Georges Wildenstein
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 març 1892  París | ||
| Mort | 11 juny 1963 (71 anys) París | ||
| Nacionalitat | Francesa | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París (1910–1963) | ||
| Ocupació | marxant d'art, editor i historiador d'art | ||
| Ocupador | Wildenstein & Company (en)  | ||
| Membre de | |||
| Company professional | Paul Rosenberg | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Cònjuge | Jane Wildenstein | ||
| Fills | Daniel Wildenstein | ||
| Pare | Nathan Wildenstein | ||
| Premis | |||
Georges Wildenstein (París, 1892-1963) fou un marxant d'art, col·leccionista, editor i historiador d'art. Pertany a una saga de marxants, iniciada pel seu pare i avui en la cinquena generació, al voltant de la Galeria Wildenstein fundada a París i avui amb seu a Nova York. En honor seu es va crear l'Institut Wildenstein, a París, dedicat a la promoció de l'art.
Biografia
[modifica]
El seu pare, Nathan Wildenstein (Fegersheim, 1852 - 1934), es va traslladar d'Alsàcia a París el 1870 degut a la guerra francoprussiana. Va començar a vendre quadres, sobretot de pintors del segle xviii, i va obrir oficines a Nova York i Londres.
Georges Wildenstein va començar a treballar a la galeria del seu pare el 1910. El 1924 va fundar la revista setmanal Arts, i el 1929 va assumir la direcció de la revista degana de les arts Gazette des Beaux-Arts.[1]
El 1934, a la mort del seu pare, va assumir la direcció de la galeria d'art. Es va interessar pels pintors francesos de la segona meitat del segle xix promovent autors llavors poc valorats: Manet, Degas, Monet, Renoir, Cézanne i Pissarro, i posteriorment Picasso.[2] Va començar a col·leccionar una àmplia bibliografia d'art i arxius fotogràfics que s'han convertit en un dels seus grans llegats, avui dipositats a l'Institut Wildenstein.[3]
De formació erudita, es va convertir en un crític d'art molt apreciat. Primer va publicar catàlegs raonats de pintors i escultors francesos del segle xviii, i després dels impressionistes i postimpressionistes: Nicolas Lancret, Jacques Aved, Jean Siméon Chardin, Quentin de La Tour, Jean-Honoré Fragonard, Louis Moreau, Jean-Auguste-Dominique Ingres, Berthe Morisot i Paul Gauguin.[4] És considerat una autoritat en l'obra de Gauguin, Ingres i Chardin.[1] Els catàlegs de Wildenstein s'han convertit en obres de referència i l'Institut Wildenstein és avui el principal editor de catàlegs raonats.[5]
El 1963 el seu fill Daniel Wildenstein (1917-2001) el va succeir en la direcció de la galeria i de la revista Gazette des Beaux-Arts. El 1995, la família va haver de fer front a les acusacions que Georges Wildenstein havia acceptat vendre obres robades pels nazis durant l'ocupació de França. Georges Wildenstein era net d'un rabí jueu i el gener de 1941 es va refugiar a Nova York però deixant oberta la galeria de París.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Sorensen, Lee. «Wildenstein, Georges» (en anglès). Dictionary of Art Historians. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2008. [Consulta: 20 desembre 2010].
- ↑ «Gallery History» (en anglès). Nova York: Wildenstein & Co. Arxivat de l'original el 18 de juliol 2011. [Consulta: 20 desembre 2010].
- ↑ «Cinq générations» (en francès). París: Institut Wildenstein. Arxivat de l'original el 18 d’octubre 2012. [Consulta: 20 desembre 2010].
- ↑ «Publications: Liste des artistes» (en francès). París: Institut Wildenstein. Arxivat de l'original el 9 de maig 2015. [Consulta: 7 desembre 2009].
- ↑ Kraus, Peter. «The Role of the Catalogue Raisonne in the Art Market». A: Ronald D. Spencer. The expert versus the object: judging fakes and false attributions in the visual arts (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2004, pàg. 68. ISBN 9780195147353 [Consulta: 7 desembre 2009]. «El notori Institut Wildenstein de París, potser el principal editor de catàlegs raonats d'artistes amb obres que encara surten regularment al mercat.»
- ↑ Lichfield, John «Jewish art dynasty sues over claims of Nazi collaboration». The Independent [Londres], 12-05-1999 [Consulta: 29 desembre 2010].