Germans d'Itàlia
Aquest article tracta sobre un partit polític italià. Vegeu-ne altres significats a «Fratelli d'Italia». |
Epònim | Il Canto degli Italiani |
---|---|
Dades | |
Nom curt | FdI |
Tipus | partit polític |
Ideologia | Nacional-conservador, populisme de dretes |
Alineació política | dreta ultradreta |
Història | |
Creació | 21 desembre 2012 |
Fundador | Giorgia Meloni, Ignazio La Russa i Guido Crosetto |
Activitat | |
Membre de | Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus |
Membres | 50.000 (2014) |
Governança corporativa | |
Seu | |
Presidència | Giorgia Meloni (2014–) |
Joventuts | Gioventù Nazionale |
Format per | |
Afiliació europea | ECR Party |
Grup al Parlament Europeu | ECR |
Diputats | 118 / 400 |
Senat | 66 / 200 |
Eurodiputats | 9 / 76 |
Denominació anterior | |
Altres | |
Color | |
C12 | due per mille |
Lloc web | fratelli-italia.it |
Els Germans d'Itàlia (italià: Fratelli d'Italia, FdI), és un partit polític nacional-conservador italià, d'extrema dreta i caràcter populista, fundat per Giorgia Meloni, una diputada de la Cambra de Diputats i anterior Ministra de Silvio Berlusconi.
El partit va néixer amb el nom de Germans d'Itàlia - Centredreta Nacional (italià: Fratelli d'Italia - Centrodestra Nazionale, FdI-CDN), d'una escissió a la dreta del Poble de la Llibertat (PdL) el desembre 2012, i és l'hereu polític del Moviment Social Italià - Dreta Nacional (1946–1995) i Aliança Nacional (1995–2009).[1][2] És un partit amb ideologia conservadora i nacionalista.
A nivell europeu, és membre del Partit dels Conservadors i Reformistes europeus, del qual Meloni ha servit com a presidenta des de setembre 2020. Com a tal, Fratelli defensen l'Euroscepticisme i proposen una Europa "confederal de nacions" com a concepte oposat a l'Europa federal.[3]
Ideologia
[modifica]Acadèmics i comentaristes polítics han descrit de manera diversa la posició política de FdI, des de partit de dreta,[4] dreta populista o reaccionària,[5] o extrema dreta.[6] Així, l'han caracteritzat com a partit conservador,[7] nacional-conservador,[8] nacionalista [9] o postfeixista.[10]
En assumptes socials, el partit ha estat considerat com a ultraconservador. El partit s'oposa a l'avortament , a l'eutanàsia, al matrimoni entre persones del mateix sexe i a l'adopció. El 2022, els Germans d'Itàlia van presentar un projecte de llei que converteix la gestació subrogada en un delicte castigat amb la presó.[11] El partit també es va oposar a l'aprovació de lleis que penalitzin els actes discriminatoris "per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere".[12]
El partit és hostil a la introducció del dret de sòl i proposa fortes restriccions a la immigració tant legal com a il·legal. El partit denuncia la suposada islamització d'Europa.[13] També vol prohibir l'accés als ports als vaixells de les ONG que hagin rescatat immigrants al mar, augmentar el nombre de centres de vigilància i incrementar i accelerar l'expulsió d'immigrants il·legals.[14]
En l'àmbit econòmic, el partit defensa polítiques que han estat considerades com a neoliberals. Vol introduir un impost únic,[15] suprimir la renda bàsica [16] i introduir la preferència nacional en l'accés a l'ocupació i l'habitatge.
Faccions
[modifica]Des de la seva fundació, FdI ha tingut faccions internes en forma d'organitzacions i associacions polítiques.
- Prima l'Italia (Primer Itàlia, PI), nacional-conservador, liderat per Gianni Alemanno (fins al 2015, posteriorment es va unir a l'Acció Nacional)
- FareItalia (Fer Itàlia, FI), liberal-conservador, liderat per Adolfo Urso.
- Io Amo l'Italia (Jo Estimo Itàlia, IAI), social-conservador, liderat per Magdi Allam (fins al 2015)
- Io Sud (Jo Sud, IS), nacional-conservador i centrista , liderat per Adriana Poli Bortone (fins al 2015, posteriorment es va incorporar a Forza Italia)
- Movimento Nazionale per la Sovranità (Moviment Nacional per la Sobirania, MNS), nacional-conservador, liderat per Gianni Alemanno.
- Direzione Italia (Direcció Itàlia, DI), liberal-conservadora, dirigida per Raffaele Fitto.
Resultats electorals
[modifica]Parlament Italià
[modifica]Elecció | Lider | Cambra dels diputats | Senat de la República | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots | % | Escons | +/– | Pos. | Vots | % | Escons | +/– | Pos. | ||
2013 | Giorgia Meloni | 666,035 | 1.9 | 9 / 630 |
Nou | 8è | 590,083 | 1.9 | 0 / 315 |
Nou | 7è |
2018 | 1,429,550 | 4.4 | 32 / 630 |
23 | 5è | 1,286,606 | 4.3 | 18 / 315 |
18 | 5è | |
2022 | 7,302,517 | 26.0 | 119 / 400 |
87 | 1r | 7,167,136 | 26.0 | 66 / 200 |
48 | 1r |
Parlament Europeu
[modifica]Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Pos. |
---|---|---|---|---|---|---|
2014 | Giorgia Meloni | 1,004,037 | 3.7 | 0 / 73 |
Nou | 7è |
2019 | 1,726,189 | 6.4 | 6 / 76 |
6 | 5è | |
2024 | 6,724,269 | 28.76 | 24 / 76 |
18 | 1r |
Referències
[modifica]- ↑ «Fratelli d'Italia: dova va la destra italiana». i Mille, 24-03-2014. Arxivat de l'original el 24 setembre 2014. [Consulta: 10 agost 2014].
- ↑ «Fratelli d'Italia riaccende la "fiamma". Nel nuovo logo i simboli di Msi e An». TGcom24, 16-02-2014.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2023-01-07. [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ «Italy election: What was the result and what is the Five Star Movement?» (en anglès). Independent, 06-03-2018.
- ↑ «Summaries». Italian Political Science Review/Rivista Italiana di Scienza Politica, 24, 1, 4-1994, pàg. 193–195. DOI: 10.1017/s0048840200022826. ISSN: 0048-8402.
- ↑ «Italian right-wing parties reject coalition partner as government heads toward collapse» (en anglès), 17-07-2022. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ The Italian general election of 2018: Italy in uncharted territory. Cham, Switzerland: Palgrave Macmillan, 2019. ISBN 978-3-030-13617-8.
- ↑ Adversarial political interviewing: worldwide perspectives during polarized times. Singapore: Springer, 2022. ISBN 978-981-19-0576-6.
- ↑ «How a collapse of Italy's government could see it lurch right» (en anglès), 11-08-2019. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ Tarchi, Marco «Voters without a Party: The ‘Long Decade’ of the Italian Centre-Right and its Uncertain Future» (en anglès). South European Society and Politics, 23, 1, 02-01-2018, pàg. 147–162. DOI: 10.1080/13608746.2018.1434454. ISSN: 1360-8746.
- ↑ «‘They are not happy with how we love each other’: Gay parents fear a Meloni victory.».
- ↑ «Political cheat sheet, understanding the brothers of italy».
- ↑ «News from Europe - Latest world headlines and daily news» (en anglès), 03-02-2024. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ «Sea Watch, Meloni: "Affondiamo la nave"» (en italià), 26-06-2019. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ Redazione. «Meloni: "No a Draghi, non vuole flat tax. Per M5s ho pietà"» (en italià), 09-02-2021. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ «Meloni presenta la contromanovra di Fdi: no a reddito di cittadinanza e plastic tax» (en italià), 01-12-2019. [Consulta: 3 febrer 2024].