George Sigerson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 gener 1836  Strabane (Irlanda del Nord) | ||
| Mort | 17 febrer 1925 (89 anys) | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Sepultura | Cementiri de Glasnevin | ||
| Senador d'Irlanda | |||
| 11 setembre 1922 – 17 febrer 1925 Legislatura: 1st Seanad (en)  Electe a: membres nominats del Seanad Éireann | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | metge, polític, poeta | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Hester Varian | ||
| Fills | Dora Sigerson Shorter, Hester Sigerson Piatt | ||
 | |||
George Sigerson (Strabane, 11 de gener de 1836 - 17 de febrer de 1925) fou un metge, científic, escriptor, polític i poeta irlandès. Fou una de les principals llumeneres del renaixement literari irlandès de finals del segle xix a Irlanda.[1]
Mètge i científic
[modifica]Sigerson va néixer a Holy Hill, prop de Strabane al comtat de Tyrone. Va assistir a l'Acadèmia Letterkenny però va ser enviat pel seu pare a acabar la seva educació a França[2]
Va estudiar medicina al Queen's College de Galway i al Queen's College de Cork i es graduà en 1859. Marxà a París on passà algun temps estudiant amb Charcot i Duchenne; va tenir com a company d'estudis Sigmund Freud. Després va tornar a Irlanda i va obrir un consultori a Dublín, especialitzant-se com a neuròleg. Va continuar visitant França cada any per estudiar amb Charcot. Entre els seus molts pacients s'inclouen Maude Gonne, Austin Clarke i Nora Barnacle. Va donar conferències sobre medicina a la Universitat Catòlica d'Irlanda. Més tard va ser professor de zoologia i botànica a la Universitat de Dublín.[2]
Nacionalista Cultural
[modifica]Mentre era estudiant va aprendre de manera autodidacta el gaèlic irlandès i va conèixer els líders fenians Charles Kickham i John O'Leary.[2] el seu primer llibre, The Poets and Poetry of Munster, va aparèixer en 1860.[2] Va tenir una participació activa en el periodisme polític des dels seus inicis, col·laborant a The Nation. Va ser un dels fundadors de la Feis Ceoil, i president de la Societat Nacional de Literatura de 1893 fins a la seva mort.[2] La seva filla Dora Sigerson Shorter va ser una poetessa que també es va involucrar en el renaixement literari irlandès.
Designat membre del primer Senat de l'Estat Lliure d'Irlanda, Sigerson va ser escollit temporalment primer president d'11 a 12 de desembre 1922 abans de l'elecció del baró de Glenavy.[3] L'endemà de la seva mort el Senat irlandès li va retre un homenatge sentit.[4]
Afeccionat de l'AAG
[modifica]La Copa Sigerson, la primera divisió de tercer nivell de competició de futbol gaèlic a Irlanda va rebre aquest nom en honor seu. Sigerson Sigerson donar el seu sou del seu càrrec a la UCD per a adquirir un trofeu per a la competició. En 2009 fou inclòs en la llista del Sunday Tribune de les "125 persones més influents en la història de la GAA".[1] La copa fou presentada per primer cop en 1911 i els guanyadors inaugurals foren els de la UCD. Es creu que és el trofeu més antic de la GAA.[1]
Mort
[modifica]Dr. Sigerson va morir a casa seva, a 3 Clare St., Dublín, en 1925.
Bibliografia parcial
[modifica]- The poets and poetry of Munster (1860)
- Cannabiculture in Ireland; its profit and possibility (1866)
- Modern Ireland (1869)
- Political prisoners at home and abroad
- On the need for village hospitals in Ireland
- Celtic influence on the evolution of rimed hymns
- The advantages of Ambidexterity
- Discovery of fish remains in the alluvial clay of the River Foyle
- Bards of the Gael and Gall (1897)
Bibliografia
[modifica]- Curran, C. P.. Under the Receding Wave. Dublín: Gill and MacMillan, 1970. ISBN 0-7171-0276-9.
- McGilloway, K., George Sigerson: Poet, Patriot Scientist and Scholar, Ulster Historical Foundation, 2011[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 McEvoy, Enda; Kieran Shannon, Dave Hannigan (and PJ Cunningham, Malachy Clerkin and Pat Nugent) «125 Most Influential People in GAA History». , 04-01-2009 [Consulta: 20 gener 2009]. Arxivat 2009-08-09 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Boylan, Henry. A Dictionary of Irish Biography, 3rd Edition. Dublín: Gill & MacMillan, 1998, p. 401.
- ↑ «ELECTION OF TEMPORARY CHAIRMAN, Seanad Éireann - Volume 1 - 11 December, 1922». Arxivat de l'original el 2012-09-25. [Consulta: 20 juliol 2013].
- ↑ «Seanad Éireann - Volume 4 - 18 February, 1925 DEATH OF SENATOR SIGERSON.». Arxivat de l'original el 2012-09-01. [Consulta: 29 abril 2021].
- ↑ «Magazine: Sigerson book reveals genius of young Irish state – In the News – Last.fm». Lastfm.biz. Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 20 juliol 2013].
Enllaços externs
[modifica]- Papers de George Sigerson Arxivat 2011-01-06 a Wayback Machine. a la Biblioteca Newberry