Vés al contingut

Rapsode

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula ocupacióRapsode
Tipus d'ocupació
Rondallaire i poeta Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
rapsòdia Modifica el valor a Wikidata

Rapsode (en grec antic: ῥαψῳδός, "rhapsōidos") era un recitador professional de la Grècia Antiga que recitava oralment i davant del públic els poemes compostos pels poetes del moment, o les cançons populars. El terme va sorgir al segle v aC per diferenciar-lo de l'aede,[1] que componia i cantava les seves pròpies obres.

És un terme que es segueix utilitzant actualment per denominar les persones especialitzades a recitar poemes.

Rapsode a la Grècia Antiga

[modifica]

El terme rapsode és possiblement una combinació de les paraules ῥάπτω (rhapto, "cosir") i ᾠδή (oide, "cançó"), referint-se a la tasca de "cosir" o unir diferents cançons o fragments poètics. No obstant això, s'han proposat dues interpretacions etimològiques del terme, que es basen en els escrits del poeta líric grec Píndar. Segons el poema Ístmica IV, un rapsode seria un “cantor amb bastó”, en el qual el bastó podria representar un símbol d’autoritat o un instrument per marcar el ritme del cant. En canvi, la Nemea II de Píndar suggereix que el terme prové del verb ῥάπτειν (rhaptein), que significa “cosir”, indicant que els rapsodes tenien la tasca de “cosir” o unir els fragments de poesia que recitaven. Això podria fer referència a la forma en què recitaven fragments de poemes èpics, potser unint-los a petició del públic o en funció de la demanda d'aquests. Altres estudiosos han suggerit que aquesta interpretació també podria al·ludir a la idea de "tramar" o "ordir",[2] referint-se a la manera en què els rapsodes integraven elements de diverses cançons per crear una representació coherent i contínua.

Els rapsodes eren sovint partícips de festivals religiosos, com les Panatenees a Atenes, on competien en recitacions.[3] Aquests festivals eren ocasions de gran visibilitat per als rapsodes, que podien rebre premis, sovint en metàl·lic o en aliments.[4] També es trobaven en altres esdeveniments importants, com els funerals, on la seva tasca era no només entretenir, sinó també commemorativa.

Tot i que els rapsodes sovint es diferenciaven dels aedes, en alguns textos antics aquests termes es feien servir de manera intercanviable. Homer, per exemple, és descrit com un aede en la majoria de les fonts, però en certs fragments, com els d'Hesíode, se'ls qualifica a tots dos de rapsodes.[5]

Referències

[modifica]
  1. Blaise, Fabienne. Le métier du mythe: lectures d'Hésiode (en francès). Presses Univ. Septentrion, 1996, p. 237. ISBN 2859395083. 
  2. Mejía Toro, Jorge Mario «LA ARTIMANA DEL CANTO: El rapsoda Homero o la parodia de la guerra» (en castellà). Estudios de Filosofía, 34, 8-2006, pàg. 63–93. ISSN: 0121-3628.
  3. Plató, , 530 a-b.
  4. Andrew Dalby, La reinvención de Homero, p.224, Madrid: Gredos (2008)
  5. José García López, Homero, un gran poeta sin sombra, pp 471-472, en revista Estudios Románicos, volum 16-17, 2007-2008, pp. 463-474.