll], 04-04-2019, pàg. 48.
  22. ↑ Costa-Gramunt, Teresa. «Baix continu». Eix Diari, 27-12-2022. [Consulta: 18 desembre 2023].
  23. ↑ «Art d'acció amb mirada de dona al cicle Arbar». El Punt Avui, 26-08-2023. [Consulta: 18 desembre 2023].
  24. ↑ 24,0 24,1 Costa-Gramunt, Teresa. «M. Antònia Massanet: “Encara necessitem embaular-nos”». Núvol, 02-08-2023. [Consulta: 18 desembre 2023].
  25. ↑ «Gemma Arimany presenta 'Glatir'». El Ripollès [Ripoll], 05-10-2023, pàg. 28.
  26. ↑ 26,0 26,1 «La sensibilitat de la ventada». El Punt Avui, 05-01-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
  27. ↑ Dyakonova, Xènia. «Amb tots els sentits - 19 maig 2011». El Punt Avui, 19-05-2011. [Consulta: 18 desembre 2023].
  28. ↑ «Hèctor Bofill, Màrius Sampere i Perejaume, convidats al cicle Poesia al Cànter». [Consulta: 18 desembre 2023].
  29. ↑ NacióRipollès. «Ripoll centralitza la celebració a favor de visibilitzar el col·lectiu LGTB». [Consulta: 18 desembre 2023].
  30. ↑ Borràs, Xavier. «Rebentem els Armaris, el festival de l’Orgull LGBT+ Rural arriba a Olot aquest dissabte», 02-07-2019. [Consulta: 18 desembre 2023].
  31. ↑ «Poesia per reivindicar l'alegria de viure en dies convulsos». Regió7, 20-10-2019. [Consulta: 18 desembre 2023].
  32. ↑ Segur, Laura «Ripoll ja té la seva plaça 1 d’Octubre des d’aquest dilluns». El Ripollès [Ripoll], 04-10-2018, pàg. 3 [Consulta: 19 desembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gemma_Arimany&oldid=34222122»