George Paget Thomson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 maig 1892  Cambridge (Anglaterra) | ||
| Mort | 10 setembre 1975 (83 anys) | ||
| Sepultura | Església de Sta. Maria i St. Andreu, Grantchester | ||
| Oficial | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Trinity College | ||
| Director de tesi | John Strutt i Joseph John Thomson | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física | ||
| Ocupació | físic, físic nuclear, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Imperial College London Universitat d'Aberdeen | ||
| Membre de | |||
| Professors | John Strutt | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit britànic | ||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Ishrat Hussain Usmani (en)  i Bruce Sween Liley (en) | ||
| Altres | |||
| Títol | Knight Bachelor | ||
| Cònjuge | Kathleen Buchanan Adam Smith | ||
| Fills | [Lilian] Clare Thomson, John Thomson, Lieut. Com. David Paget Thomson, [Caroline] Rose Buchanan Thomson | ||
| Pares | Joseph John Thomson i Rose Thomson | ||
| Germans | Joan Paget Thomson | ||
| Premis | |||
 | |||
George Paget Thomson (Cambridge, Anglaterra, 1892 - ibídem, 1975) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1937.
Biografia
[modifica]Nascut el 3 de maig de 1892 a la ciutat anglesa de Cambridge, fou fill del també físic Joseph John Thomson, Premi Nobel de Física de l'any 1906 pels seus treballs sobre la conducció de l'electricitat a través dels gasos, i considerat el descobridor de l'electró.
Va estudiar i graduar-se en física al Trinity College de la Universitat de Cambridge, impartint entre 1922 i 1930 classes de filosofia natural a la Universitat d'Aberdeen. El 1930, va obtenir la càtedra de física al Col·legi Imperial de Ciències i Tecnologia de la Universitat de Londres, on va romandre fins a l'any 1952. Des d'aquest any i fins al 1962, fou rector del Corpus Christi College de la Universitat de Cambridge.
L'any 1943 va ser nomenat sir i el 1946 va ocupar l'assessoria de la delegació britànica al Consell de Seguretat de les Nacions Unides i de la Comissió de l'Energia Atòmica. Paget Thomson morí el 10 de setembre de 1975 a la ciutat de Cambridge.
Recerca científica
[modifica]El 1937 li va ser atorgat el Premi Nobel de Física, que va compartir amb el físic nord-americà Clinton Joseph Davisson, pel seu treball relatiu a la difracció d'electrons en cristalls i la demostració de les seves propietats ondulatòries. Ambdós físics arribaren a la mateixa conclusió en els seus treballs, però d'una manera independent, demostrant les prediccions del físic francès Louis-Victor de Broglie.
En els últims anys de la dècada dels 30 i durant la Segona Guerra Mundial es va especialitzar en física nuclear, concentrant-se en l'estudi de les aplicacions pràctiques militars de l'energia nuclear. En l'última part de la seva vida, va continuar els seus treballs a l'entorn d'aquest tipus d'energia, però també va escriure treballs sobre aerodinàmica i sobre el valor de la ciència en la societat.
Entre 1937 i 1941, va assessorar al ministeri de l'Aire en matèria d'aeronàutica, i en matèria científica en general entre 1943 i 1944.