Vés al contingut

Lliga per Salvini Premier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lega (partit polític))
Infotaula d'organitzacióLliga per Salvini Premier
(it) Lega per Salvini Premier Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtLSP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiapopulisme de dretes
Alineació políticacentredreta
dreta
transversal Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació14 desembre 2017
FundadorMatteo Salvini Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deIdentitat i Democràcia Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaGiulio Centemero (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalMatteo Salvini Modifica el valor a Wikidata
Part deLliga Nord Modifica el valor a Wikidata
Cambra dels Diputats
66 / 400
Senat d'Itàlia
29 / 200
Parlament Europeu
25 / 76
Diputats regionals
186 / 896
Conferència de les Regions
5 / 21
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
D43due per mille Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblegaonline.it Modifica el valor a Wikidata
Facebook: legasalvinipremier X: LegaSalvini Instagram: legaofficial Youtube: UCw2AF_J2QizzmWw99bs3e6Q Modifica el valor a Wikidata

Lliga (italià: Lega), o Lega per Salvini Premier (italià: Lega per Salvini Premier; LSP), és un partit polític populista de dreta a Itàlia, liderat per Matteo Salvini. La LSP és el successor informal de la Lliga Nord i, tot i que comparteix el feu d'aquest últim al nord d'Itàlia, és actiu a tot el país.

La Lega es va fundar el desembre de 2017 com a partit germà de la LN i com a reemplaçament de Nosaltres amb Salvini (NcS), l'anterior afiliat de LN al centre i el sud d'Itàlia. Alguns comentaristes polítics el van qualificar de partit paral·lel de la LN, amb l'objectiu de substituir-lo políticament, també pel seu deute estatutari de 49 milions d'euros.[1][2][3] Des del gener de 2020, la LN s'ha tornat majoritàriament inactiva, sent suplantada per Lega. Va quedar tercer a les eleccions generals de 2018 i primer a les eleccions al Parlament Europeu de 2019. Com la LN, Lega és una confederació de partits regionals, dels quals els més importants i de llarga durada són Liga Veneta i Lega Lombarda. Malgrat els recels dins de la facció nacionalista padanesa, la base política de la Lega es troba al nord d'Itàlia, on el partit obté la major part del seu suport i on ha mantingut la visió autonomista tradicional de LN,[4] especialment al Vèneto [5] i Llombardia.[6]

El febrer de 2021, la Lega es va unir al govern d'unitat nacional de Mario Draghi, proporcionant tres ministres, liderats pel vicesecretari del partit Giancarlo Giorgetti, ministre de Desenvolupament Econòmic. Des de l'octubre de 2022, el partit participa al govern de Giorgia Meloni amb cinc ministres, entre ells Giorgetti com a ministre d'Economia i Finances i Salvini com a viceprimer ministre i ministre d'Infraestructures i Transports. La Lega també participa en 15 governs regionals, inclosos els de les dues províncies autònomes, i compta amb cinc presidents regionals, entre els quals destaquen Attilio Fontana (Llombardia), Luca Zaia (Veneto) i Massimiliano Fedriga (Friuli Venezia Giulia), que també n'és el president de la Conferència de Regions i Províncies Autònomes.

Història

[modifica]

Context

[modifica]

La Lega Nord (LN) es va establir el 1989 com una federació de sis partits regionals del nord i centre-nord d'Itàlia (Liga Veneta, Lega Lombarda, Piemont Autonomista, Uniun Ligure, Lega Emiliano-Romagnola i Alleanza Toscana), que es va convertir en el partit nacional de les seccions l'any 1991. Umberto Bossi va ser el fundador del partit i més tard secretari federal durant molt de temps. La LN va defensar durant molt de temps la transformació d'Itàlia d'un estat unitari a una federació, amb una major autonomia regional. De vegades, el partit defensava la secessió del Nord, que el partit anomenava "Padània", i en conseqüència el nacionalisme padanès. El partit sempre es va oposar a la immigració il·legal i sovint va adoptar posicions euroescèptiques, unint-se al grup Identitat i Democràcia al Parlament Europeu el 2019. Al llarg de la seva història, la LN va formar aliances tant amb partits de centredreta com de centreesquerra, però, a les eleccions generals, normalment formava part de la coalició de centredreta de Silvio Berlusconi i, ocasionalment, es presentava com a partit autònom (el 1996, obtenint el seu millor resultat fins llavors: 10,1% dels vots). Al nord, diverses regions han estat liderades per membres de la LN, entre les quals destaquen el Vèneto (des del 2010) i la Llombardia (des del 2013).

El desembre de 2013 Matteo Salvini, diputat al Parlament Europeu i ex-editor de Radio Padania Libera, va ser escollit secretari federal, després d'haver-se imposat a Bossi en unes eleccions de lideratge. Per reactivar un partit desbordat pels escàndols i que havia assolit mínims històrics a les eleccions generals italianes del 2013,[7] Salvini va liderar LN amb canvis profunds, primer reorientant-lo cap a la dreta nacionalista europea. En el període previ a les eleccions al Parlament Europeu de 2014, Salvini va formar una aliança amb el Front Nacional francès liderat per Marine Le Pen, el Partit Holandès per la Llibertat liderat per Geert Wilders i altres partits semblants en temes d'euroescepticisme, oposició a la immigració i sobiranisme, [8] que va portar a l'establiment del Partit Identitat i Democràcia europeu (Partit ID). La Lliga també va iniciar una breu cooperació amb CasaPound, una organització d'extrema dreta.[9] El desembre de 2014 va llançar Nosaltres amb Salvini, per traslladar els problemes de LN al centre i el sud d'Itàlia.[10]

Camí cap al nou partit

[modifica]
Salvini durant el míting final de la campanya electoral del 2018 a Milà

A les eleccions de lideratge del 2017, Salvini va ser confirmat líder de LN, derrotant a Gianni Fava, de l'ala tradicionalista.[11] El congrés federal de maig de 2017 va marcar el gir "nacional". A l'octubre, Salvini va anunciar que a les eleccions generals de 2018 el partit seria reanomenat simplement "Lega" i presentaria llistes també al centre-sud d'Itàlia. El 14 de desembre de 2017 el partit "Lega per Salvini Premier" va ser creat i la seva constitució es va publicar a la Gazzetta Ufficiale.[12] Els objectius oficials de LSP eren la transformació d'Itàlia "en un estat federal modern mitjançant mètodes democràtics i electorals" i el suport de "la llibertat i la sobirania dels pobles a nivell europeu". El símbol de LSP es va inspirar en la campanya de Donald Trump per a les primàries presidencials del Partit Republicà del 2016 als Estats Units.[13]

A les eleccions generals del 2018, la Lega va obtenir el seu millor resultat fins ara amb un 17,4% dels vots, convertint-se en el partit més important de la coalició de centredreta i consolidant-se com la tercera força política del país. Després de les eleccions, el partit va formar una aliança amb el populista Moviment Cinc Estrelles (M5S), que havia arribat primer a les eleccions amb el 32,7% dels vots. L'anomenat "govern groc-verd" va ser liderat per Giuseppe Conte, un jurista independent proper al M5S, i va incloure Salvini com a ministre de l'Interior. Des de la seva formació, gràcies a l'aprovació de Salvini com a ministre, Lega era regularment el partit més gran en les enquestes d'opinió, al voltant o més del 30%. A les eleccions al Parlament Europeu del 2019, la Lega va aconseguir el 34,3% dels vots, guanyant per primera vegada. Aprofitant el creixement, l'agost de 2019 Salvini va anunciar la seva intenció de deixar la coalició amb l'M5S i va convocar eleccions generals anticipades.[14] Tanmateix, després de converses reeixides entre el M5S i el PD, el govern en funcions va ser finalment substituït per un nou govern liderat per Conte. La Lega va tornar així a l'oposició, juntament amb els seus aliats electorals de la coalició de centredreta.

Matteo Salvini, Gian Marco Centinaio i Giancarlo Giorgetti al palau del Quirinal després de les eleccions del 2018

Durant l'any 2019, juntament amb la captació de membres de la LN al Centre-Nord, el partit va iniciar un impuls paral·lel al Centre-Sud per la LSP,[15] pràcticament suplantant a NcS. Finalment, durant un congrés federal el 21 de desembre de 2019, la constitució del partit va patir alguns canvis importants, com ara la reducció de poders per al president federal, l'ampliació dels mandats del secretari federal i del consell federal de tres a cinc anys, la introducció de la doble militància i la facultat donada al consell federal per atorgar l'ús del símbol del partit a altres partits polítics.[16] Amb el final de la seva campanya d'adhesió a l'agost de 2020, el LSP es va fer actiu a tota Itàlia. La LN, incapaç de ser dissolta per la seva càrrega de 49 milions d'euros de deute amb l'estat italià, es va mantenir formalment activa, mentre que les seves targetes de soci es van donar a antics activistes.[17][18]

Eleccions regionals de 2020

[modifica]

La popularitat de Salvini havia de crear millors oportunitats perquè la Lega continués amb la seva ratxa guanyadora a les eleccions regionals, particularment a Emília-Romanya, una gran regió governada des de feia temps per la coalició de centreesquerra. Tanmateix, la candidata del partit, Lucia Borgonzoni, es va quedar amb el 43,6% dels vots i va ser derrotada per Stefano Bonaccini (PD). La llista de la Lega va obtenir un 32% i va quedar segona després del PD.[19] La LSP, que ja havia assolit el màxim en les enquestes d'opinió després de deixar el govern groc-verd, va continuar amb un lent descens, finalment seria eclipsat tant pel PD com pel FdI durant el 2021.

A les eleccions regionals venecianes de 2020, Luca Zaia, la popularitat del qual va ser el resultat d'un enfocament a llarg termini a la seva regió natal, Veneto,[20] va ser reelegit per tercer mandat consecutiu amb el 76,8% dels vots; La Lliga Veneta va presentar dues llistes, entre les quals hi havia l'oficial de la Lega i la personal de Zaia,[21] que va obtenir un 16,9% i un 44,6%, respectivament. A les eleccions regionals toscanes, la candidata de la Lega Susanna Ceccardi va ser derrotada en el seu intent per esdevenir presidenta. El fet que la Lega hagués crescut electoralment només al Vèneto i hagués perdut atractiu en altres regions va començar a debilitar la direcció de Salvini, que va ser contestada per l'ala centrista del partit format per Giancarlo Giorgetti, Zaia i tots els presidents regionals del partit, des de Attilio Fontana de Llombardia fins a Massimiliano Fedriga de Friül-Venecia Julià,[22][23] que esdevindria president de la Conferència de Regions i Províncies Autònomes el 2021.[24][25]

Govern d'unitat nacional de Draghi

[modifica]
Matteo Salvini al palau del Quirinal el gener de 2021

El gener de 2021, el segon govern de Conte va caure després de perdre el suport del partit Italia Viva de Matteo Renzi.[26] Posteriorment, el president Sergio Mattarella va nomenar Mario Draghi per formar un gabinet [27] que va obtenir el suport de la Lega, l'M5S,[28] el PD [29] i FI.[30] La Lega va entrar al nou govern amb tres ministres d'alt perfil de l'ala centrista del partit: Giorgetti, l'arquitecte del gir proeuropeista del partit i amic íntim de Draghi,[31] com a ministre de Desenvolupament Econòmic, Massimo Garavaglia com a ministre de Turisme i Erika Stefani com a ministra de Discapacitats.[32][33][34][35] El suport del partit al govern de Draghi contrastava amb les seves posicions euroescèptices.[36]

El juny de 2021 Salvini va proposar una federació amb Forza Italia i altres partits de centredreta donant suport a Draghi (excloent FdI),[37] que fins ara no havia anat enlloc, així com una campanya per a sis referèndums sobre justícia juntament amb el Partit Radical.[38] El febrer de 2022 cinc dels sis referèndums van ser aprovats pel Tribunal Constitucional d'Itàlia, obrint el camí per a una votació popular al juny.[39]

En el període previ a les eleccions locals italianes de 2022, el partit va llançar una nova organització anomenada Itàlia Primer (italià: Prima l'Italia) al sud del país.[40][41] La Lega es presentarà sota aquesta bandera a la majoria de ciutats del sud [42][43][44] i, sobretot, a les eleccions regionals sicilianes de 2022.[45][46] Segons Calderoli, que va registrar el nou símbol en nom de Salvini,[47] Itàlia Primer podria arribar a convertir-se en un nou partit polític,[48] possiblement incloent també FI i altres partits centristes.[49] Tanmateix, com que la idea de substituir el símbol de la Lega també al nord d'Itàlia va ser criticada per diversos membres del partit, especialment al Vèneto,[50][51] Calderoli ho va descartar.[48]

Eleccions generals de 2022 i govern Meloni

[modifica]

El juliol de 2022, el M5S no va participar en la votació de confiança del Senat sobre un projecte de llei del govern. El primer ministre Draghi va oferir la seva dimissió, que va ser rebutjada pel president Mattarella.[52] Al cap d'uns dies, Draghi va tornar a buscar un vot de confiança per assegurar la majoria del govern, alhora que va rebutjar la proposta presentada per Lega i FI d'un nou govern sense el M5S.[53] En aquesta ocasió, la Lega, malgrat les crides dels seus presidents regionals per fer el contrari,[54] així com el M5S, FI i FdI, no van participar en la votació.[55] En conseqüència, Draghi va presentar la seva renúncia definitiva al president Mattarella, donant lloc a unes eleccions anticipades.[56][57]

A les eleccions generals del 2022, la Lega, que formava part de la coalició guanyadora del centredreta, va aconseguir el 8,8% dels vots, enfront del 26,0% obtingut pels Germans d'Itàlia (FdI) i el 8,1% de FI. Com a resultat, Giorgia Meloni, líder de la FdI, va acceptar la tasca de formar un nou govern i va anunciar el gabinet Meloni.[58][59] La Lega es va incorporar amb cinc ministres: Giorgetti, ministre d'Economia i Finances, el viceprimer ministre Salvini i ministre d'Infraestructures i Transports, Giuseppe Valditara, ministra d'Educació, Calderoli, ministra d'Afers Regionals i Autonomies, i Alessandra Locatelli ministra de Discapacitat.[60] Abans d'això, Lorenzo Fontana, de l'ala conservadora de la Lega, havia estat escollit president de la Cambra de Diputats.[61][62][63]

Debat intern i eleccions autonòmiques de 2023

[modifica]

Arran del decebedor resultat de les eleccions generals i regionals llombardes, alguns membres destacats de l'ala tradicional del partit, arrelats en el nacionalisme padanès, van formar el Comitato Nord (Comitè del Nord).[64] El Comitè es va inspirar en Umberto Bossi i, sota la direcció de Paolo Grimoldi, antic dirigent de la Lega Lombarda, i Angelo Ciocca, diputat al Parlament Europeu, va atreure més de mil diputats en un parell de mesos.[65] L'acte inaugural del Comitè, celebrat a principis de desembre, va comptar amb la presència d'unes 600 persones, entre les quals destaquen els antics ministres Roberto Castelli i Francesco Speroni.[66][67][68][69] Contextualment, els congressos provincials es van celebrar en alguns dels reductes del partit: els crítics de Salvini afiliats al CN van guanyar per poc a Bèrgam i Brescia, mentre que l'ala pro-Salvini va retenir Varese per un grapat de vots [70][71] i Roberto Marcato, un ministre regional fidel a Zaia, liderava al Vèneto.[72][73] Així mateix, quatre regidors regionals afiliats al CN van formar un grup separat al Consell Regional de Llombardia i posteriorment van ser expulsats del partit.[74][75][76][77] Mentrestant, un altre grup de dissidents, encapçalat per Gianni Fava, que va perdre davant Salvini a les eleccions a la direcció de 2017 i mai es va unir al nou partit, va formar el "Moviment Autonomista Llombard" i va donar suport a Letizia Moratti a la presidència, juntament amb els separatistes del Gran Nord, a les eleccions autonòmiques.[78][79][80][81]

A les eleccions, celebrades al febrer de 2023, Attilio Fontana va ser reelegit president amb el 54,7% dels vots, 20 punts més que el seu oponent més proper, a més de millorar el recompte del 2018. Mentre que FdI es va convertir en el partit més important de la regió amb un 25,2%, la puntuació combinada de la Lliga Lombarda i la llista personal de Fontana va ser del 22,7%.[82] També el Comitè Nord, els membres del qual podrien haver votat la llista de Fontana en protesta segons algunes fonts, es van alegrar, mentre estaven preocupats per la pujada de FdI.[83][84][85] Contextualment, la coalició de centredreta va guanyar també a les eleccions regionals de Lazio de 2023, en què la Lega va obtenir el 8,5% dels vots.

Posició política i aliances

[modifica]

A nivell internacional, la Lega se sol descriure com un partit de dreta o d'extrema dreta, però, tal com apunta Miles Johnson del Financial Times, la majoria dels mitjans italians consideren el partit com de centredreta.[86] A més, segons Antonio Polito, columnista del Corriere della Sera i antic polític de centreesquerra, la Lliga és "almenys mig centrista, segurament és totalment centrista al Vèneto i a la Llombardia, tant com a electorat com a cultura política dels seus governadors".[87] A diferència de Salvini, els líders del partit que ocupen càrrecs institucionals, com ara ministres com Giancarlo Giorgetti o presidents regionals com Luca Zaia i Massimiliano Fedriga, són sovint qualificats de "centristes",[88] i proeuropeistes.[89][90] L'etiqueta "d'extrema dreta" és totalment rebutjada pel partit i, segons Salvini, "els italians no som una població d'extremistes, i molt menys racistes. Governem bona part del país, i no ens votarien si fóssim extremistes. Hi ha molta mandra per part de la premsa estrangera, perquè en l'àmbit econòmic som absolutament liberals”.[86] Dels tres vicesecretaris de Salvini, Giorgetti representa l'ala liberal-centrista, Lorenzo Fontana la catòlica, tradicionalista i social-conservadora,[91][92] i Andrea Crippa la populista de dretes.[93]

La Lega forma part de la coalició de centredreta, juntament amb Forza Italia (FI) i els Germans d'Itàlia (FdI), però des del 2018 forma també governs de coalició tant amb el populista Moviment Cinc estrelles (M5S) com amb el Partit Demòcrata (PD). A principis de 2022, dos líders demòcrates, el ministre Dario Franceschini i Goffredo Bettini, van donar a entendre que la Lega podria recuperar una posició "centrista" [94][95] i podria tornar a formar un govern de coalició amb el PD després de les properes eleccions generals.[96][97] De totes maneres, el secretari del PD, Enrico Letta, ho va descartar.[98]

En algunes regions forma coalicions amb partits nacionalistes, com al Tirol del Sud, unit amb el Partit Popular del Tirol del Sud (SVP) des del 2018, a Trentino, en aliança amb el Partit Autonomista Trentino Tirolès (PATT), a Sardenya manté estrets lligams amb el Partit Sard d'Acció (PSd'Az), el líder i president del qual Christian Solinas es compta sovint entre els governadors de la Lega,[99][100][101] de manera que, des del 2018, hi ha ha estat un grup parlamentari conjunt "Lega-Premier Salvini-Partit Sard d'Acció" al Senat.[102] Finalment, a Sicília la Lega ha format una federació amb el Moviment per l'Autonomia,[103] que ara sembla inactiu.

Resultats electorals

[modifica]

Parlament italià

[modifica]
Cambra dels Diputats
Any Votació % Diputats +/− Líder
2018 5.698.687 (3r) 17.4
124 / 630
 Augment 104 Matteo Salvini
2022 2.464.005 (4t) 8.8
66 / 400
 Disminució 59
Senat d'Itàlia
Any Vots % Senadors +/− Líder
2018 5.321.537 (3r) 17.6
58 / 315
 Augment 40 Matteo Salvini
2022 2.439.200 (4t) 8.9
30 / 200
 Disminució 28

Parlament Europeu

[modifica]
Parlament Europeu
Any Vots % Diputats +/− Líder
1989 636,242 (9è) 1.8
2 / 81
 Nou Umberto Bossi
1994 2,162,586 (5è) 6.5
6 / 87
 Augment 4
1999 1,395,547 (6è) 4.5
4 / 87
 Disminució 2
2004 1,613,506 (7è) 5.0
4 / 78
 =
2009 3,126,915 (3r) 10.2
9 / 72
 Augment 5
2014 1.688.197 (4t) 6.2
5 / 73
 Disminució 4 Matteo Salvini
2019 9.175.208 (1r) 34.3
29 / 76
 Augment 24
2024 2,099,174 (5è) 8.98
8 / 76
 Disminució 21

Consells regionals

[modifica]
Regió Elecció Vots % Diputats +/−
Vall d'Aosta 2020 15.837 (1r) 23.9
11 / 35
 Augment 4
Piemont 2019 712.703 (1r) 37.1
23 / 51
 Augment 21
Llombardia 2023 476,175 (3r) 16.53
14 / 80
 Disminució 14
Tirol del Sud 2023 8,541 3.04
1 / 35
 Disminució 3
Trento 2018 69.116 (1°) 27.1
14 / 35
 Augment 13
Vèneto 2020 916.087 (1°)

347.832 (2°)

44.6 (Llista de Zaia)

16.9 (LV)

33 / 51
Augment 9
Friul-Venecia Julia 2023 75,117 19.02
9 / 49
 Disminució 8
Emilia-Romanya 2020 690.864 (2°) 32.0
14 / 48
 Augment 5
Liguria 2020 107.371 (3°) 17.1
6 / 30
 Disminució 1
Toscana 2020 353.514 (2°) 21.8
9 / 41
 Augment 3
Marques 2020 139.438 (2°) 22.4
8 / 31
 Augment 5
Umbria 2019 154.413 (1°)

16.424 (7°)

37.0 (Lliga Umbría)

3.9 (Llista de Tesei)

10 / 21
 Augment 10
Lacio 2023 131,631 8.52
3 / 50
 Disminució 1
Abruços 2019 165.008 (1r) 27.5
10 / 31
 –
Molise 2023 8,481 6.0
1 / 21
 Disminució 1
Campania 2020 133.152 (6è) 5.7
3 / 51
 –
Apulia 2020 160.507 (4t) 9.6
4 / 49
 Augment 4
Basilicata 2019 55.393 (2n) 19.2
6 / 21
 –
Calabria 2021 63.459 (4t) 8.3
4 / 29
 –
Sardenya 2019 80.068 (2n) 11.4
8 / 60
 –
Sicilia 2022 127.454 (6è) 6.8
4 / 70
 –

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Centrodestra. Salvini seppellisce il vecchio Carroccio e fonda un altro partito» (en italià). , 24-01-2018 [Consulta: 18 febrer 2022].
  2. ↑ «Lega, Salvini schiera il 'partito parallelo' per seppellire il vecchio Carroccio su cui pendono sequestri e confische» (en italià). , 24-01-2018 [Consulta: 18 febrer 2022].
  3. ↑ «Salvini, via alla nuova Lega: sovranista per statuto e senza Alberto da Giussano» (en italià). , 26-10-2018 [Consulta: 18 febrer 2022].
  4. ↑ «Veneto, Lega pigliatutto anche in Trentino fra sovranismo e autonomismo», 23-10-2018.
  5. ↑ Ora l'Autonomia rafforzata per Veneto e Lombardia, Salvini si gioca il futuro
  6. ↑ «Elezioni europee 2019, Salvini: "Lega in Lombardia oltre 43%, a Milano guadagna 10 punti"», 27-05-2019.
  7. ↑ Ilvo Diamanti , 27-02-2013.
  8. ↑ , 10-03-2018.
  9. ↑ Chiara Piselli , 02-05-2019.
  10. ↑ , 19-12-2014.
  11. ↑ Carmelo Lopapa «Lega, spunta l'anti-Salvini. Gianni Fava (giunta Maroni) sfida il segretario al congresso». , 11-04-2017.
  12. ↑ «Dalla Lega Lombarda a Salvini Premier: i 35 anni del partito. FOTO», 12-04-2019.
  13. ↑ «Lega: Ok a simbolo senza 'Nord' con 'Salvini premier' - Politica», 21-12-2017.
  14. ↑ «Italy's Matteo Salvini calls for fresh elections as coalition fractures». , 09-08-2019 [Consulta: 9 agost 2019].
  15. ↑ «Lo strano caso delle doppie tessere della Lega: Così Salvini si è fatto due partiti», 08-07-2018.
  16. ↑ Lega, "sì" al nuovo statuto.
  17. ↑ Salvini "chiude" la vecchia Lega: ecco il nuovo partito nazionale
  18. ↑ La nuova Lega e la vecchia Lega
  19. ↑ (en anglès) , 27-01-2020 [Consulta: 28 gener 2020].
  20. ↑ «Luca Zaia, il leghista della via media: Sempre un passo avanti ma senza strappi», 03-05-2020.
  21. ↑ «Chi è Luca Zaia, il Presidente leghista del Veneto che ha messo nell'ombra Matteo Salvini», 21-09-2020.
  22. ↑ Le due anime della Lega.
  23. ↑ Zaia: «Salvini e Giorgetti?
  24. ↑ Massimiliano Fedriga eletto Presidente della Conferenza delle Regioni e delle Province autonome e Michele Emiliano Vicepresidente
  25. ↑ Conferenza delle regioni, Fedriga eletto presidente
  26. ↑ «Italy's government in crisis after former PM pulls support for ruling coalition». CNBC International, 13-01-2021 [Consulta: 13 gener 2021].
  27. ↑ «Ex-ECB chief Mario Draghi asked to form Italy's next government» (en anglès). euronews, 03-02-2021. [Consulta: 3 febrer 2021].
  28. ↑ «Dal voto Cinquestelle via libera al governo Draghi con il 59,3%. Di Maio: "Il movimento prende la via europea". Fico: "Niente salti ne buio"» (en italià). lastampa.it, 11-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  29. ↑ «Zingaretti: "Unità contro chi vuole destabilizzare il Pd. Ora Costituente per riforme in Parlamento"» (en italià). la Repubblica, 11-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  30. ↑ «Berlusconi e Salvini: "Sostegno a Draghi con responsabilità e senza veti"» (en italià). ilGiornale.it, 10-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  31. ↑ «Mario Draghi, l'indiscrezione: Dà del "tu" soltanto a Giancarlo Giorgetti e Renato Brunetta».
  32. ↑ «La Lega prepara la svolta europeista evocata da Giorgetti». , 26-09-2020.
  33. ↑ «Giancarlo Giorgetti, l'uomo dietro la svolta europeista di Matteo Salvini: ecco come lo ha convinto a dire si a Mario Draghi». www.liberoquotidiano.it.
  34. ↑ «Europeisti per davvero. Così Draghi marginalizza Salvini e prepara il nuovo Recovery». www.ilfoglio.it.
  35. ↑ «Governo: anima della svolta europeista della Lega, Giorgetti alla guida del Mise». www.iltempo.it.
  36. ↑ Roberts, Hannah. «Italy's Draghi to League: Learn to love the euro». Politico, 17-02-2021. [Consulta: 19 febrer 2021].
  37. ↑ «Salvini propone federazione del Centrodestra, Berlusconi non chiude». rainews, 04-06-2021.
  38. ↑ «Giustizia, Lega e Radicali lanciano i sei referendum. Salvini: "Obiettivo: un milione di firme". E cita Gaber: "Libertà è partecipazione"». la Repubblica, 01-06-2021.
  39. ↑ Giustizia, sì a 5 referendum.
  40. ↑ «Prima l'Italia: La mossa di Salvini rivoluziona il centrodestra. Ma FI e Mpa avranno liste autonome», 23-03-2022.
  41. ↑ «Prima l'Italia, le storie dello slogan che Salvini trasforma in simbolo».
  42. ↑ «Messina, anche Prima l'Italia ha presentato la lista. Ora per Basile sono 9. TUTTI I NOMI». .
  43. ↑ «Elezioni a CZ, presentate le liste "Prima l'Italia e "Alleanza per Catanzaro"», 14-05-2022.
  44. ↑ «Prove di federazione Lega+FI a Catanzaro con "Prima l'Italia!": 10 liste a sostegno di Donato, via i loghi dei partiti», 10-05-2022.
  45. ↑ «Palermo, Prima l'Italia pronta alla campagna elettorale: "Cascio il candidato migliore"», 24-04-2022.
  46. ↑ «Salvini lancia 'Prima l'Italia': "Progetto vincente, porte aperte anche a Meloni"», 24-03-2022.
  47. ↑ «Salvini si fa un nuovo partito: "Prima l'Italia" non è solo una lista».
  48. ↑ 48,0 48,1 «Calederoli: "Prima l'Italia può diventare un partito dopo le amministrative"».
  49. ↑ «Mariano Apicella alla convention di Salvini: "Nascerà il partito unico Lega-Forza Italia"».
  50. ↑ «Cos'è "Prima l'Italia" e quanto c'è di vero sulla fusione tra Lega e Forza Italia».
  51. ↑ «Lega, la lista siciliana "Prima l'Italia" fa infuriare il Veneto: "Il Nord va rispettato"», 26-04-2022.
  52. ↑ (en anglès) , 14-07-2022 [Consulta: 21 juliol 2022].
  53. ↑ «Perché per il premier era inaccettabile la richiesta di Lega e FI», 20-07-2022.
  54. ↑ «Draghi bis, il documento di Zaia e dei governatori della Lega: Pressing su Salvini per evitare il voto», 20-07-2022.
  55. ↑ (en anglès) , 20-07-2022 [Consulta: 21 juliol 2022].
  56. ↑ , 21-07-2022.
  57. ↑ , 21-07-2022.
  58. ↑ «Il governo Meloni giura oggi al Quirinale» (en italià). , 21-10-2022 [Consulta: 22 octubre 2022].
  59. ↑ «Nuovo governo, le news. Alle 10 il giuramento di Giorgia Meloni e dei ministri» (en italià). , 21-10-2022 [Consulta: 21 octubre 2022].
  60. ↑ «Nasce il governo Meloni: ecco chi sono tutti i ministri» (en italià). , 21-10-2022 [Consulta: 26 octubre 2022].
  61. ↑ «Lorenzo Fontana President of the Italian Chamber», 14-10-2022.
  62. ↑ «Angelicum Student Elected President of the Chamber of Deputies», 17-10-2022. Arxivat de l'original el 21 de març 2023. [Consulta: 4 setembre 2023].
  63. ↑ «New Italian parliament speakers, both hardliners, stir controversy», 15-10-2022.
  64. ↑ «La mossa di Bossi: Fonda il «Comitato Nord» per rilanciare il progetto autonomista», 10-01-2022.
  65. ↑ «Il Comitato di Bossi all'esordio, 'siamo il Voltaren della Lega' - Lombardia», 03-12-2022.
  66. ↑ «Bossi: «Il Comitato del Nord vuole rinnovare la Lega. È ora di alzarsi in piedi, se cancelli l'identità muori»», 12-03-2022.
  67. ↑ «Bossi, il ritorno: "Qui per rinnovare la Lega, non distruggere". Correntone verde del Nord contro lo strapotere di Salvini», 03-12-2022.
  68. ↑ «Bossi alla prima riunione del Comitato Nord: "La Lega non può esistere senza un'identità forte. Siamo qui per rinnovarla"», 03-12-2022.
  69. ↑ «BOSSI: COMITATO NORD PER RINNOVARE, NON PER DISTRUGGERE LA LEGA. NON SI PUO' ESCLUDERE ME e CHI l'HA COSTRUITA… – la Nuova Padania», 03-12-2022.
  70. ↑ «La Lega si spacca a metà. Salvini vince il congresso di Varese e Pavia ma perde Brescia, Lodi, Cremona».
  71. ↑ «Lega, "nordisti" di Bossi battuti al congresso di Varese ma a Brescia sconfitto il candidato di Salvini», 04-12-2022.
  72. ↑ «Tensioni nella Lega, l'assessore veneto Marcato sferza il Capitano: «Non mi fanno candidare? Allora sfiderò Salvini»», 19-11-2022.
  73. ↑ «Dopo 30 anni di dominio lombardo, i veneti contano di prendersi la Lega (Di F. Olivo)», 03-10-2022.
  74. ↑ «Lombardia: 3 consiglieri vicini a Bossi lasciano Lega, nuovo gruppo Comitato Nord», 09-12-2022.
  75. ↑ «Comitato Nord, i consiglieri espulsi dalla Lega incontrano Bossi», 10-12-2022.
  76. ↑ «Bastoni lascia la Lega e aderisce al Comitato Nord: «Non mi rappresenta più». Espulso: «Ha tradito il mandato»», 14-12-2022.
  77. ↑ «Comitato Nord, Lega: "Espulso anche il consigliere Bastoni"», 14-12-2022.
  78. ↑ «Barbari sognanti | I ribelli leghisti che sostengono Moratti in Lombardia (Anche per fare un dispetto a Salvini)», 23-11-2022.
  79. ↑ «In Lombardia è cominciata la grande fuga dalla Lega».
  80. ↑ «Lombardia, Roggiani (Pd): Moratti moderata? Con lei ex bossiani e Grande Nord», 28-11-2022.
  81. ↑ «Verso una Lombardia Migliore. Anche la delegazione di Grande Nord alle Stelline. l'Intervento di Letizia Moratti | l'Indipendenza Nuova», 27-11-2022.
  82. ↑ «"Con i voti di Fontana siamo pari a Fdi"», 15-02-2023.
  83. ↑ «Elezioni Regionali, Fontana fa il bis con il 55 per cento, ma hanno votato 2 lombardi su 5. FdI primo partito. Majorino vince a Milano città», 13-02-2023.
  84. ↑ «Elezioni regionali, exploit della Lega: Salvini si prende la rivincita sia nel Lazio sia in Lombardia», 13-02-2023.
  85. ↑ «Versione alternativa | I toni trionfalistici della Lega per il voto in Lombardia sono fuori luogo», 15-02-2023.
  86. ↑ 86,0 86,1 Matteo Salvini: 'Italians would not vote for us if we were extremists'
  87. ↑ Le manovre per un nuovo partito di centro: perché a Letta e Salvini interessa una Margherita 2.0
  88. ↑ [enllaç sense format] https://www.corriere.it/lodicoalcorriere/index/30-08-2023/index.shtml
  89. ↑ Tra Salvini e Giorgetti, la variegata galassia della Lega
  90. ↑ [enllaç sense format] https://www.ilfoglio.it/politica/2023/01/03/news/il-declino-di-salvini-e-le-chance-per-la-lega-di-ritrovare-la-pancia-del-nord-4816453/
  91. ↑ [enllaç sense format] https://www.vanityfair.it/article/lorenzo-fontana-il-cattolico-tradizionalista-ed-euroscettico-che-guidera-la-camera
  92. ↑ [enllaç sense format] https://www.ilgiornale.it/news/politica/cattolico-conservatore-e-leghista-chi-lorenzo-fontana-2075489.html
  93. ↑ [enllaç sense format] https://www.corriere.it/politica/23_agosto_30/crippa-se-vannacci-si-candida-lega-porte-aperte-fdi-non-vedo-problema-71d26de0-4777-11ee-ad83-e73f5dbf84cb.shtml
  94. ↑ Franceschini: "Non vedo il ritorno del Centro.
  95. ↑ Franceschini: «Lega forza di centro?
  96. ↑ Parla Bettini: "Il Pd e la Lega insieme anche dopo Draghi.
  97. ↑ Bettini: Il Pd può governare con la Lega.
  98. ↑ Pd, Letta blinda l'alleanza con il M5s: "E' il cemento" | E frena sulle larghe intese
  99. ↑ Salvini pregusta la conquista della prima Regione sotto il Po
  100. ↑ Solinas e gli altri governatori Lega: "Troppe truffe, stop al reddito di cittadinanza"
  101. ↑ Covid, i governatori della Lega: «Cambi il sistema di valutazione»
  102. ↑ «Senato.it - Composizione dei gruppi parlamentari».
  103. ↑ «Nasce federazione Lega-Movimento per la nuova autonomia, Salvini: "Pronti a governare"».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lliga_per_Salvini_Premier&oldid=34253843»