George Stoney
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 febrer 1826  comtat d'Offaly (Irlanda) | ||
| Mort | 5 juliol 1911 (85 anys) Notting Hill (Anglaterra) | ||
| Residència | illa d'Irlanda | ||
| Nacionalitat |  Anglesa | ||
| Ciutadania |  Irlanda | ||
| Formació | Trinity College, Dublín | ||
| Es coneix per | Electró Escala de Stoney | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física | ||
| Ocupació | Física | ||
| Organització | Queen's College Galway Queen's University of Ireland | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Margaret Stoney (1863–valor desconegut) | ||
| Fills | Gertrude Rose Stoney, Robert Bindon Stoney, George Stoney, Edith Anne Stoney, Florence Stoney | ||
| Pares | George Stoney i Anne Blood | ||
| Germans | Bindon Blood Stoney | ||
| Premis | |||
George Johnstone Stoney (15 de febrer de 1826 - 5 de juliol de 1911) va ser un físic angloirlandès. És famós principalment per haver introduït el terme electró com la "unitat fonamental de la quantitat d'electricitat".[1] Va introduir el concepte d'electró abans que es descobrís la partícula electró.[2][3]
[4]
Stoney nasqué a Oakley Park, prop de Birr, Comtat d'Offaly, als Midlands d'Irlanda, dins una família angloirlandesa establerta allí des de feia anys.[5] Assistí al Trinity College de Dublín. De 1848 a 1852 Stoney treballà d'ajudant de l'astrònom William Parsons, 3rd Earl of Rosse al Birr Castle on Parsons havia construït el telescopi més gran del món en aquella època (de 75 polzades, és a dir, 190,5 cm) i anomenat Leviathan de Parsonstown. El 1893 es traslladà a Londres. Stoney morli a Notting Hill, Londres.[1] Va ser escollit membre de la Royal Society.
Stoney va publicar 75 escrits científics i va fer importants contribucions en la física còsmica i en la teoria dels gasos. El seu treball científic més important va ser el càlcul de la magnitud de l'"àtom d'electricitat". El 1891 proposà el terme electró per descriure la unitat fonamental de càrrega elèctrica, l'electró mateix va ser descobert per J.J. Thomson el 1897.
L'escala Stoney
[modifica]L'escala de Planck la considerada més adequada teoria unificada va ser anticipada per George Stoney.[6] L'escala de Stoney, (que implica una escal intermèdia per explicar els efectes a gran escala com la gravetat i els efectes a petita escala com els electromagnètics) comprèn les unitats d'escala de Stoney sobretot de massa però també de longitud, temps, etc.
La massa de Stoney mS (expressada en els termes contemporanis):
on ε0 és la permitivitat d'espai lliure, e és la càrrega elemental i G és la constant gravitacional, i on α és la constant d'estructura fina i mP és la massa de Planck.
Un cràter d'impacte de Mart i la Lluna reben el seu nom.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Obituary in The Daily Express newspaper. «George Johnstone Stoney 1826–1911», 06-07-1911. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2009. [Consulta: 19 febrer 2012].
- ↑ Stoney Uses the Term Electron
- ↑ Jammer, Max. Concepts of Force – A Study of the Foundations of Dynamics. Nova York: Dover Publications, Inc., 1956. ISBN 0-486-40689-X.
- ↑ Stoney, G.J. (1881). "On the Physical Units of Nature." Phil. Mag. [5] 11, 384.
- ↑ McCartney, Mark; Andrew Whitaker. Physicists of Ireland: Passion and Precision. CRC Press, 2003, p. 126. ISBN 9780750308663.
- ↑ Stoney G. On The Physical Units of Nature, Phil.Mag. 11, 381–391, 1881
Bibliografia
[modifica]- The Infancy of Atomic Physics. Hercules in His Cradle, by Alex Keller. Oxford University 1983. ISBN 0-19-853904-5
- "George Johnstone Stoney, FRS, and the concept of the electron", by J.G. O'Hara (12 pages) (year 1975) ref.
Enllaços externs
[modifica]- Of the "Electron", or Atom of Electricity Arxivat 2005-08-08 a Wayback Machine. – by G. J. Stoney, Philosophical Magazine, Series 5, Volume 38, p. 418–420, October 1894