George Neville Watson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 gener 1886  Westward Ho! (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 2 febrer 1965 (79 anys) Royal Leamington Spa (Anglaterra) |
| Sepultura | Church of St. Mary, Ardley 51° 56′ 32″ N, 1° 12′ 44″ O / 51.942214°N,1.212258°O |
| Formació | Trinity College (1904–1908) St. Paul's School (–1904) Universitat de Cambridge |
| Director de tesi | Edmund Whittaker |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica, matemàtiques, anàlisi complexa i funció especial |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Birmingham (1918–1951) University College de Londres (1914–1918) Universitat de Cambridge (1910–1914) |
| Membre de | |
| Professors | Edmund Whittaker |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Elfrida Gwenfil Lane |
| Pares | George Wentworth Watson i Mary Justina Griffith |
| Premis | |
| |
 | |
George Neville Watson (Westward Ho!, 31 de gener de 1886 - Royal Leamington Spa, 2 de febrer de 1965) va ser un matemàtic anglès.
Vida i Obra
[modifica]El pare de Watson era mestre d'escola, però v sr més conegut com a genealogista, ja que va tenir un paper important en la publicació de The Complete Peerage, una genealogia completa de la noblesa britànica en 13 volums, publicada entre 1887- i 1898, que va revisar de forma exhaustiva. Aquesta minuciositat en el treball la va heretar el seu fill.[1] Després d'educar-se a la St. Paul's School de Londres, va ingressarel 1904 al Trinity College (Cambridge) amb una beca.[2] El 1907 es va graduar en matemàtiques com senior wrangler, el 1909 va obtenir el premi Smith i l'any següent es va convertir en fellow del Trinity College.[3]
El 1914 va ser nomenat professor ajudant de matemàtiques al University College de Londres on va romandre fins al 1918 en que va ser nomenat catedràtic de la universitat de Birmingham, en la qual va estar fins a la seva jubilació el 1951.[4]
Dos llibres li van donar merescuda fama: A Course of Modern Analysis (segona edició de 1915, escrita conjuntament amb Edmund Whittaker)[5][6] i A Treatise on the Theory of Bessel Functions (1922).[7] Tots dos es van convertir en llibres de referència sobre el tema per la seva claredat i profunditat. També se li deuen altres contribucions importants com el lema de Watson, sobre el comportament asimptòtic de les integrals, o la identitat del producte quíntuple, una identitat fonamental en l'anàlisi combinatori.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Whittaker, 1966, p. 521.
- ↑ Wardle i Cooke, 1965, p. 253.
- ↑ Chang, 2011, p. 195.
- ↑ Wardle i Cooke, 1965, p. 254.
- ↑ White, 2010, p. 285.
- ↑ Whittaker, 1966, p. 524.
- ↑ Whittaker, 1966, p. 525.
- ↑ Carlitz i Subbarao, 1972, p. 42.
Bibliografia
[modifica]- Carlitz, L.; Subbarao, M.V. «A simple proof of the quintuple product identity» (en anglès). Proceedings of the American Mathematical Society, Vol. 32, 1972, pàg. 42-44. DOI: 10.1090/S0002-9939-1972-0289316-2. ISSN: 0002-9939.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Wardle, K.L.; Cooke, Winifred A. «George Neville Watson. Honorary Member and Vice-President President 1932-3. I i II» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 49, Num. 369, 1965, pàg. 253-258. ISSN: 0025-5572.
- White, Roscoe B. Asymptotic Analysis of Differential Equations (en anglès). Imperial College Press, 2010. ISBN 978-1-84816-607-3.
- Whittaker, John Macnaghten «George Neville Watson, 1886-1965» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 12, 1966, pàg. 521-530. DOI: 10.1098/rsbm.1966.0026. ISSN: 0080-4606.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Neville Watson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Rankin, R.A. «Watson, George Neville». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 juliol 2020]. (anglès)
- Whittaker, J.M.; Sneddon, Ian N. «Watson, George Neville». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 14 juliol 2020]. (anglès)