Partit Liberal Italià

Partit Liberal Italià

(it) Partito Liberale Italiano, PLI
Dades
Nom curt	PLI
Tipus	Partit polític italià
Ideologia	Liberalisme
Història
Creació	8 d'octubre de 1922
Data de dissolució o abolició	6 de febrer de 1994
Activitat
Membre de	Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Governança corporativa
Seu	Itàlia
Secretari general	Benedetto Croce Raffaele Costa
Òrgan de premsa	L'Opinione
Afiliació europea	Partit dels Liberals Demòcrates i Reformistes Europeus
Altres
Color

Partit Liberal Italià (italià Partito Liberale Italiano, PLI) va ser un partit polític italià de caràcter liberal. Va existir entre 1922 i 1994 i ha estat refundat l'any 1997. Va ser un partit minoritari però de gran ascendència intel·lectual.

Història

Constitució del PLI i governs d'unitat nacional

Com antecedent assenyalar la creació del PLI ja en l'any 1922 que aviat va ser prohibit. El PLI va ser recreat el 1943 i va participar activament en la resistència italiana i en els governs d'unitat nacional dirigits per Ivanoe Bonomi i Ferrucio Parri. En aquest període el PLI donarà dos presidents a la república: Enrico De Nicola i després Luigi Einaudi. A més cal assenyalar que en el referèndum sobre la manera de govern (república o monarquia) el PLI va defensar la monarquia, opció que seria derrotada.

Escissió radical

Sota l'adreça de Giovanni Malagodi, el PLI va adoptar una dura oposició als partits de centreesquerra. Aquesta política va acabar amb el consens existent en el partit. Així, alguns dirigents joves ho van abandonar creant el Partit Radical en el 1955. La política de Malagodi va dur a l'oposició durant tots els anys seixanta al PLI. El partit es va convertir en una formació marginal dintre del panorama polític d'aquella època. En els anys setanta es va aguditzar la crisi. Per això Malagodi va dimitir en el 1972. Malgrat el canvi de lideratge, el 1976 el partit va tocar fons amb l'1,6% dels vots. Això va dur a la secreataria a Valerio Zanone que mantindria el càrrec durant més de nou anys.

Pentapartito i dissolució

En els anys 80 el PLI va formar part d'una coalició governant de cinc partits italians. En aquesta coalició s'incloïen els partits més importants menys el Partit Comunista Italià. Amb l'inici dels processaments per corrupció dels polítics italians, el PLI va veure reduït el seu nombre de simpatitzants. Així en el Congrés de 1994 el partit acorda la seva dissolució. Ja el 1993 havien començat a abandonar el partit destacats dirigents com Zanone.

Diàspora liberal i refundació

Els exponents del PLI van confluir en cinc moviments o partits:

• Federazione dei Liberali Italiani, directe hereu del PLI, fundat en 1994 després de la dissolució d'aquest.
• Unione Liberaldemocratica, partit creat per Zanone creat el 1993 abans de la dissolució del mateix PLI. Finalment s'uní a la FLT.
• Unione di Centro, creada el 1993. Sempre molt propera a Forza Italia (FI), va acabar convertint-se en una associació liberal i els seus dirigents van entrar en FI.
• Alleanza Democratica, partit de centreesquerra creat en 1993 i que el 1998 va confluir en la Unione Democratica.
• Forza Italia. Amb l'entrada en la política de Silvio Berlusconi molts ex liberals li van seguir, entrant en el seu partit polític, recentment creat.

A més d'això cinc partits cal destacar la refundació del mateix PLI realitzada el 1997. Aquest nou PLI és proper a les posicions neoliberals i aquesta adherit a la Casa de les Llibertats, coalicción de centredreta. Això allunya al nou PLI dels dirigents històrics, en la seva majoria més propers a la coalicción de centreesquerra.

Resultats electorals

Parlament Italià

Any	Líder	Vots	%	Diputats	+/−	Vots	%	Senadors	+/-
1919	Giovanni Giolitti	490,384 (5è)	8.6	41 / 508	Nou
1921	Luigi Facta	470,605 (5è)	7.1	43 / 535	3
1924		233,521 (6è)	3.3	15 / 535	28
1929	Prohibició del partit durant la Itàlia Feixista
1934
1946	Benedetto Croce	Dins la UDN		31 / 535	31
1948	Roberto Lucifero	Dins el Bloc Nacional		14 / 574	17	Dins el Bloc Nacional		7 / 237	7
1953	Bruno Villabruna	815,929 (7è)	3.0	13 / 590	1	695,816 (7è)	2.9	3 / 237	5
1958	Giovanni Malagodi	1,047,081 (6è)	3.5	17 / 596	4	1,012,610 (6è)	3.9	4 / 246	1
1963		2,144,270 (4t)	7.0	39 / 630	22	2,043,323 (4t)	7.4	18 / 315	14
1968		1,850,650 (4t)	5.8	31 / 630	8	1,943,795 (4t)	6.8	16 / 315	2
1972		1,300,439 (6è)	3.9	20 / 630	11	1,319,175 (6è)	4.4	8 / 315	8
1976	Valerio Zanone	480,122 (8è)	1.3	5 / 630	15	438,265 (8è)	1.4	2 / 315	6
1979		712,646 (8è)	1.9	9 / 630	4	691,718 (8è)	2.2	2 / 315	–
1983		1,066,980 (7è)	2.9	16 / 630	7	834,771 (7è)	2.7	6 / 315	4
1987	Renato Altissimo	809,946 (9è)	2.1	11 / 630	5	700,330 (9è)	2.2	3 / 315	3
1992		1,121,264 (8è)	2.9	17 / 630	6	939,159 (8è)	2.8	4 / 315	1

Parlament Europeu

Any	Líder	Vots	%	Escons	+/−
1979	Valerio Zanone	1,271,159 (7è)	3.6	3 / 81	Nou
1984		Coalició PLI-PRI		3 / 81	=
1989	Renato Altissimo			0 / 81	3

Eleccions regionals

Any	Líder	Vots	%	Escons	+/−
1970	Giovanni Malagodi	1,290,715 (6è)	4.8	27 / 720	Nou
1975	Valerio Zanone	749,821 (7è)	2.5	11 / 720	16
1980		816,418 (7è)	2.7	15 / 720	4
1985		702,273 (7è)	2.2	13 / 720	2
1990	Renato Altissimo	630,242 (9è)	2.0	13 / 720	=

Secretaris generals

• Giovanni Cassandro (abril-juny 1944)
• Manlio Brosio (juny-desembre 1944)
• Leone Cattani (desembre 1944 - desembre 1945)
• Giovanni Cassandro (desembre 1945 - desembre 1947)
• Roberto Lucifero (desembre 1947 - octubre 1948)
• Bruno Villabruna (octubre 1948 - febrer 1954)
• Alessandro Leone di Tavagnasco (febrer-abril 1954)
• Giovanni Malagodi (abril 1954 - juliol 1972)
• Agostino Bignardi (juliol 1972 - febrer 1976)
• Valerio Zanone (febrer 1976 - juliol 1985)
• Alfredo Biondi (juliol 1985 - maig 1986)
• Renato Altissimo (maig 1986 - maig 1993)
• Raffaele Costa (maig 1993 - febrer 1994).

1997-...

• Stefano De Luca (juliol 1997 - maig 2014)
• Giancarlo Morandi (maig 2014-...).