Georges Millardet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1876  Bordeus (França) |
| Mort | 19 setembre 1953 (76 anys) Bordeus (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filologia romànica, dialectologia, fonètica, gascó, història de la literatura, geografia lingüística i gramàtica històrica |
| Ocupació | professor d'universitat (1933–1947), professor d'universitat (1911–1913), dialectòleg, professor d'universitat, editor, romanista, escriptor, lingüista |
| Ocupador | Universitat de París |
| Membre de | |
| Professors | Édouard Bourciez |
| Influències | |
| Família | |
| Pare | Pierre-Marie-Alexis Millardet |
Georges Millardet (Bordeus, 15 d'octubre de 1876 – París, 19 de setembre de 1953) fou un romanista francès, especialitzat en l'occità (particularment en el gascó) i en la dialectologia.
Vida
[modifica]Millardet va estudiar a Bordeus amb Édouard Bourciez i feu l'examen d'agregació, convertint-se en professor d'institut. El 1910 va defensar a París les dues tesis sobre dialectologia gascona Étude de dialectologie landaise (que es va publicar en dos volums amb el títol de Petit atlas linguistique d'une région des Landes. Contribution à la dialectologie gasconne, Tolosa 1910, i Études de dialectologie landaise Le développement des phonèmes additionnels, Tolosa 1910, reeditada Nova York 1971), i amb l'edició Recueil de textes des anciens dialectes landais (Paris 1910).
Des de 1911 va ser professor a la Universitat de Montpeller i des de 1933 fins a la jubilació el 1947 a la Universitat de la Sorbona. Precisament a la Universitat de Montpeller fou professor de Joan Coromines; l'estada a Montpeller fou una fita important en la vida de Coromines.[1]
La seva obra Linguistique et dialectologie romanes. Problèmes et méthodes (París 1923) s'insereix en el debat metodològic al voltant de les tesis sobre la geografia lingüística de Jules Gilliéron.[2]
Des de 1921 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Obra
[modifica]- Petit atlas linguistique d'une région des Landes. Contribution à la dialectologie gasconne. Tolosa, 1910
- Études de dialectologie landaise Le développement des phonèmes additionnels. Tolosa, 1910, reeditada Nova York 1971
- Recueil de textes des anciens dialectes landais. París 1910
- Linguistique et dialectologie romanes. Problèmes et méthodes. París 1923 (reeditada a Ginebra 1977)
- (editor) Le Roman de Flamenca. Poitiers 1934, París 1937
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Albert Dauzat: "Georges Millardet", in: Le Français moderne 1953, pàg. 245
- "Georges Millardet (1876-1953)", in: Bulletin trimestriel de la Société des langues néo-latines 120-127, pàg. 53
- Christophe Charle, Les Professeurs de la Faculté des lettres de Paris, París 1986
- Pierre Swiggers: "Dialectologie et méthodologie de la linguistique. Georges Millardet et la Revue des Langues Romanes", in: Revue des langues romanes 105, 2001, pàg. 517-535
- Pierre Swiggers in: Peter Lauwers et al., Géographie linguistique et biologie du langage. Autour de Jules Gilliéron, Lovaina 2002, pàg. 167-187
- Pierre Swiggers, "Linguistique et dialectologie romanes: l'apport de Georges Millardet", in: Dacoromania, serie nouă, XIV, 2009, nr. 1, Cluj-Napoca, pàg. 11–24
- «Georges Millardet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.