Vés al contingut

George G. Lorentz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorge G. Lorentz
Biografia
Naixement(ru) Георгий Рудольфович Лоренц Modifica el valor a Wikidata
25 febrer 1910 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 2006 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Chico (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tübingen (1944–1945)
Universitat Estatal de Sant Petersburg (1928–1936)
Universitat Tècnica de Georgia (1926–1928) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaEinige Fragen der Limitierungstheorie Modifica el valor a Wikidata (1944 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiKonrad Knopp Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Texas a Austin (1968–1980) , Professor emèrit
Universitat de Syracuse (1958–1968)
Universitat Estatal Wayne (1953–1958)
Universitat de Toronto (1949–1953)
Universitat de Tübingen (1948–1949)
Universitat de Frankfurt (1946–1948)
Universitat Herzen (1938–1942)
Universitat Estatal de Sant Petersburg (1931–1942) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralPaul Butzer, Louis Sucheston, Wolfgang Jurkat, Robert Sharpley, Sherman Riemenschneider, Philip Leah, D. G. Wertheim, George Clements, Albert Vosburg, Louis DeLuca, John Scheick, John Roulier, James Case, Leon Jaffe, Harold Milnes, Gordon Petersen i Karl Zeller Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTanny Belikov Modifica el valor a Wikidata
FillsRudolph Lorentz Modifica el valor a Wikidata
ParesRudolf Fedorovitx Lorentz i Milena Nikolaevna Chegodaev
Premis


George G. Lorentz (rus: Георгий Рудольфович Лоренц) (Sant Petersburg, 25 de febrer de 1910 - Chico, 1 de gener de 2006) va ser un matemàtic rus emigrat als Estats Units. Va canviar el seu nom de naixement Georgi Rudolfovitx Lorentz pel de Georg Gunther Lorentz per germanitzar-lo mentre vivia a Alemanya.

Vida i Obra

[modifica]

El seu pare era un enginyer ferroviari que va ser acomiadat dels ferrocarrils estatals per defensar els treballadors i la seva mare pertanyia a la família aristocràtica dels Chegodaev. El 1912 la família es va traslladar al Caucas, on els ferrocarrils eren de propietat privada i el pare podia tenir feina. Van residir successivament a Armavir, Sotxi i, finalment, Tbilisi, on Lorentz va fer els estudis secundaris a partir de 1923, primer en una escola russa i després en una alemanya.[1] El 1926 va ingressar a l'Institut Politècnic de Tbilissi, on va destacar en matemàtiques i des d'on va anar a la universitat estatal de Leningrad el 1928,[2] seguint la recomanació dels seus professors Muskhelixvili i Razmadze.[3] Es va graduar el 1931 i va ser docent en aquesta universitat fins que el 1942 ell i la seva dona van aconseguir travessar el setge de Leningrad, marxant al Caucas i a camps de refugiats a Polònia. Des d'aquí va poder enviar uns articles al professor Konrad Knopp, qui li va obtenir una plaça docent a la universitat de Tubinga en la qual, a més, va rebre el doctorat el 1944.[4] Acabada la guerra, va ser classificat com estranger indesitjable per les autoritats franceses d'ocupació, i es va traslladar a la zona americana on va ser professor a la universitat de Frankfurt com apàtrida fins al 1948.[5] El curs següent va tornar a Tubinga com professor extraordinari i va dirigir els seus primers alumnes doctorals.[6]

El 1949 va acceptar una plaça docent a la universitat de Toronto on va publicar el seu primer llibre Bernstein Polynomials (1953).[7] Des de 1953 fins a 1958 va ser professor a l universitat Estatal Wayne de Detroit i des de 1958 fins a 1968 de la universitat de Syracuse.[8] Finalment, el 1968 va ser nomenat professor de la universitat de Texas a Austin de la qual es va retirar el 1980.[9]

A més del ja esmentat, Lorentz va publicar cinc llibres més, tots ells sobre teoria de l'aproximació i la interpolació.[10] També va publicar més d'un centenar d'articles científics.[11] Els seus camps de treball van ser la teoria de nombres (específicament la sumabilitat), la interpolació, l'anàlisi funcional i real i la teoria de l'aproximació.[12]

Referències

[modifica]
  1. Синкевич, 2020, p. 19.
  2. Chang, 2011, p. 68.
  3. Lorentz, 1997, p. xvii.
  4. de Boor i Nevai, 2010, p. 466.
  5. Lorentz, 1997, p. xx.
  6. Синкевич, 2020, p. 21.
  7. Lorentz, 1997, p. xxi.
  8. Lorentz, 1997, p. xxii.
  9. Chang, 2011, p. 69.
  10. Lorentz, 1997, p. xxxiv.
  11. Lorentz, 1997, p. xxvii-xxxiv.
  12. Lorentz, 1997, p. xi.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George G. Lorentz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Church, Phil. «George G. Lorentz». Syracuse University, 2008. [Consulta: 5 març 2022]. (anglès)
  • «Георгий Рудольфович Лоренц». Санкт-Петербургский Центр математического образования. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2022. [Consulta: 5 març 2022]. (rus)