Vés al contingut

Genocidi rohingya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentGenocidi rohingya
Vista aèria
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 19° 30′ N, 94° 00′ E / 19.5°N,94°E / 19.5; 94
Tipuspersecució religiosa
genocidi Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps9 octubre 2016 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióArakan (Myanmar) Modifica el valor a Wikidata
EstatMyanmar Modifica el valor a Wikidata
Participant
ObjectiuRohingya Modifica el valor a Wikidata
Efectesmigració humana
crisi de refugiats Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació

El genocidi dels rohingyes és una sèrie de persecucions contínues per part del govern de Myanmar (abans Birmània), país de majoria budista, contra el poble musulmà rohingya, sobretot a l'estat d'Arakan, al nord-oest del país.[1] Fins avui, el genocidi ha constat de dues fases: la primera es va produir entre l'octubre de 2016 i el gener de 2017, i la segona es ve produint des de l'agost de 2017. La crisi va obligar a més d'un milió de rohingyes a fugir a altres països. La majoria va fugir a Bangladesh, mentre que uns altres van escapar a l'Índia, Tailàndia, Malàisia i altres països de l'Àsia meridional i sud-oriental.

L'exèrcit birmà ha estat acusat de violacions de drets humans a gran escala, incloent-hi execucions extrajudicials, violacions en grup, incendis premeditats i infanticidis, reclamacions que el govern birmà rebutja com a «exageracions».[2][3]

La repressió militar contra el poble rohingya ha provocat crítiques de les Nacions Unides, del grup de drets humans Amnistia Internacional, del Departament d'Estat dels Estats Units, del govern del país veí de Bangladesh i del govern de Malàisia, on molts refugiats rohingyes han fugit. La cap de govern de facto de Birmània, Aung San Suu Kyi, ha estat particularment criticada per la seva inacció i silenci sobre el tema i per fer poc per prevenir els abusos militars.[4]

Context

[modifica]

Birmània és un país amb majoria budista (entorn del 90% de la població), amb petites minories d'altres religions, com el grup de musulmans que representen el 4% del total, la majoria dels quals tenen prohibit votar i se'ls nega la ciutadania (a excepció dels kamans). La nació està dominada per la seva majoria ètnica, els bamar (68%), que són budistes.

El poble rohingya ha estat descrit com «un dels menys estimats del món» i «una de les minories més perseguides del món».[5][6] Els rohingyes estan privats del dret a la lliure circulació i a l'educació superior. A més, se'ls ha negat la ciutadania birmana des que es va promulgar la llei de nacionalitat birmana. No se'ls permet viatjar sense permís oficial i abans estaven obligats a signar un compromís de no tenir més de dos fills, encara que la llei no es va aplicar de forma estricta. Els rohingyes també han perdut una gran quantitat de terra cultivable, que ha estat confiscada pels militars per donar-la-hi als budistes d'altres llocs de Birmània.[7][8]

Els rohingyes procedeixen de comerciants àrabs que es van establir a la regió sobre el segle XV. No obstant això, el govern de Birmània els ha negat la ciutadania, considerant-los immigrants il·legals de Bangladesh.[9]

La persecució actual dels musulmans rohingyes a Birmània es remunta als anys setanta, essent perseguits per les dictadures militars i els budistes nacionalistes. Segons Amnistia Internacional, els rohingyes han sofert violacions de drets humans sota les dictadures militars birmanes des de 1978, i molts han fugit al país veí de Bangladesh com a resultat.[10]

Desenvolupament

[modifica]

Insurgència rohingya

[modifica]

Segons informes del govern de Birmània, diversos individus armats van atacar la policia fronterera de la zona d'Arakan el 9 d'octubre de 2016, deixant nou oficials de policies morts.[11] També es va robar diverses armes i municions. L'atac va tenir lloc al municipi de Maungdaw.[12] Un nou grup d'insurgents, autodenominat Harakah al-Yaqin, va reivindicar l'atac una setmana després.[13][14][15]

Els enfrontaments entre els insurgents i els militars birmans van continuar durant 2017.[14][15]

El 25 d'agost de 2017 el govern birmà va informar que 71 persones (un soldat, un oficial d'immigració, 10 soldats i 59 insurgents) havien mort durant els diversos atacs coordinats per un grup d'uns 150 insurgents a 24 oficines de policia a la base militar del 552è Batalló d'infanteria de l'estat d'Arakan.[16][17][18] L'exèrcit birmà va informar que l'atac havia començat a la 1 de la matinada, i que atacants armats amb bombes, armes lleugeres i matxets van fer explotar un pont. L'exèrcit va informar que gran part dels atacs van tenir lloc al voltant de les 3 de la matinada.[19] Els insurgents, ARSA, van declarar que estaven duent a terme accions defensives, ja que els soldats havien estat violant i assassinant civils prèviament. També van informar que la vila de Rathedaung havia estat sota bloqueig durant més de dues setmanes, matant de gana a la població rohingya, i que el govern s'estava preparant per fer el mateix a Maungdaw.[20] Segons Yanghee Lee, l'informador per les Nacions Unides a Birmània, com a mínim 1.000 persones han sigut assassinades amb violència des del 25 d'agost de 2017. També va afegir que aquesta xifra és molt probablement una estimació molt a la baixa.[21]

Repressió

[modifica]

Després dels incidents a la frontera, l'exèrcit birmà va iniciar una repressió major a tots els pobles de la zona nord de l'estat d'Arakan. En les primeres operacions, desenes de persones van ser assassinades i moltes més arrestades.[22] Mentre la repressió va continuar, el nombre de morts va continuar en augment. Es van produir detencions arbitràries, assassinats extrajudicials, violacions en grup, brutalitat contra la població civil i saquejos continuats.[23][24][25] Segons els reporters, centenars de rohingyes han sigut assassinats des de desembre del 2016 i han marxat com a refugiats a zones properes de Bangladesh.[22][26][27][28][29]

A finals de novembre de 2016, Human Rights Watch va publicar imatges per satèl·lit on es podia veure com més de 1.250 cases a cinc municipis havien sigut cremades per les forces de seguretat.[24][29] Els mitjans i els diversos grups en defensa dels drets humans van denunciar continuadament les violacions dels drets humans per part de l'exèrcit de Birmània.[22][24] Durant un incident al novembre de 2016, l'exèrcit birmà va fer servir helicòpters per disparar i matar civils a l'atzar, com a reacció a l'assassinat d'un oficial Birmà durant una emboscada per part dels insurgents. L'exèrcit va confirmar que dos helicòpters s'havien enlairat armats per dispersar la població, però van negar haver disparat a civils.[23][27][27][28][30] En aquest període, l'exèrcit negava als col·lectius humanitaris visitar la zona, pel que el nombre de morts exacte és desconegut, creant un forat negre d'informació.[24]

Els refugiats que van poder escapar a Bangladesh van informar de violacions en grup, assassinats i que els nens eren llençats a les cases mentre aquestes cremaven.[31][32][33][34] Diversos vaixells que duien refugiats pel Riu Naf per escapar de la zona van ser disparats i enfonsats per l'exèrcit birmà.[35]

El 3 de febrer de 2017, L'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OHCHR) va publicar un informe basat en entrevistes a més de 200 refugiats, on confirmava els abusos mencionats, les violacions en grup i l'assassinat de nens.[36][37][38] Gairebé la meitat dels entrevistats confirmaven que membres de la seva família havien sigut assassinats.[36] La meitat de les dones entrevistades asseguraven que havien sigut violades o agredides, amb una violència massiva i sistemàtica, segons l'informe.[37] L'exèrcit i la policia va crear cases, escoles, mercats, botigues i mesquites dels rohingyes.[36][39][40]

El març de 2017, un document policial publicat per Reuters llistava 423 Rohingyes detinguts per la policia des de l'octubre de 2016, 13 dels quals nens. Dos policies de Maungdaw van donar el document per vàlid i van justificar les detencions, tot argumentant que els nens detinguts havien confessat crims.[41][42]

El 25 d'agost de 2017, militants rohinyes van atacar les forces governamentals en reacció als atacs previs a civils.[43] Human Rights Watch va publicar fotos àeres de grans zones d'habitatges rohinyges devastats pel foc. Tot i que les oficialment les causes del foc són desconegudes, els mitjans van publicar que els incendis havien sigut deliberats.[44] Chris Lewa, director del The Arakan Project, ha culpat les forces de seguretat birmanes de cremar sistemàticament poble rere poble i d'acusar falsament als budistes de cremar la vila budista de Pyu Ma.[45] També es va informar d'assassinats en massa pels militars i vigilants budistes a Chut Pyin, un poble proper a Rathedaung.[46] La resposta de l'exèrcit és argumentar que han sigut els mateixos rohinyges qui han cremat els seus pobles,[47] cosa que els rohingyes neguen en tot moment.[48]

Crisi de refugiats

[modifica]
Camp de refugiats de Kutupalong a Bangladesh, març de 2017.

Com a resultat de les operacions militars de neteja, el setembre de 2017 hi havien uns 400.000 rohingyes, aproximadament una tercera part de la seva població total, han marxat de Rakhine, majoritàriament cap a Bangladesh.[49][50][51] Unes 23000 persones haurien fet desplaçaments interns dins del país.[49]

Desenes de milers han fugit amb avió, d'altres a peu fins a Bangladesh, i d'altres han escapat a Indonèsia, Malàisia o Tailàndia en vaixell.[52]

El febrer de 2017 el Govern de Bangladesh va anunciar que tenia planejat reubicar els nous refugiats i els 232.000 rohingyes que ja estaven al país a la zona de Thengar Char, una illa feta amb sediments al Golf de Bengala.[50][53] L'illa es va formar el 2007, creada amb sediments del riu Meghna.[50][53] L'illa més propera habitada, l'Illa Hatiya és a uns 30 km de distància.[50] La proposta ha rebut moltes crítiques de diversos agents i organitzacions implicades, qüestionant la relocalització forçada i les condicions de vida de l'illa, i el risc d'enfonsament de la mateixa.[50][53]

El 30 d'abril de 2017 Sri Lanka va interceptar i detenir un vaixell amb 32 refugiats a les seves aigües.[54][55] Finalment van ser acceptats al país fins que la UNHCR prengui una decisió sobre el seu futur.[56]

El maig de 2017 Bangladesh va detenir 12 rohingyes que intentaven marxar del país en direcció a Malàisia.[57]

El 14 d'agost de 2017, Índia va anunciar que anava a deportar a 40.000 refugiats rohingyes, incloent-ne 14.000 registrats dins de l'agència de refugiats de les Nacions Unides.[58] Durant les següents setmanes, diverses protestes anti-rohingyes van tenir lloc al llarg del país.[59] El mateix mes, Tailàndia va anunciar que estava preparada per rebre refugiats.[60]

El setembre de 2017, Nepal va incrementar la vigilància a la seva frontera amb índia, per prevenir l'entrada de rohingyes al país, on viu una petita comunitat a la seva capital, Katmandú.[61]

Manifestacions de rebuig

[modifica]

Des de novembre de 2016 s'han organitzat diverses manifestacions de denúncia arreu del món, majoritàriament organitzades per diverses comunitats musulmanes que se solidaritzen amb els rohingyes.[62] El 8 de setembre de 2017 van tenir lloc manifestacions a l'hora a Bangladesh, Indonèsia, Filipines, Malàisia i Pakistan.[63] També s'han organitzat protestes a Melbourne,[64] Washington DC, Cape Town,[65] Caixmir i Hong Kong.[66][67][68]

A Bangladesh, la comunitat budista va anunciar que no aniria al festival Fanush de Prabarana Purnima com a protesta contra la situació dels Rohingyes a Birmània.[69]

Reaccions internacionals

[modifica]
El silenci d'Aung San Suu Kyi ha sigut fortament criticat

La repressió militar ha provocat reaccions de crítica a diversos nivells. Les principals organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional, les Nacions Unides o Humans Rights Watch fa mesos que van informant i denunciant la sistemàtica campanya de violència i els crims contra la humanitat que estan tenint lloc a Birmània.[28][70][71][72] Desenes de governs també han mostrat la seva preocupació en relació a l'increment de la violència a la zona, des dels Estats Units fins al Vaticà.[73][74][75][76]

La premi Nobel Aung San Suu Kyi ha sigut fortament criticada en relació al seu silenci respecte a aquesta crisi humanitària.[77] Fins i tot l'altre Premi Nobel Malala Yousafzai n'ha criticat la seva inactivitat.[77] En resposta, Aung San Suu Kyi va dir Diguem un país que no tingui problemes de drets humans.[25] Diverses personalitats han demanat que se li revoqui el seu Premi Nobel.[22][27][72]

Aung San Suu Kyi va defensar les accions del seu govern, al·legant que hi havia voluntat de desinformar la població per tal de desestabilitzar el territori.[78] Va negar els abusos i va defensar que els militars només estaven intentant aturar la insurgència.[79] Aquestes respostes van ser criticades per diversos líders, entre els quals destaca Desmond Tutu.[80]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Els rohingyes van filmar el genocidi amb el mòbil». Ara, 29-12-2018. Arxivat de l'original el 2018-12-29. [Consulta: 29 desembre 2018].
  2. ↑ «El gobierno niega las reclamaciones de abusos contra los rohinyás». Al Jazeera, 06-08-2017 [Consulta: 6 setembre 2017]. Arxivat 2017-08-06 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Birmania rechaza las denuncias de violación de derechos humanos contra los rohinyás». Reuters, 06-08-2017 [Consulta: 6 setembre 2017]. Arxivat 2017-10-02 a Wayback Machine.
  4. ↑ «Así es la persecución que sufren los musulmanes en Myanmar con el apoyo de la Premio Nobel Suu Kyi». eldiario.es, 07-09-2017 [Consulta: 8 setembre 2017].
  5. ↑ «Bangladesh es acusada de represión contra los refugiados rohinyás Arxivat 2017-09-08 a Wayback Machine.». BBC News, 18-02-2010 [Consulta: 7 setembre 2017].
  6. ↑ «Las personas más perseguidas del mundo Arxivat 2018-07-22 a Wayback Machine.». D+C Development and Cooperation, 03-04-2015 [Consulta: 7 setembre 2017].
  7. ↑ «¿Qué lleva a los rohinyás al mar? Arxivat 2009-02-09 a Wayback Machine.». BBC News, 05-02-2009 [Consulta: 7 setembre 2017].
  8. ↑ «¿Quién ayudará a los rohinyás de Birmania? Arxivat 2019-04-13 a Wayback Machine.». BBC News, 10 enero 2017 [Consulta: 7 setembre 2017].
  9. ↑ «Six years since the start of the Rohingya Crisis» (en anglès). Rescue.org, 25-08-2023. [Consulta: 22 agost 2024].
  10. ↑ «Birmania: la minoría rohinyá, derechos fundamentales negados» (en castellà). Amnistia Internacional, 18-05-2004. Arxivat de l'original el 13 de desembre 2014. [Consulta: 7 setembre 2017].
  11. ↑ «Myanmar says nine police killed by insurgents on Bangladesh border». The Guardian, 10-10-2016. Arxivat 14 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  12. ↑ «Rakhine border raids kill nine police officers». Myanmar Times, 10-10-2016. Arxivat de l'original el 18 de gener 2017. [Consulta: 10 gener 2017].
  13. ↑ «Islamist fears rise in Rohingya-linked violence». Bangkok Post. Post Publishing PCL [Consulta: 5 novembre 2016]. Arxivat 5 de juny 2023 at Archive.is
  14. ↑ 14,0 14,1 «Rohingya ‘insurgent’ camp raided - Asean Economist». Asean Economist, 22-06-2017 [Consulta: 19 juliol 2017]. Arxivat 27 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Myanmar forces kill 3 in raid on 'terrorist training camps': State media - Times of India». The Times of India [Consulta: 19 juliol 2017]. Arxivat 22 de juny 2017 a Wayback Machine.
  16. ↑ «Myanmar tensions: Dozens dead in Rakhine militant attack». BBC News. Arxivat de l'original el 25 d’agost 2017. [Consulta: 25 agost 2017].
  17. ↑ «Myanmar: 71 die in militant attacks on police, border posts». Associated Press, 25-08-2017 [Consulta: 25 agost 2017]. Arxivat 9 de juliol 2018 a Wayback Machine.
  18. ↑ ; Slodkowski, Antoni «At least 12 dead in Muslim insurgent attacks in northwest Myanmar». Reuters, 24-08-2017 [Consulta: 25 agost 2017]. Arxivat 5 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  19. ↑ «At least 71 dead in Myanmar Rakhine fighting: Govt» (en anglès). The Straits Times, 25-08-2017 [Consulta: 29 agost 2017]. Arxivat 28 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  20. ↑ «Deadly clashes erupt in Myanmar's restive Rakhine state». www.aljazeera.com [Consulta: 29 agost 2017]. Arxivat 28 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  21. ↑ «At least 270,000 Rohingya flee Myanmar violence in 2 weeks, UN says». CNN, 08-09-2017 [Consulta: 8 setembre 2017]. Arxivat 8 de setembre 2017 a Wayback Machine.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 James Griffiths. «Is The Lady listening? Aung San Suu Kyi accused of ignoring Myanmar's Muslims». CNN, 25-11-2016. Arxivat de l'original el 17 de febrer 2017. [Consulta: 20 setembre 2017].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Myanmar: Security Forces Target Rohingya During Vicious Rakhine Scorched-Earth Campaign». Amnesty International, 19-12-2016. Arxivat de l'original el 20 d’abril 2019. [Consulta: 20 setembre 2017].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Joshua Berlinger. «'Shoot first, ask questions later': Violence intensifies in Rakhine State». CNN, 16-11-2016. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2016. [Consulta: 20 setembre 2017].
  25. ↑ 25,0 25,1 Matt Broomfield «UN calls on Burma's Aung San Suu Kyi to halt 'ethnic cleansing' of Rohingya Muslims». The Independent, 10-12-2016 [Consulta: 12 desembre 2016]. Arxivat 4 de desembre 2018 a Wayback Machine.
  26. ↑ «21,000 Rohingya Muslims flee to Bangladesh to escape persecution in Myanmar». International Business Times, 06-12-2016. Arxivat 7 de desembre 2016 a Wayback Machine.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 «Myanmar seeking ethnic cleansing, says UN official as Rohingya flee persecution». The Guardian, 24-11-2016. Arxivat 14 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 «Rohingya abuse may be crimes against humanity: Amnesty». Al Jazeera, 19-12-2016. Arxivat 5 de gener 2017 a Wayback Machine.
  29. ↑ 29,0 29,1 «New wave of destruction sees 1,250 houses destroyed in Myanmar's Rohingya villages». International Business Times, 21-11-2016. Arxivat 16 de juny 2018 a Wayback Machine.
  30. ↑ «How a two-week army crackdown reignited Myanmar's Rohingya crisis». Arxivat de l'original el 28 d’abril 2019. [Consulta: 18 setembre 2017].
  31. ↑ «'They raped us one by one', says Rohingya woman who fled Myanmar». The News International, 25-11-2016 [Consulta: 9 desembre 2016]. Arxivat 20 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  32. ↑ «UN calls on Suu Kyi to visit crisis-hit Rakhine». The Daily Star, 09-12-2016 [Consulta: 10 desembre 2016]. Arxivat 10 de desembre 2016 a Wayback Machine.
  33. ↑ Nick Cumming-Bruce «Myanmar ‘Callous' Toward Anti-Rohingya Violence, U.N. Says». The New York Times, 16-12-2016. Arxivat 26 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  34. ↑ «UN condemns Myanmar over plight of Rohingya». BBC, 16-12-2016. Arxivat de l'original el 18 de juny 2018. [Consulta: 20 setembre 2017].
  35. ↑ «Hundreds of Rohingya flee Yangon crackdown». Gulf Times, 17-11-2016. Arxivat 9 de desembre 2016 a Wayback Machine.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 «UN condemns 'devastating' Rohingya abuse in Myanmar». BBC News, 03-02-2017 [Consulta: 4 febrer 2017]. Arxivat 28 de març 2019 a Wayback Machine.
  37. ↑ 37,0 37,1 «'Hundreds of Rohingyas' killed in Myanmar crackdown». Al Jazeera, 03-02-2017 [Consulta: 4 febrer 2017]. Arxivat 4 de febrer 2017 a Wayback Machine.
  38. ↑ «Myanmar Army committed crimes against humanity: UN». The Hindu, 04-02-2017 [Consulta: 4 febrer 2017]. Arxivat 2 de març 2017 a Wayback Machine.
  39. ↑ "Devastating cruelty against Rohingya children, women and men detailed in UN human rights report," Arxivat 2017-07-14 a Wayback Machine. febrer 3, 2017, Office of the High Commissioner for Human Rights (OHCHR), United Nations, retrieved febrer 12, 2017
  40. ↑ "FLASH REPORT: Report of OHCHR mission to Bangladesh: Interviews with Rohingyas fleeing from Myanmar since 9 octubre 2016," Arxivat 14 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine. febrer 3, 2017, Office of the High Commissioner for Human Rights (OHCHR), United Nations, retrieved febrer 12, 2017
  41. ↑ ; Lewis, Simon; Das, Krishna N. «Exclusive: Children among hundreds of Rohingya detained in Myanmar crackdown». Reuters, 17-03-2017 [Consulta: 18 març 2017]. Arxivat 7 de maig 2019 a Wayback Machine.
  42. ↑ «Hundreds of Rohingya held for consorting with insurgents in Bangladesh - Regional | The Star Online». www.thestar.com.my, 18-03-2017 [Consulta: 18 març 2017]. Arxivat 18 de març 2017 a Wayback Machine.
  43. ↑ Beech, Hannah «Desperate Rohingya Flee Myanmar on Trail of Suffering. ‘It Is All Gone.’». New York Times, 02-09-2017 [Consulta: 3 setembre 2017]. Arxivat 30 de desembre 2018 a Wayback Machine.
  44. ↑ «UN warns Myanmar as Rohingya Muslims look to Bangladesh to flee abuses». Associated Press, 01-09-2017 [Consulta: 29 agost 2017]. Arxivat 3 de setembre 2017 a Wayback Machine.
  45. ↑ «Fears mount of Myanmar atrocities as fleeing Rohingya families drown». The Guardian, 01-09-2017 [Consulta: 1r setembre 2017]. Arxivat 1 de maig 2019 a Wayback Machine.
  46. ↑ «Villagers slaughtered in Myanmar 'massacre', reports of women and children among more than 100 dead». ABC News, 01-09-2017 [Consulta: 1r setembre 2017]. Arxivat 25 de setembre 2018 a Wayback Machine.
  47. ↑ «Who is burning down Rohingya villages?». Arxivat de l'original el 2019-04-25. [Consulta: 14 setembre 2017].
  48. ↑ «Rohingya deny burning their own homes». Arxivat de l'original el 2019-05-12. [Consulta: 14 setembre 2017].
  49. ↑ 49,0 49,1 «Myanmar: Humanitarian Bulletin, Issue 4 | octubre 2016 - gener 2017» (en anglès). ReliefWeb, 30-01-2017 [Consulta: 30 gener 2017]. Arxivat 30 de gener 2017 a Wayback Machine.
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 50,4 «Rohingya refugees in Bangladesh face relocation to island». BBC News. BBC News, 30-01-2017 [Consulta: 1r febrer 2017]. Arxivat 11 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  51. ↑ Reuters «Bangladesh Rohingya relocation plan to prevent 'intermingling'» (en anglès australià). ABC News. Reuters, 01-02-2017 [Consulta: 1r febrer 2017]. Arxivat 29 de setembre 2017 a Wayback Machine.
  52. ↑ Mohammad Ponir Hossain/Reuters. «What Forces Are Fueling Myanmar’s Rohingya Crisis?». Cfr.org. Arxivat de l'original el 2017-10-03. [Consulta: 12 setembre 2017].
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 AFP «Bangladesh pushes on with Rohingya island plan». www.aljazeera.com. AFP. Al Jazeera [Consulta: 1r febrer 2017]. Arxivat 1 de febrer 2017 a Wayback Machine.
  54. ↑ «Sri Lanka navy detains suspected Rohingya refugees». Arxivat de l'original el 14 d’agost 2017. [Consulta: 14 agost 2017].
  55. ↑ «15-day-old baby among the 30 Rohingya refugees rescued by Sri Lanka». Arxivat de l'original el 7 de desembre 2017. [Consulta: 14 agost 2017].
  56. ↑ «Sri Lanka rejects reports of denying visa to Myanmar nationals». [Consulta: 18 setembre 2017].
  57. ↑ «Bangladesh detains Rohingya attempting boat trip to Malaysia». Arxivat de l'original el 14 d’agost 2017. [Consulta: 14 agost 2017].
  58. ↑ «Rohingya crisis: Security tightened along India-Myanmar border». The Economic Times, 15-09-2017. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2017. [Consulta: 18 setembre 2017].
  59. ↑ «India says to deport all Rohingya regardless of U.N. registration», 14-08-2017. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2018. [Consulta: 14 agost 2017].
  60. ↑ «Thailand 'preparing to receive' those fleeing Myanmar violence». Reuters [Consulta: 29 agost 2017]. Arxivat 2 de setembre 2017 a Wayback Machine.
  61. ↑ «Rohingya crisis: The Myanmar military crackdown explained». [Consulta: 17 setembre 2017]. Arxivat 17 de setembre 2017 a Wayback Machine.
  62. ↑ «Rohingya crisis sparks Muslim protests in Asian capitals». Channel NewsAsia, 25-11-2016. Arxivat de l'original el 2017-09-10. [Consulta: 12 setembre 2017].
  63. ↑ Ahmed, Farid. «Protests across Asia over Myanmar's treatment of Rohingya Muslims - CNN». Edition.cnn.com. Arxivat de l'original el 2017-09-11. [Consulta: 12 setembre 2017].
  64. ↑ Payne, Sacha. «Rohingya in Australia hold protest to call for action over Myanmar violence | SBS News». Sbs.com.au, 29-04-2015. Arxivat de l'original el 2017-09-11. [Consulta: 12 setembre 2017].
  65. ↑ Fisher, Shamiela «MJC to lead march in protest against Myanmar violence» (en anglès). [Consulta: 13 setembre 2017]. Arxivat 2017-09-13 a Wayback Machine.
  66. ↑ «People gather in Washington to protest persecution of Rohingya Muslims – Middle East Monitor». Middleeastmonitor.com, 07-09-2017. Arxivat de l'original el 2019-04-20. [Consulta: 12 setembre 2017].
  67. ↑ «Pro-Rohingya protests in Jammu and Kashmir: Protesters in Anantnag torch police vehicle, two cops injured». Firstpost.com. Arxivat de l'original el 2017-09-10. [Consulta: 12 setembre 2017].
  68. ↑ Post Magazine. «Hong Kong protest against Rohingya persecution to urge help for Myanmar Muslim minority | South China Morning Post». Scmp.com, 08-09-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-10. [Consulta: 12 setembre 2017].
  69. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-20. [Consulta: 20 setembre 2017].
  70. ↑ Oliver Holmes «Myanmar's Rohingya campaign 'may be crime against humanity'». The Guardian, 19-12-2016. Arxivat 6 de gener 2017 a Wayback Machine.
  71. ↑ «Amnesty accuses Myanmar military of 'crimes against humanity'». BBC, 19-12-2016. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2018. [Consulta: 20 setembre 2017].
  72. ↑ 72,0 72,1 Kevin Ponniah. «Who will help Myanmar's Rohingya?». BBC News, 05-12-2016. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2019. [Consulta: 20 setembre 2017].
  73. ↑ "Myanmar faces 'defining moment', must stop the violence: U.S.," Arxivat 2017-09-14 a Wayback Machine. setembre 14, 2017, Reuters News Service, retrieved setembre 14, 2017
  74. ↑ "Secretaries Tillerson, Johnson Condemn Ethnic Violence in Burma," Arxivat 2017-09-17 a Wayback Machine. setembre 14, 2017, C-SPAN (Congressional TV) video, with transcripts, retrieved setembre 14, 2017
  75. ↑ "Rex Tillerson says violence against Myanmar's Rohingya must stop; supports Aung San Suu Kyi," Arxivat 2017-09-15 a Wayback Machine. setembre 14, 2017, CBS News, retrieved setembre 14, 2017
  76. ↑ «B'desh asks Myanmar to take up cause of Rohingya Muslims». Malaysia Sun, 24-11-2016. Arxivat 20 de desembre 2016 a Wayback Machine.
  77. ↑ 77,0 77,1 Ramzy, Austin, "270,000 Rohingya Have Fled Myanmar, U.N. Says" Arxivat 2017-09-29 a Wayback Machine., setembre 8, 2017, New York Times retrieved setembre 9, 2017
  78. ↑ Michael Safi in Delhi. «Aung San Suu Kyi says 'terrorists' are misinforming world about Myanmar violence | World news». The Guardian. Arxivat de l'original el 2019-05-19. [Consulta: 12 setembre 2017].
  79. ↑ «Aung San Suu Kyi and her foreign admirers must help the Rohingyas». The Economist, 08-09-2017 [Consulta: 8 setembre 2017]. Arxivat 7 de setembre 2017 a Wayback Machine.
  80. ↑ Naaman Zhou and Michael Safi. «Desmond Tutu condemns Aung San Suu Kyi: 'Silence is too high a price' | World news». The Guardian. Arxivat de l'original el 2017-09-12. [Consulta: 12 setembre 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Genocidi_rohingya&oldid=34312360»